El rellotge marcava les set de la tarda quan la Llúcia, envoltada de les seves dues amigues, es retocava a la terrassa d'un bar. La música ja ressonava des del carrer i la brillantor de les llums es filtrava per la finestra.
-Només una mica més de pintallavis- va dir, mentre retocava el seu maquillatge amb mans tremoloses d'emoció.
—Llestes!— va cridar l'Anna, ajustant-se la brusa amb entusiasme.
Van sortir juntes, rient i empenyent-se a l'estreta entrada del bar. La festa prometia ser èpica. Els cossos es movien al ritme de la música i l'aire estava carregat d'energia. Les rialles esclataven com a bombolles de xampany i la música retrunyia a les orelles. Per fi llestes, es van llançar a l'enrenou de la festa. La multitud era un oceà de cossos agitats, vibrants i Llúcia es va deixar portar. No obstant, quan va girar la vista cap a les seves amigues, alguna cosa la va aturar. Una ombra va lliscar darrere seu i es va perdre entre la multitud, dansant com si el món s'aturés, deixant-les enrere mirant confuses i preocupades. Les seves amigues la van cridar pel seu nom, però només hi va haver música i soroll com a resposta.
De sobte, el telèfon va vibrar. Era un missatge de l'Anna:
—On ets?—
—No em van deixar entrar— va respondre una veu subtilment distorsionada.
Un calfred va recórrer l'esquena de les seves amigues, la nit havia agafat un gir fosc i letal.
Llúcia va mirar al seu voltant, sentint una estranya sensació d'inquietud. Després la pantalla es va apagar i el cor es va accelerar. El so es va esvair, no hi havia llum ni música, només un silenci aclaparador...
De cop i volta, un crit. Mirades confuses. Una ombra al cantó. Les amigues corregueren cap allà, però només trobaren espais buits, com si mai no hagués estat present... desaparegué com el fum d'una cigarreta...
Me gusta el contraste entre la emoción previa a la fiesta y el giro oscuro que rompe la euforia de golpe. La imagen de la multitud como un océano de cuerpos y la sombra que se pierde entre la gente. El detalle del mensaje y la voz distorsionada añade un matiz inquietante. Genial.
ResponEliminaUn abrazo
Calia donar-li aquest pèl de misteri per trencar amb tanta festa. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, nina.
In that frozen instant, Llúcia understood with icy, irrefutable certainty that the shadow wearing her face had already slipped inside the party long before she ever arrived.
ResponEliminaVa ser una víctima més.
EliminaSalutacions, James.
Bon i inquietant relat.
ResponEliminaPell de gallina, noieta!
Aferradetes preciosa!
Espero que a hores d'ara, t'hagi passat l'esglai. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, nina!
Agony, what could all this be?
ResponEliminaIt reminds me of some sadness or death...
You've achieved a very good contrast between joy and sadness...
La veritat és que no ho sé ni jo mateixa. ;-)
EliminaEn un segon es pot passar de l'alegria a la tristesa.
Moltes gràcies, Katerina!
En un instant, el que havia de ser una festa es converteix en un malson i sense cap explicació aparent, cosa que ens deixa encara més amb l'ai al cor. És un relat esfereïdor i molt ben narrat.
ResponEliminaAbraçades.
Els assassins no tenen cap explicació per matar, almenys no la que els hi donem nosaltres.
EliminaMoltes gràcies, Mac!
Aferradetes.
Sort que ho he llegit ara i no ahir abans d'anar a dormir.
ResponEliminaFa por.
Molta por.
Petons.
Almenys has pogut dormir tranquil. ;-)
EliminaPetonets, Xavi.
No me gusta el carnaval casi nada, de hecho nunca voy a esos rollos. Así es que tu historia al menos le da un aire de entretenido color gótico.
ResponEliminaBesos.
Yo no voy a los carnavales, ellos vienen a mí. ;-)
EliminaCelebro que te haya gustado su aire.
Besos
El calfret l'he sentit jo en imaginar-me el que l'ombra pot arrivar a fer a la Llúcia. Quin misteri!, he, he.
ResponEliminaPer cert, la imatge s'hi adiu molt bé amb la història. Què ha estat primer, la fotografia o el text?
Aferradetes!
Per això no acabo mai les històries, perquè imagineu. ;-)
EliminaPrimer va ser la foto, encara en tinc un munt del darrer carnestoltes. De vegades primer faig el relat i després trio la foto, en aquest cas ha estat a l'inrevés.
Aferradetes, Josep Mª.
Si que da mucho miedo!!
ResponEliminaUn abrazo
¡¡¡Buh!!!... 🤭
EliminaBesos, Sara.
T’haig de ser sincer... Al final m’he perdut...
ResponEliminaBon relat i aferradetes!!!
Si em dius exactament el què, potser et tregui l'entrellat...
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Joan!!
El que havia de ser una gran festa es capgira completament, i de quina manera! Un gir de guió inesperat que ens deixa amb el cor glaçat.
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Sabem com comença però mai com pot acabar. ;-)
EliminaAferradetes, bonica.
Aquesta vegada, un relat inquietant i ple de misteri per il·lustrar una magnífica foto.
ResponEliminaAferradetes Paula
Moltíssimes gràcies!
EliminaAferradetes, Josep.
A most scary time, when the evening started so bright. Very well done!
ResponEliminaMolt cert, mai podem saber com acaben les coses.
EliminaMoltes gràcies, Mimi!!
Vaja, ni la nit del Carnaval pot acabar bé?? Haha. Com t'agraden les històries que acaben amb ensurts i misteri...
ResponEliminaEs veu que no...
EliminaMoltes gràcies, Xavi!
¿Y ahora qué?
ResponEliminaUn abrazo, sa lluna
Feliz día.
Aferradetes.
Ésta es una gran pregunta.;-)
EliminaAferradetes, Marisa.
Lucia had vanished into the night, leaving only a chilling silence where her laughter once was.
ResponEliminaAixí és, només silenci.
EliminaSalutacions, James.
Oh, me encanta el carnaval... El domingo pasado tuve ocasión de captar con la cámara a unas chicas que no solo bailaban sino que tambien ascendían a los cielos con sus bailes... Ohhhhhhhhh, tendría que escribir algo sobre eso.
ResponEliminaUn abrazo, amiga (ya sabes, no te fies de mis cuentos...)
Esperaremos a esas chicas volando. ;-)
EliminaEs que soy muy crédula. ;-)
Aferradetes, amic.
Inquietant i ple de contrast. D'abstracció i empatia.
ResponEliminaMoltes gràcies!
EliminaAferradetes, nina.