Amunt i avall,
temps que s'escola breument.
L'ART etern, viu.
(Febrer ~2026)
. . . . . . . . . . . .
Pedres que parlen
d'una història que passa
ara i sempre.
(McAbeu)
. . . . . . . . . . . .
Pedres eternes
van veient com passegen
vides efímeres.
(Carme)
. . . . . . . . . . . .
The stones cry out for
all they've seen and heard and known
if we could just hear.
(Mimi)
Magnifica imagen. Buen encuadre y cálidos tonos. Es una maravilla poder a preciar de este modo el ARTE.
ResponEliminaAbrazo
Por lo menos éste está a la vista de todos.
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Luis.
Me encanta. Un abrazo
ResponEliminaMe n'alegro molt.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, nina.
També es tracta d'un haikus? Il·lustra'm si us plau, he, he.
ResponEliminaSigui com sigui, és molt bonic. Efectivament, tot passa, però l'art perviu.
Aferradetes!
Més o menys, de vegades se m'escapa alguna síl·laba. ;-)
EliminaUn haiku és un breu poema japonès de tres versos sense rima, generalment estructurat en 5, 7 i 5 síl·labes, que captura un instant de la natura o la vida quotidiana.
No és que hi entengui molt, però en català si el vers acaba amb una paraula aguda, es treu una síl·laba. N'he vist de 17, de 16 i fins i tot de 15. La persona que et pot explicar millor com van, és la Carme. ;-)
Moltes gràcies!
Aferradetes, Josep Mª.
Pedres que parlen
ResponEliminad'una història que passa
ara i sempre
Abraçades!!
Moltes gràcies pel teu haiku!
EliminaAferradetes, Mac.
Sempre he pensat que en aquests edificis s'hi podrien fer moltes coses molt interessants i no pas el que hi fan.
ResponEliminaSuposo que això va segons qui en sigui el propietari...
EliminaBona tarda, Xavi.
ART, el teu!!!
ResponElimina:)
Que visqui/visquis molts i molts anys.
Petons.
;-) Moltes gràcies!
EliminaQue visqui! i nosaltres també, mentre puguem seguir amb el cap clar.
Petonets, Xavi.
Ells caminent, qui sap si, ignorant el lloc i la seva historia.
ResponEliminaAferradetes.
No me'n vaig adonar, però crec que per la roba que portaven, no ho ignoraren...
EliminaAferradetes, Alfred.
Absolutament d'acord amb la teva reflexió. La foto, com de costum, encertadíssima!
ResponEliminaAferradetes Paula
Moltíssimes gràcies, Josep!
EliminaAferradetes.
Ben rescatat! Li has trobat una fotografia que hi encaixa a la perfeccció.
ResponEliminaPedres eternes
van veient com passegen
vides efímeres.
Ja saps que m'agrada conservar-los. ;-)
EliminaSuposo que has reconegut el lloc de la foto.
Gràcies pel teu haiku!
Aferradetes, preciosa.
Un exquisit sentit artístic en aquest bellíssim poema. Admirable perspectiva en la fotografia.
ResponEliminaAferradetes, Paula!!!
M'afalagues amb tantes floretes. ;-)
EliminaMoltíssimes gràcies!
Aferradetes, Joan!!
Muy bueno.
ResponEliminaBesos.
Moltes gràcies, Toni!
EliminaBesos
The stones cry out for
ResponEliminaall they've seen and heard and known
if we could just hear
Moltes gràcies, ja el tens amunt!
EliminaPetonets, Mimi.
Ja em va agradar molt al meu blog.
ResponEliminaVas ser una bona inspiració, gràcies!
EliminaAferradetes, nina.