14 de febrer 2026

LLUNA


Al cor del circ, sota la carpa de colors vibrants, hi vivia una noia anomenada Lluna, que va conèixer el món entre rialles i aplaudiments. Des de petita, havia après a moure's entre els llums i les ombres, ajudant als pares en cada funció. Als interludis, mentre l'aroma de les crispetes impregnava l'aire, lliscava entre els trapezistes i els acròbates absorbint cada centelleig de màgia que es desprenia de cada moviment.
Una tarda, mentre el sol s'amagava darrere la lona del circ, se la va veure asseguda en un trapezi, vestida amb un colorit vestit de mim i unes grans sabates vermelles. El coloret a les galtes ressaltava la seva innocència. Els seus ulls, immensos i brillants, reflectien la màgia del circ i mostraven una curiositat infinita, mentre mirava cap avall, cap al públic que reia i aplaudia. Just en aquell instant, un espectador a primera fila, havia deixat anar un globus d'heli que flotava i la seva mirada va seguir la bombolla ascendent, semblava estar atrapada en un dia qualsevol, però la seva ment estava molt lluny d'allà.  L'espectador, que l'observava meravellat, va notar com es perdia la mirada a l'horitzó, com si busqués un món més enllà del circ, un univers ple de possibilitats. Lluna no era al circ, volava cap a un lloc on els somnis són tan lleugers com l'aire que sostenia el globus... així i tot, en aquells moments, el trapezi era el seu regne i cada actuació una promesa de llibertat...

46 comentaris :

  1. Doncs tant de bo aquesta promesa de llibertat s'acabi fent realitat i ben aviat pugui fer el pas cap a aquest univers ple de possibilitats que anhela. Li desitjo molta sort!!

    Abraçades!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com has pogut veure és un conte i ja saps que de vegades aquests superen la realitat i d'altres no... com la vida mateixa... ;-)
      Aferradetes, Mac.

      Elimina
  2. ¡Maravilloso! Me encanta.

    Un beso.

    ResponElimina
  3. Un texto delicado y lleno de imágenes que transmiten ternura y nostalgia a la vez. Percibo que la luna representa esa dualidad entre pertenecer a un lugar y, al mismo tiempo, anhelar algo más allá. El circo no es solo escenario, sino símbolo de su infancia y de su libertad contenida. Deja una sensación dulce, pero también de búsqueda interior.
    Me encantó SaLluna, un abrazo y feliz fin de semana

    ResponElimina
    Respostes
    1. Res a afegir, ho has explicat perfectament. ;-)
      Moltíssimes gràcies, Núria!
      Aferradetes i bon dissabte.

      Elimina
  4. Cualquier día realiza su sueño y se va volando de verdad.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Soñar es gratis y todo lo que venga después, ¡bienvenido sea!
      Besos, Sara. 💞

      Elimina
  5. Segur que, com que sap fer molt bé la seva feia i dalt del trapezi també s'hi troba bé, acabarà tenint recursos per empaitar el seu somni. De vegades no hi ha res millor que saber d'on ets i on és casa teva, per a poder marxar amb seguretat, a buscar nous horitzons.

    M'ha agradat molt aquest conte i la fotografia és fantàstica.

    Aferradetes, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No podem oblidar mai d'on venim, després el camí et pot portar tan lluny com vulguis.
      L'Alfons és un magnífic fotògraf, si piques a l'enllaç podràs veure les seves fotos. A mi m'encanten totes, les que fa a espectacles són per a no perdre-s'ho.
      Aferradetes, preciosa.

      Elimina
  6. Les teves històries són tendres, una meravella de prosa, un jardi de paraules.
    Aferradetes, Paula!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies! M'has posat vermella. ;-)
      Aferradetes, Joan!!

      Elimina
  7. Un relat amb molt encant, salluna !. Trobar el moment adequat per canviar , mentre la realitat et té atrapada....
    Felicitats !!, una abraçada ; )

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!
      Ens costa trobar-lo, però un cop estem disposts, res ens atura.
      Aferradetes, Artur!

      Elimina
  8. Vaya, vaya, te he reconocido... Esa eres tú... Aunque no lo digas...
    Un abrazo, amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deberías ir al oculista o mejor al óptico, jejjeje!
      Aferradetes, amic.

      Elimina
  9. Lluna encarna la dualitat entre pertànyer a un món i, alhora, aspirar-ne a un món. La llibertat i el benestar no depenen únicament del lloc on es viu, sinó de la capacitat de somiar i projectar-se cap a nous horitzons, com fa la protagonista del teu bonic relat. Moltes gràcies per inspirar-te en la meva fotografia, Paula. Precisament a mi em transporta a un altre temps i un altre lloc, i em produeix una punxada al cor.🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. A casa generalment s'hi està bé, però això no ens atura per somiar poder viure altres vides o a altres llocs.
      Aquesta punxada serà més dolça amb el temps...
      Moltes gràcies per haver-me deixat la teva foto!, saps que m'agrada molt com veus el món.
      Aferradetes, amic!😘🤗

      Elimina
  10. Beautiful story.
    As for Alfonso's excellent photos: I won't let me force to open an Instagram account.
    Aferradetes, Paula.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Motes gràcies!
      500px no té res a veure amb Instagram, allà només pugen treballs de gent que li agrada la fotografia. I aquí no obligo a fer res a ningú, qui vulgui veure el seu treball pot anar a l'enllaç i qui no, doncs no.
      Aferradetes, Sean.

      Elimina
  11. Wonderful text..
    I think many people, especially creative people,
    feel these feelings and have these doubts at some point in their lives.
    You certainly write wonderfully and are thought-provoking!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!
      Creativa i somiadora, així és. ;-)
      Bon diumenge, Katerina!

