La boira planava sobre el petit poble, quan un grup d'amics decidiren explorar la vella església que s'alçava als afores del poble. Al principi era gairebé un objectiu místic. Havien sentit rumors sobre un llibre antic que, segons la llegenda, deia que les seves pàgines contenien coneixements oblidats, prediccions que podrien canviar el curs de la humanitat. Cadascú estava motivat per les seves pròpies raons, alguns desitjaven evitar catàstrofes, altres anhelaven poder...
En entrar, l'olor a humitat i floridura els va embolcallar, les llums escasses gairebé no il·luminaven els bancs coberts de pols; amb cada pas, entre els bancs i les teranyines, l'emoció creixia. Al fons, un altar deteriorat cridava la seva atenció. Allà descansava un llibre amb una coberta de cuir ras, la lletra daurada brillava al toc de la llum que entrava per les finestres. Els seus cors bategaven amb força mentre l'obriren i els seus ulls s'engrandiren en veure pàgines escrites. El llibre no contenia profecies grandioses ni promeses de glòria. En canvi mostrava els seus propis fracassos i les pors més profundes. La revelació va ser impactant en veure les darreres pàgines en blanc, el veritable futur no estava escrit, sinó que depenia de les decisions del present. Aquesta cerca, lluny de proporcionar-los respostes, els va ensenyar que el poder de modelar el futur resideix a cadascun de nosaltres.
Decebuts decidiren deixar el llibre on l'havien trobat i marxaren cap a casa, alguns reflexionaren de tot allò que havia passat i ho tingueren molt en compte; altres no cregueren que aquest fos el llibre buscat i continuaren pensant que en algun lloc trobarien el llibre màgic...
Queda clar que el llibre l'havien de continuar escrivint ells, si volien tindre un futur per a tots.
ResponEliminaM'ha agradat, i inclús dona a peu moltes suposicions.
Petonets, sa lluna!
Com pots veure, n'hi ha que ho feren i d'altres no...
EliminaEstic d'acord amb tu, hi ha tantes suposicions com interpretacions. ;-)
Petonets, Alfred!
Sembla que cada cop abunden més els que esperen trobar respostes al seu futur en un "llibre màgic" que ho solucioni tot, sense adonar-se que moltes d'aquestes respostes depenen de les accions i decisions que prenem a cada moment. Haurien de tenir en compte que fins i tot els llibres més savis, s'han d'anar actualitzant contínuament per a no quedar desfasats i, per tant, inútils.
ResponEliminaUn altre bon relat que ens fa pensar.
Abraçades!!
Tant de bo hi hagués un llibre que ens donés solucions a tot! Crec que en aquesta vida, si un no s'espavila, ho té ben cru. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Mac.
El llibre deia el que no volien saber.
ResponEliminaPetons.
No els ho va posar gens clar, almenys allò que esperaven. ;-)
EliminaPetonets, Xavi.
Me gusta un montón tu relato, Luna.
ResponEliminaTienes una nueva seguidora lunática,
La última entrada de mi blog también habla de libros.
Espero que tengas un buen día.
Un abrazo desde Segovia.
¡Muchas gracias y bienvenida!
EliminaNos leemos pronto.
Aferradetes, Marisa.
Ho volien trobar tot resolt i s'ho hauran de treballar ells. I provar d'escriure el futur ps a pas i mica en mica amb les coses de cada dia i les decisions que anem prenent.
ResponEliminaM'ha agradat molt aquest relat. Molt suggeridor i molt profund.
Aferradetes, preciosa.
El futur l'anem fent dia a dia, fixa't fins quin punt, que al matí puc imaginar que faré una cosa i a la tarda, després de reflexionar-la, dir que no la faré. I això és una mínima mostra de com pot canviar el meu futur...
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, nina.
Enhorabona per la foto i el relat!!!!!
ResponEliminaAferradetes, Paula.
Moltíssimes gràcies, Joan!
EliminaAferradetes!!
Me ha encantado. Es toda la atmósfera reinante.
ResponEliminaBeso.
¡Muchas gracias!
EliminaRealmente las cosas pasan o no pasan, por hacerlas o no hacerlas.
Besos
M'agrada molt la foto d'aquesta església amb la llum que penetra pels finestrals i amb el llibre en primer terme!.
ResponEliminaAferradetes Paula
Moltes gràcies!
EliminaAquesta foto la vaig fer, si no recordo malament, en un clip de vídeo que vaig veure. ;-)
Aferradetes, Josep!
I cadascú, sense saber-ho, va començar en aquell precís instant a escriure a sobre de les pàgines en blanc.
ResponEliminapodi-.
Així va ser, és i serà sempre. ;-)
EliminaAferradetes, Carles.
Your story is more true than many, with an excellent lesson for those who will heed it.
ResponEliminaRealment és així per aquells que van fer cas, els altres a hores d'ara encara estan cercant.
EliminaPetonets, Mimi.
