La boira planava sobre el petit poble, quan un grup d'amics decidiren explorar la vella església que s'alçava als afores del poble. Al principi era gairebé un objectiu místic. Havien sentit rumors sobre un llibre antic que, segons la llegenda, deia que les seves pàgines contenien coneixements oblidats, prediccions que podrien canviar el curs de la humanitat. Cadascú estava motivat per les seves pròpies raons, alguns desitjaven evitar catàstrofes, altres anhelaven poder...
En entrar, l'olor a humitat i floridura els va embolcallar, les llums escasses gairebé no il·luminaven els bancs coberts de pols; amb cada pas, entre els bancs i les teranyines, l'emoció creixia. Al fons, un altar deteriorat cridava la seva atenció. Allà descansava un llibre amb una coberta de cuir ras, la lletra daurada brillava al toc de la llum que entrava per les finestres. Els seus cors bategaven amb força mentre l'obriren i els seus ulls s'engrandiren en veure pàgines escrites. El llibre no contenia profecies grandioses ni promeses de glòria. En canvi mostrava els seus propis fracassos i les pors més profundes. La revelació va ser impactant en veure les darreres pàgines en blanc, el veritable futur no estava escrit, sinó que depenia de les decisions del present. Aquesta cerca, lluny de proporcionar-los respostes, els va ensenyar que el poder de modelar el futur resideix a cadascun de nosaltres.
Decebuts decidiren deixar el llibre on l'havien trobat i marxaren cap a casa, alguns reflexionaren de tot allò que havia passat i ho tingueren molt en compte; altres no cregueren que aquest fos el llibre buscat i continuaren pensant que en algun lloc trobarien el llibre màgic...
Queda clar que el llibre l'havien de continuar escrivint ells, si volien tindre un futur per a tots.
ResponEliminaM'ha agradat, i inclús dona a peu moltes suposicions.
Petonets, sa lluna!