      Elimina
  12. Lluna té molts futurs per descobrir.

    Quina enveja d'infància...

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sembla que sí, potser sigui perquè veu el món des de més amunt. ;-)
      Petonets, Xavi.

      Elimina
  13. Al tanto que al món del circ, una badada et pot fer caure del trapezi!! Em sembla que la Lluna és a la "lluna de València." ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com a gairebé tots el oficis, sempre hi ha perill que et facis mal... fins i tot sense treballar. ;-)
      Bon dia, Xavi!

      Elimina
  14. El circ representa un món de màgia, a on tot és possible. La Lluna ho sabia, ho habia aprés dels seus pares i volia volar, però sense alas, cap a l'infinit.
    Un relat preciós, en què la prosa es alhora poesia.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha moltes "Llunes" que les agradaria volar cap a l'infinit. ;-)
      Moltes gràcies, Josep Mª!
      Aferradetes.

      Elimina
  15. Anònim15.2.26

    Sa Lluneta, creo que me saldré del guión, creo que nada tiene que ver lo que escribiré, con el sentido de tu post, pero... expresaré aquello que me ha sugerido, aún a sabiendas de que nada tiene que ver con el sentido de la publicación; solo ha sido una de entre tantísimas posibles interpretaciones.
    Sa Lluneta, leyendo tu relato, me adentro en un onírico mundo, donde creo que todo es insinuación, imaginación, alegorías, metáforas; te diré lo que me sugiere.
    El circo lo veo como el mundo, donde se pueden dar las mayores contradicciones, donde el que hace reir, llora por dentro, el que hace equilibrios, se cae por dentro... etc..etc.
    El mimo, sabe decir, sin decir, hacerse entender con detalles y formas fáciles, entendibles para todos, tocando el alma, mostrando ternura, aunque esté roto y el entorno pueda ser hostil.
    En el trapecio, veo la alegoría que representa el riesgo que conlleva mostrarse tal cual uno es.
    Y Lluna, en el trapecio, domina la escena, siente, o se siente segura, libre, a salvo de las inclemencias que conlleva el trato con el mundo, donde hay que saber cómo conservar fuerza, valor y equilibrio, para ser uno mismo, y convivir con el resto.
    Sa Lluneta, con esta historia, me has tocado el alma, he visto la función que se representa día a día.... aunque nada tenga que ver con la intención de tu post, lleno de ternura, esperanza e imaginación, lleno de magia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La història ja l'he parida, vosaltres podreu dir la vostra opinió o percepció com vos plagui o no dir res que també és una opció. Una sola paraula ja pot portar a mons diversos, segons qui la llegeixi i això és bo, perquè et permet debatir, imaginar, reflexionar i tantes coses més... Per tant, benvinguts els teus suggeriments!
      I és cert que no té res a veure amb el meu escrit o tal vegada sí, perquè des de dalt del trapezi, Lluna veu tot el que passa a uns metres sota els seus peus, sense que la toqui i pot adonar-se de que no tothom actua i és el que sembla ser.
      Moltíssimes gràcies per la teva magnífica interpretació del meu petit conte!
      f.a.j

      Elimina
  16. Somiar mai no està de més, deixar que la ment voli cap a altres possibilitats, altres desitjos que voldríem veure fets realitat. Tant de bo arribi el dia que trobi el camí que la condueixi a aquesta llibertat tan anhelada.
    La foto preciosa, i he entrat a la galeria de l'Alfonso i hi ha unes fotos espectaculars :)

    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I com he dit més amunt, somiar és gratis. Així que no deixen de somiar i així anem construint els camins que ens facin falta per sentir-nos més lliures.
      Oi que són maques! L'Alfons té un ull privilegiat per la fotografia. ;-)
      Aferradetes, preciosa!

      Elimina
  17. Un relat molt tendre amb una molt bona foto!
    Aferradetes Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies!
      En aquest cas la foto no és meva, com pots veure a l'enllaç que hi ha a sota.
      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  18. I com m'ha agradat molt aquesta història, Paula. Fas que gairebé es pugui olorar el circ i sentir com la Lluna es perd en els seus pensaments. És molt bonic com expliques que, encara que estiguis en un lloc concret, la ment sempre pot volar lliure cap als somnis. Una imatge preciosa!
    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!
      Em recorda a mi aquesta noieta... moltes vegades estic absent. ;-)
      La foto és de l'Alfons.
      Aferradetes, Jordi.

      Elimina
  19. Helena Bonals15.2.26

    Darrere la màgia del circ hi ha històries com aquesta que tu has escrit ara.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De vegades no és tot tan bonic con ho veiem, s'han de conèixer les històries pels mateixos personatges...
      Aferradetees, Helena.

      Elimina
  20. Una noia tancada en un món, que la meravella, però que sap que el món real està a fora.
    Aferradetes, sa lluna!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, una noia que sap que no tot és de color rosa.
      Aferradetes, Alfred!

      Elimina
  21. Qué bonita historia, sa lluna. Esa chica del trapecio...
    Un abrazo fuerte desde Segovia.
    Tienes abierta la puerta a mi espacio también.
    Que tengas un buen día.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchísimas gracias!
      Buen lunes, Marisa.
      Aferradetes!

      Elimina
  22. Su mirada anhela esa libertad con la que sueña. Profundo relato.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchísimas gracias!
      Aferradetes, Laura.

      Elimina
  23. I do hope she gets to follow the dream.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també ho espero, Mimi. ;-)
      Petonets!

      Elimina

Benvinguts al racó!