La realitat, el reflexes i els somnis són conceptes que sovint s'entrellacen a la recerca de comprendre la nostra existència. La línia que separa la realitat, el reflex i el somni no sempre és clara, sovint s'entrellacen en un laberint de percepcions. Imagina una habitació fosca, on la llum amb prou feines es cola per les escletxes. La realitat, freda i tangible, se sent com a terra sota els teus peus, ferma, però de vegades amenaçadora...
D'altra banda, el reflex és un ressò d'aquesta realitat. Pensa en un mirall que distorsiona la teva imatge. De vegades, allò que veus no és del tot cert, pot ser més bonic o grotesc. Aquesta imatge pot distorsionar o modificar allò que realment som, en funció de l'angle o la qualitat del vidre. En un instant, et trobes davant d'una versió alterada de tu mateix, preguntant-te quina de les dues és la vertadera... Aquest fenomen es pot observar a les xarxes socials, on les imatges acuradament editades no sempre corresponen a la realitat de l'individu...
Finalment tenim els somnis. Aquells paisatges surrealistes on allò impossible es torna possible. Un vol sense ales, una trobada amb éssers fantàstics... Al món oníric, els límits s'esvaeixen i la lògica es dissol com la boira a l'alba. Tot i això, en despertar, la pregunta persisteix: Què és real? És que l'essència del nostre ésser es troba en els murmuris dels somnis, en els miralls de les nostres inseguretats o en la crua certesa de la vida quotidiana? En la profunditat d'aquesta intriga, la cerca de respostes mai no s'acaba...
Podríem dir que en conjunt: realitat, reflex i somni formen un triangle d'experiències que modela el nostre enteniment del món i de nosaltres mateixos?...

I si quan creiem despertar és en realitat quan distorsionem la realitat?
ResponEliminaEls Reis d'Orient,... una realitat que modifiquem amb l'edat fins el punt de no creure que hagin mai vingut a casa.
podi-.
És una cosa que no té resposta, almenys per part meva i mira que ho he pensat moltes vegades... No sé si els Reis vindran a casa o no, però ara acaben de passar per aquí davant, carregats d'il·lusió per a tots. ;-)
EliminaAferradetes, Carles.
El vidre sempre ens torna la veritat reflectida... encara que a vegades no ens agradi gens.
ResponEliminaUna imatge magníficament enquadrada!.
Aferradetes Paula
De vegades no tota, ja saps, depèn de l'angle, de com està el vidre i d'altres factors que ens poden enganar.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Josep.
També podríem parlar, del fet de viure, en mirallats, viure fora de la realitat.
ResponEliminaEn qualsevol cas, que visquis un meravellós 2026.
Petonets, sa lluna!
I saps segur què és la realitat?
EliminaPorta't bé, sinó no hi haurà regals. ;-)
Petonets, Alfred!
Es cierto todo lo que dices Paula. Tal vez por eso los reflejos nos atraen de esta manera tan especial a los que hacemos fotografías. No sabemos que ocultan detrás y solo alcanzamos a ver lo que la superficie reflectante nos permite y que siempre es un eco, como tu dices, de una realidad en la que estamos, en la que vivimos pero de la que muchas veces dudamos si a su vez no será un reflejo más.
ResponEliminaUn abrazo
Siempre me hago preguntas y a veces no encuentro las respuestas y en este caso así es... conjeturas muchas, realidad más bien poca.
EliminaAferradetes, Luis.
A thoughtful meditation that reminds us how reality, reflection, and dream continually overlap, each shaping our sense of self in ways that are as unsettling as they are revealing
ResponEliminaCada persona és tot un món.
EliminaSalutacions, James.
And then, too, what is reality? While the events might be the same for two people, each will see it through their own lens.
ResponEliminaÉs cert, només hi ha una realitat o tantes com a persones?
EliminaPetonets, Mimi!
Hmm, when I consider the reality on this planet, I sometimes think that a clique of criminals in the White House, the Kremlin, and elsewhere is trying to pull the rug out from under me and others.
ResponEliminaThe peace of the night, Paula!
Ho he deixat a altres llocs, entre ahir i avui... els diners juntament amb la bogeria fan autèntiques atrocitats...
EliminaMolt bona tarda, Sean!
Pau i amor.
Fas una excel·lent reflexió (i no ho dic perquè parles de reflexos :-D). És ben cert que la percepció que tenim de la realitat és sovint això, només una percepció tamisada per les nostres pròpies circumstàncies i que, per tant, de vegades allò que creiem "real" no és més que una il·lusió més o menys distorsionada o, com dius al final, una suma de diferents "realitats".
ResponEliminaFa temps vaig llegir una frase en un llibre de Haruki Murakami que aquest text teu m'ha tornat a portar al cap: "La majoria de la gent no creu el que és real, sinó allò que li agradaria que fos real"... i així anem fent.
