.jpg)
Géza Faragó, 1913, Femme élancée avec chat
Ja me tens aquí, fent guàrdia, perquè la senyoreta té l'antull de veure els estels fora de la ciutat. Diu no sé què de la contaminació lumínica o què sé jo! Mem si no podia estar millor al seu ample balcó, asseguda a una butaca d'aquelles que sembla que et perds dins, amb un còctel a una mà i la cigarreta amb l'altra... I jo podria aprofitar per anar a veure una gateta la mar de bonica que vaig conèixer fa un parell de dies i, si es deixa, passar la nit amb ella... Doncs no!, aquí dret com un mussol, escoltant les ximpleries que m'explica i dic jo, per què es posa la mà davant dels ulls?... la lluna és plena i la deu enlluernar... no volies poc llum per veure els estels?... doncs au, tassa i mitja!
Quina facilitat que tens per a construir històries!
ResponEliminaLa pintura es una meravella.
Aferradetes Paula
Moltes gràcies, Josep!
EliminaAferradetes.
El gato tiene toda la razón del mundo. Y es que los gatos son muy suyos pero van directos al meollo.
ResponEliminaBesos.
No sé yo éste, parece que no hace lo que piensa... porqué decirle, no puede... ;-)
EliminaBesos
Ha resultat ser un gat molt obedient, ja que, encara que no honfaci gire de bon grat, no només l'acompanya, sinó que s'hi fixa molt, amb les estrelles.
ResponEliminaBon relat, Paula! Divertit i tendre a la vegada.
Aferradetes, preciosa!
No sé perquè ho fa si no li agrada, i això que diuen què són molt independents. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, nina!
Quando se contempla o firmamento tudo é possível avistarmos.
ResponEliminaA canção é muito bonita e muito romântica.
Abraço de amizade.
Juvenal Nunes
Tot, tot no ho crec. Al gat li agradaría veure a la seva gateta. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Juvenal.
Força enginyós!!! Molt bé!!!
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Moltes gràcies!
EliminaAferradetes, Joan!!
El pragmàtic moix té raó: de vegades compliquem les coses buscant experiències “perfectes”, quan potser la bellesa ja estava a l'abast de la mà sense tantes complicacions!!😉🤗😘
ResponEliminaBen cert, per a ell la perfecció estava en anar-se'n amb la seva moixeta i ja veus!
EliminaAferradetes, Alfons! 😘🤗
While she lectures about light pollution under the full moon, you stand there like a patient owl, wondering how chasing darker skies somehow became brighter nonsense.
ResponEliminaEl gat tenia coses més importants per fer. ;-)
EliminaSalutacions, James!
Nicely done! I wouldn't mind sitting in one of those armchairs where you can get lost in it.
ResponEliminaMoltes gràcies!
EliminaA mi tampoc, s'hi deu estar de meravella. ;-)
Petonets, Mimi.
Per molta raó que tingui el gat (que la té); ja se sap que qui mana, mana. :-D
ResponEliminaAbraçades!
Sí, això de manar se'ls hi dóna molt bé a gairebé tothom. ;-)
EliminaPobre gat!
Aferradetes, Mac!
És que els humans, de vegades, fem coses ben extranyes, he, he
ResponEliminaAferradetes,
Sí, no sé com ens aguanten els animals, ha, ha, ha!
EliminaAferradetes, Josep Mª.
I sense ratolins per anar passant l'estona.
ResponEliminaPetons.
Ben avorrit estava, només cal veure-li la cara. ;-)
EliminaPetonets, Xavi.
Això sí que és un monòleg amb força, Paula: entre còctels imaginaris i contaminació lumínica, ens has regalat una escena que es llegeix amb un somriure.
ResponEliminaM'agrada aquesta idea de Relats Conjunts, potser m'hi afegeixo.
Una abraçada.
Si t'he tret un somriure, ja em sento satisfeta.
EliminaDoncs sí que és bona idea, com més serem, més riurem. ;-)
Moltes gràcies!
Aferradetes, Jordi.
Un tono irónico y un punto divertido que refleja esa sensación de estar “de guardia”, acompañando casi resignado, mientras por dentro uno preferiría estar en cualquier otro sitio. Me gusta la mezcla del castellano y el valenciano, porque le da naturalidad y cercanía, y cómo juega con la luna, la luz y las quejas para transmitir esa contradicción entre lo que se dice y lo que realmente se piensa. Un abrazo y feliz fin de semana
ResponEliminaEl "mem" i el "au" són mallorquins; que hi vegis valencià pot ser, però res més lluny que sembli al castellà.
EliminaI això és lo més fotut dels animals, que no poden dir el que pensen i s'han d'aguantar. ;-)
Molt bona nit!
Aferradetes, Núria.
Muito linda tua histyória! Gostei de ler! beijos,chica
ResponEliminaMoltes gràcies!
EliminaBesos, chica.
Els gats saben molt més del que ens imaginem.
ResponEliminaImagino que molt més que molts, sí. ;-)
EliminaAferradetes, Xavier.
Pobre gato. En su sabiduría sabe que, a pesar de todo, tiene que cuidar de la joven,. A fin de cuentas él es el amo, aunque ella no lo sepa, y tiene que enseñarla poco a poco. Pero, ya se sabe, las enseñanzas cuestan.
ResponEliminaUn abrazo, amiga
Aquí se demuestra que, por muy independientes que sean, su lealtad es mayor... aunque eso no signifique que deje de pensar que estaría mucho mejor en otro lugar... ;-)
EliminaAferradetes, amic.
:-)))
ResponEliminaM'agrada molt el teu comentari, per a què dir res més? ;-)
EliminaAferradetes, nina!
Jo no m'hi atreveixo amb els relats, admiro molt com els fas, sa lluna.
ResponEliminaTot és posar-s'hi, estic segura que et sortirien ben macos.
EliminaAferradetes, Helena.
He he, aii pobre gat, ell preferiria la gateta i ha d'estar aguantant aquesta "experiència" que s'ha buscat la seva mestressa. A veure si aquesta dona deixa de mirar amunt, llegeix el teu relat i s'adona que el seu estimat gat no està al lloc que li toca :D
ResponEliminaUn relat ben divertit i enginyós.
Aferradetes, nina.
Oh, jo ho voldria que llegís el meu relat!... potser així deixaria de pensar només en ella. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, preciosa.