RESCATATS . . . [ XL ]

Amunt i avall,

temps que s'escola breument.

L'ART etern, viu.

(Febrer ~2026) 

.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  

Pedres que parlen

d'una història que passa

ara i sempre.

(McAbeu) 

.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . 

Pedres eternes

van veient com passegen

vides efímeres.

(Carme)

.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  . 

The stones cry out for

all they've seen and heard and known

if we could just hear.

(Mimi)

CAMiNS OPOSATS

En un carrer concorregut de la ciutat, un home passejava el seu gos amb una corretja que els unia, però també marcava una clara separació entre els seus desitjos. L'amo, distret pel tràfec urbà, girà cap a la seva esquerra, mentre que el gos, guiat pel seu instint i la curiositat, desitjava seguir de front cap a un indret ple d'olors intrigants.

—Per què no podem explorar plegats?, hi ha més enllà d'aquest camí!— pensà, desitjant la llibertat de córrer i jugar sense restriccions.

L'amo, conscient del temps que perdien, seguia caminant.

—He de seguir la meva ruta, tinc feina que m'espera— digué amb un to sec. No podia evitar pensar que l'adorava i com desitjava que sempre estiguessin plegats, però les responsabilitats eren primer.

Mentre l'home s'allunyava pel camí escollit, l'animal desconcertat va tirar suaument de la corretja, expressant el desig de seguir endavant. La tensió entre tots dos creixia, el desig de llibertat del gos xocava contra la voluntat del seu amo, creant un moment de silenciosa incomprensió. En aquell instant, tots dos estaven units per una corretja que els mantenia en aquesta dansa de desitjos oposats... 

Tots sabem com acabà... guanyà l'obediència, la lleialtat i l'estimació.

FUM

El rellotge marcava les set de la tarda quan la Llúcia, envoltada de les seves dues amigues, es retocava a la terrassa d'un bar. La música ja ressonava des del carrer i la brillantor de les llums es filtrava per la finestra.

-Només una mica més de pintallavis- va dir, mentre retocava el seu maquillatge amb mans tremoloses d'emoció.

—Llestes!— va cridar l'Anna, ajustant-se la brusa amb entusiasme.

Van sortir juntes, rient i empenyent-se a l'estreta entrada del bar. La festa prometia ser èpica. Els cossos es movien al ritme de la música i l'aire estava carregat d'energia. Les rialles esclataven com a bombolles de xampany i la música retrunyia a les orelles. Per fi llestes, es van llançar a l'enrenou de la festa. La multitud era un oceà de cossos agitats, vibrants i Llúcia es va deixar portar. No obstant, quan va girar la vista cap a les seves amigues, alguna cosa la va aturar. Una ombra va lliscar darrere seu i es va perdre entre la multitud, dansant com si el món s'aturés, deixant-les enrere mirant confuses i preocupades. Les seves amigues la van cridar pel seu nom, però només hi va haver música i soroll com a resposta.

De sobte, el telèfon va vibrar. Era un missatge de l'Anna:

—On ets?—

—No em van deixar entrar— va respondre una veu subtilment distorsionada.

Un calfred va recórrer l'esquena de les seves amigues, la nit havia agafat un gir fosc i letal.

Llúcia va mirar al seu voltant, sentint una estranya sensació d'inquietud. Després la pantalla es va apagar i el cor es va accelerar. El so es va esvair, no hi havia llum ni música, només un silenci aclaparador... 

De cop i volta, un crit. Mirades confuses. Una ombra al cantó. Les amigues corregueren cap allà, però només trobaren espais buits, com si mai no hagués estat present... desaparegué com el fum d'una cigarreta... 

NiT ESTRELLADA

 

Géza Faragó, 1913, Femme élancée avec chat 

a  RELATS CONJUNTS 

Ja me tens aquí, fent guàrdia, perquè la senyoreta té l'antull de veure els estels fora de la ciutat. Diu no sé què de la contaminació lumínica o què sé jo!  Mem si no podia estar millor al seu ample balcó, asseguda a una butaca d'aquelles que sembla que et perds dins, amb un còctel a una mà i la cigarreta amb l'altra... I jo podria aprofitar per anar a veure una gateta la mar de bonica que vaig conèixer fa un parell de dies i, si es deixa, passar la nit amb ella... Doncs no!, aquí dret com un mussol, escoltant les ximpleries que m'explica i dic jo, per què es posa la mà davant dels ulls?... la lluna és plena i la deu enlluernar... no volies poc llum per veure els estels?... doncs au, tassa i mitja! 

RUA ~ 2026 🎭

 

La música començà i, malgrat el fred, 

tothom s'hi apuntà.

Petits i grans cap a la bauxa.

Els carrers s'ompliren de colors i alegria

i la pluja també hi va ser, 

tot i que no com de costum.

Plomes, cintes, capells i... galetes,

fins i tot cadires improvisades.

Balls, bots, jocs, tot hi cabia.

Vestits que lluïen més que mai.

Els records es colaren entre les carrosses.

I la màgia, molta màgia per tot arreu.

Tampoc faltaren els somriures,

ni les picades d'ullet a la natura.

Així va ser i així vos ho he explicat.

LLUNA

Fotografia: Alfonso Chacón Montero 

Al cor del circ, sota la carpa de colors vibrants, hi vivia una noia anomenada Lluna, que va conèixer el món entre rialles i aplaudiments. Des de petita, havia après a moure's entre els llums i les ombres, ajudant als pares en cada funció. Als interludis, mentre l'aroma de les crispetes impregnava l'aire, lliscava entre els trapezistes i els acròbates absorbint cada centelleig de màgia que es desprenia de cada moviment.