Que tinguis una molt bona nit de Reis. Abraçades!!
Pot ser que sigui massa cruel per alguns, per altres tant els és i tots tenim una idea de la realitat que potser no sigui cap igual o que no n'hi hagi cap que sigui la correcta. Hi ha massa factors que la desdibuixen si només és una.
EliminaBona nit de Reis, Mac.
Aferradetes!!
Bona reflexió filosòfica.
ResponEliminaM'ha agradat molt.
Potser la realitat és la suma de tot, del que veiem, del que imaginem, del que sentim, del que somniem...
Petons.
Moltes gràcies!
EliminaDe fet encara no ho sé cert. ;-)
Petonets, Xavi.
ResponEliminaSa LLuneta, al final, el resumen que he podido sacar de tu excelente y brillante reflexión, es que La llamada realidad, está cargada de ficción, o... pot ser, que la ficción (pensamientos, versus sueños) conforman la realidad.
Sea como sea, ya lo decía un antiguo refrán (saber popular), «Nada es verdad, nada es mentira, todo es según del color del cristal con que se mira», o parafraseando tu exposición, «dependiendo del ángulo desde el que veas el reflejo».
Unas veces vemos el entorno como el onírico mundo de Salvador Dalí, y otras como la tenebrosa visión de Goya en sus "desastres de la guerra", también es cierto, que entre medio, vemos entornos de diferente forma y color, pero, vamos, los extremos citados son casi norma.
Sa Lluneta, como siempre, no nos has respetado en estas fiestas, y nos pones deberes para pensar...... vamos, un puzle enorme para comenzar el año
Estimat amic, tinc molt de temps per donar voltes al meu cap, no sé si és una avantatge o un sofriment, però em paso gairebé tot el dia pensant i, com saps, tots els dies per a mi són iguals. Demano disculpes per als que tenen dies de festa i vos proposo deixar-ho fer per un altre instant. ;-)
EliminaI dit això, com sempre, tens tota la raó en les teves apreciacions, gairebé mai tenim un terme mig, els extrems estan de moda!
Moltes gràcies pel teu temps!... i que és un plaer per a mi que et passis per aquí...
Aferradetes ben fortes, Jota.
Reflexió i filosofia, ens regales en aquest post. Tens raó que els límits entre una cosa i l'altra són molt poc clars. I també és molt certa la frase de Murakami que cita en McAbeu.
ResponEliminaLa realitat, el reflex, el somni i els límits de cadascun, els posem nosaltes i cadascú de nosaltres els posa allà on li sembla i en general convençudíssims que és justament allà on han de ser.
Un text genial. I la teva última pregunta, jo me la prenc gairebé com una resposta, perquè penso que molt probablement sigui així. Som una mica de tot, ens hem construit a base d'aquest triangle d'experiències.
Aferradetes gegants, bonica.
Hi ha tantes realitats com persones en el món. Encara que puguin semblar-se força, sempre hi ha detalls que la fan diferent.
EliminaM'ha fet gràcia això de "convençudíssims", jo sempre estic dubtant de tot... Pobra de mi!!
Potser que sigui una resposta, però del que no estic segura, poso sempre un interrogant, per això que he dit abans.
Moltes gràcies!
Aferradetes agraïdes, preciosa.
Realidad= hubo un sabio que se atrevió a decir "Pienso, luego existo" (fué René Descartes, yo le acuso), y como resumen de este post, diremos ampliando su frase "Dudo de todo, luego pienso, luego existo", o sea, Carme, Sa Lluneta, a dudar de valent se ha dicho!!!!!! y a crear la realidad en base al pensamiento!!!! i que els reis ens portin algo de "cordura"
EliminaSeny= És la ponderació mental. Sana capacitat mental que és penyora d'una justa percepció, apreciació, captinença i actuació (Viquipèdia). I tornem a parlar del beneït equilibri.
EliminaPer tant, amic meu, dubtem de valent i ja veurem el resultat!! ;-)
En fotografia, en premsa, televisió, ràdio, internet en general, etc... La realitat ja no existeix, o al menys, més val no capficar-s’hi perquè la realitat està totalment distorsionada.
ResponEliminaQuan vas pel carrer i trepitges una cagarada de gos, això sí que és real...
Bromes a part, bona reflexió!
Aferradetes, Paula!!!!
En aquest pas, arribarem a ser uns escèptics de primer ordre...
EliminaQuan passa això pel carrer, el que fas primer és mirar de treure-la de la sabata, immediatament després de que t'arribi l'olor, no crec que pensis en si és real o no. ;-)
Moltes gràcies!
Aferradetes, Joan!!
Uno, en estas cosas, no tiene nada claro... Nunca sabremos si vivimos en un mundo real o en el sueño de quién sabe quién...
ResponEliminaUn abrazo, amiga
Yo tampoco, por eso dudo de todo.
EliminaAferradetes, amic.