Efectivament, no hi ha solucions màgiques ni certeses per a gairebé res. El major acte de valentia i coherència personal és reconèixer-se autor, i no simple lector, de la pròpia vida. Bona nit per allà, estimada amiga meva!🤗😘✨🌠
ResponEliminaJo li trauria el "gairebé".
EliminaLes úniques certeses, per dir-ho així, estan en el passat i mai en el futur...
Aferradetes, una mica congelades aquesta nit, Alfons! 😘🤗
Their discovery suggests that the most powerful “ancient book” is not one that predicts the future, but one that forces us to confront ourselves and accept responsibility for the choices that shape what comes next.
ResponEliminaCert, un suggeriment que no tothom entén.
EliminaSalutacions, James.
A vegades un llibre ens pot fer de guia, però no ens ho pot donar tot per art de màgia. Les respostes només són dins de cadascú, i la clau per trobar-les està en mirar-se per escriure el futur.
ResponEliminaMolt bon relat, nina.
Aferradetes, preciosa.
Errar, caure, aixecar-se i fer-ho millor és l'única clau.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, bonica.
Creo que no sería agradable saber tu futuro, así que mejor no pretender escribirlo no sea que el fiasco sea mayor, y que el libro mágico exista o no, permanezca oculto. Abrazadas
ResponEliminaCadascú ha d'escriure el seu futur, dia a dia, amb els seus errors i els seus èxits.
EliminaAferradetes, Núria.
Jo mai no he trobat el llibre màgic. Hauré de seguir buscant.
ResponEliminaDe fet ja en som dos, ni l'he trobat, ni l'he buscat. ;-)
EliminaAferradetes, Xavier.
Muy buena entrada, querida Paula. Me dejas pensando en que si me gustaría saber mi futuro, en caso de que fuera posible. No estoy segura.
ResponElimina¿A ti te gustaría? Tal vez el misterio es lo más interesante de vivir.
Un fuerte abrazo.
¡Muchísimas gracias!
EliminaTampoco estoy muy segura, diría que quizás habría cosas que sí me gustaría saber y otras que no... Si supiéramos todo, no tendríamos nada que nos sorprendiera, demasiado aburrido, ¿no crees? ;-)
Aferradetes, Sara.
Te confesaré un secreto. El libro que buscan lo tengo yo. Pero no he podido aprovecharme de sus enseñanzas ya que está escrito en escita y no he sido capaz de encontrar a nadie que me lo pueda traducir. Solo un viejo amigo, muy sabio, ha sabido decirme que cree que son simplemente recetas de cocina.
ResponEliminaUn abrazo, amiga lunar.
¿Y cómo sabes que hablas del mismo libro que buscaban?, jejjeje.
EliminaAferradetes, amic.
M'ha agradat molt la història que has explicat, Paula. Al principi sembla una aventura d'aquestes de buscar tresors o màgia, però el final m'ha fet pensar molt. És veritat que moltes vegades esperem que el futur ja estigui escrit o que algú ens digui què passarà, però el teu relat ens recorda que el futur el fem nosaltres amb el que decidim cada dia. Trobar les pàgines en blanc és la millor lliçó: ningú té el poder de manar sobre la nostra vida si nosaltres agafem les regnes. Gràcies per fer-nos reflexionar d'aquesta manera tan amena!
ResponEliminaAferradetes!
Moltes gràcies!
EliminaLes decisions que prenem, en cada moment, són les que ens obren o tanquen portes. I també saber rectificar els errors que hàgim pogut cometre amb aquestes decisions.
Estic molt agraïda de que els meus textos vos facin pensar una mica.
Aferradetes, Jordi
Hola, sa lluna. He arribat a aquest racó a través del blog del artur, "...blue instant", en el que vas deixar un comentari a la seva última publicació. Volia trobar blogs en català, que sembla que escassegen, i he topat amb el teu, la qual cosa agraeixo perquè el relat que acabo de llegir m'ha agradat molt. I és que molts busquem respostes a on no podem trobar-les i la manca de respostes ens espanta. Millor deixar fluir la vida sense voler descobrir el futur.
ResponEliminaUna abraçada.
Benvingut al meu racó!
EliminaCom pots veure per aquí hi ha uns quants blogs on parlem en català. Fa uns anys érem una bona colla que s'ha anat apagant. Uns que han deixat d'escriure i altres que han marxat a xarxes on la immediatesa és la que mana, ja saps, un "m'agrada" i prou. Espero que t'hi trobis a gust entre nosaltres.
És cert que el futur és incert i de vegades ens espanta no saber què pot venir, per això és millor anar construint-lo nosaltres mateixos.
Aferradetes, Josep Mª.
Jo sempre he anat endavant, per rèmores que hagi trobat a la vida. Això no ho pot dir pas tothom.
ResponEliminaNo hi ha més remei que seguir endavant.
EliminaAferradetes, Helena.