04 de gener 2026

REALiTAT . . . ?


La realitat, el reflexes i els somnis són conceptes que sovint s'entrellacen a la recerca de comprendre la nostra existència. La línia que separa la realitat, el reflex i el somni no sempre és clara, sovint s'entrellacen en un laberint de percepcions. Imagina una habitació fosca, on la llum amb prou feines es cola per les escletxes. La realitat, freda i tangible, se sent com a terra sota els teus peus, ferma, però de vegades amenaçadora...

D'altra banda, el reflex és un ressò d'aquesta realitat. Pensa en un mirall que distorsiona la teva imatge. De vegades, allò que veus no és del tot cert, pot ser més bonic o grotesc. Aquesta imatge pot distorsionar o modificar allò que realment som, en funció de l'angle o la qualitat del vidre. En un instant, et trobes davant d'una versió alterada de tu mateix, preguntant-te quina de les dues és la vertadera...  Aquest fenomen es pot observar a les xarxes socials, on les imatges acuradament editades no sempre corresponen a la realitat de l'individu...

Finalment tenim els somnis. Aquells paisatges surrealistes on allò impossible es torna possible. Un vol sense ales, una trobada amb éssers fantàstics... Al món oníric, els límits s'esvaeixen i la lògica es dissol com la boira a l'alba. Tot i això, en despertar, la pregunta persisteix: Què és real? És que l'essència del nostre ésser es troba en els murmuris dels somnis, en els miralls de les nostres inseguretats o en la crua certesa de la vida quotidiana?  En la profunditat d'aquesta intriga, la cerca de respostes mai no s'acaba...

Podríem dir que en conjunt: realitat, reflex i somni  formen un triangle d'experiències que modela el nostre enteniment del món i de nosaltres mateixos?...

6 comentaris :

  1. I si quan creiem despertar és en realitat quan distorsionem la realitat?
    Els Reis d'Orient,... una realitat que modifiquem amb l'edat fins el punt de no creure que hagin mai vingut a casa.

    podi-.

    ResponElimina
  2. El vidre sempre ens torna la veritat reflectida... encara que a vegades no ens agradi gens.
    Una imatge magníficament enquadrada!.
    Aferradetes Paula

    ResponElimina
  3. També podríem parlar, del fet de viure, en mirallats, viure fora de la realitat.
    En qualsevol cas, que visquis un meravellós 2026.
    Petonets, sa lluna!

    ResponElimina
  4. Es cierto todo lo que dices Paula. Tal vez por eso los reflejos nos atraen de esta manera tan especial a los que hacemos fotografías. No sabemos que ocultan detrás y solo alcanzamos a ver lo que la superficie reflectante nos permite y que siempre es un eco, como tu dices, de una realidad en la que estamos, en la que vivimos pero de la que muchas veces dudamos si a su vez no será un reflejo más.
    Un abrazo

    ResponElimina
  5. A thoughtful meditation that reminds us how reality, reflection, and dream continually overlap, each shaping our sense of self in ways that are as unsettling as they are revealing

    ResponElimina
  6. And then, too, what is reality? While the events might be the same for two people, each will see it through their own lens.

    ResponElimina

Benvinguts al racó!