Una tarda, mentre el sol s'amagava darrere la lona del circ, se la va veure asseguda en un trapezi, vestida amb un colorit vestit de mim i unes grans sabates vermelles. El coloret a les galtes ressaltava la seva innocència. Els seus ulls, immensos i brillants, reflectien la màgia del circ i mostraven una curiositat infinita, mentre mirava cap avall, cap al públic que reia i aplaudia. Just en aquell instant, un espectador a primera fila, havia deixat anar un globus d'heli que flotava i la seva mirada va seguir la bombolla ascendent, semblava estar atrapada en un dia qualsevol, però la seva ment estava molt lluny d'allà.  L'espectador, que l'observava meravellat, va notar com es perdia la mirada a l'horitzó, com si busqués un món més enllà del circ, un univers ple de possibilitats. Lluna no era al circ, volava cap a un lloc on els somnis són tan lleugers com l'aire que sostenia el globus... així i tot, en aquells moments, el trapezi era el seu regne i cada actuació una promesa de llibertat...

AiGUA

L'aigua que brolla,

set del cor, font de vida,

llum i silenci.

[Febrer~2026]  

.  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .  

Deixa l'aigua fer,

corre cap al seu destí,

portar la vida. 

[Alfred] 

Brolla com l'aigua,

la claror del matí,

i m'omple el cor. 

[Carme] 

La font s'asseca

quan brolla injustícia

               dels cors eixuts

[McAbeu]

Cleansing waters flow

in time of joy or sorrow

the relief of tears

[Mimi]

Nestlé kalkuliert:

Wir kaufen alle Brunnen

Wasser ist kostbar. 

[Sean]

Glop a glop calmes

boques assedegades.

Ets font de vida.

[Núria] 

Aigua de franc

que és com l'amor a l'art.

Font de saber.

[Helena]

BANY DE FANG

La pluja queia amb força i en Marc decidí refugiar-se en un rentat de cotxes abandonat. En entrar, una olor d'humitat l'embolicà mentre els seus ulls s'acostumaven a la foscor. De sobte, alguna cosa va brillar a terra i s'apropà disposat a examinar-la, quan va sentir un soroll darrere seu.  Es girà ràpidament i el seu cor s'aturà en veure una figura amb un ull de vellut, omplint el lloc amb un somriure pertorbador. Amb cautela, s'acostà i va ser aleshores quan veié la caixa oberta plena de cinta adhesiva disposada d'una manera inquietant. La figura en sostenia una entre les mans, mentre xiuxiuejava:

—T'agradaria un bany de fang? 

Abans que pogués reaccionar, li oferí un tracte amb una veu esgarrifosa.

—Si vols sortir viu d'aquí, hauràs d'empassar-te aquesta pastilla, mastegant-la lentament com si fos una gominola...

Mentre el vent fuetejava el taller i sense poder escapar, en Marc comprengué que aquell lloc no era el que semblava ser i sentí un calfred recórrer la seva esquena. De sobte, el so de la cinta adhesiva el tragué dels seus pensaments i immediatament caigué a terra desmaiat.

En obrir els ulls ja era de dia... havia parat de ploure... no hi havia ningú... estava cobert de fang de cap a peus i no podia moure's... tenia les mans i els peus lligats amb una cinta adhesiva de color rosa elèctric...

-Publicat al blog de Lissa-

RESCATATS . . . [ XXXIX ]

Treuen el cap,

campanetes ressonen

parlen de records 

[Gener ~ 2026]  

  .  .  .  .  .  .  .  .  .  .   

Vell campanar

la teva veu ressona

en el present 

[McAbeu] 

Per què repiquen

aquestes campanetes?

És toc de bateig! 

[Joan] 

A cada toc,

que fa la campaneta,

un nou record. 

[Carme]

Que mai no es perdi

el toc de les campanes.

Símbol d'un poble. 

[Núria] 

Fregant els núvols,

ding-dong que ve de dins

i arriba lluny. 

[Helena]

EL FORMiGUER

Es trobava profundament fascinada pel món que l'envoltava, la nena es va asseure a terra amb el seu vestit carmí, el sol brillant a la pell, mentre observava les formigues treballant sense parar. Eren com petits monjos, cadascuna a la seva missió, movent engrunes de menjar amb un esforç que li semblava espiritual. Es va preguntar quant de temps portaria construir casa seva, un llarg viatge per a aquests diminuts éssers. Els seus pensaments eren com un riu tranquil que flueix amb corrent serena. Mentre les formigues anaven i venien, la nena va sentir compassió per elles, eren tan petites, però treballaven amb tant d'afany!  Va pensar en com ella, sent encara una novella a la vida, de vegades se sentia atrapada entre la diversió de jugar i les responsabilitats d'ajudar a casa.

Un nen passava corrents a prop seu, deixant una estela de pols aixecada pels seus peus. La nena va somriure, cada dia són diferents, com un corrent que mai no s'atura...

Tot i ser només una nena, va aconseguir captar la grandesa en allò petit,  sentint-se atrapada en un moment que semblava etern. La seva mirada es perdia en els seus moviments, admirant com cada formiga tenia un propòsit, un indret en aquest món. Observant-les va entendre que cadascú té el seu propi camí i això la va fer sentir una mica més gran.

* Proposta de  Jean Seating,   publicada a River 

Paraules: 

1.-Llarg  2.-Monjo  3.-Novell  4-Espiritual  5-Temps  

6-Formigues 7-Nen  8.-Compassió  9.-Corrent  10-Atrapat 

Color: Carmí