Al pont, el jove s'aturà un instant, observant el riu que reflectia l'enrenou de llums de la ciutat. Era un artista frustrat, algú que a la seva cuina somiava amb blaus, grocs, verds mar... i no amb factures sense pagar... Sentia que la vida l'havia enganyat, que el seu esforç per gestionar els seus projectes no valia res, era massa primmirat per ignorar cada detall que fallava. En aquell moment, mentre el soroll del trànsit semblava allunyar-se, els seus darrers pensaments foren un remolí: Havia estat just amb ell mateix? Valia la pena rendir-se? Se li ennuvolà la vista en un vel aeri... Entre l'agitació interna cercava, potser, una pau que no trobava entre les parets de la seva realitat. Decidí saltar i deixar enrere un món on la veritat sempre semblava esquiva.
El seu cas seria tristament recordat, una història de lluita callada i somnis trencats, on tothom sembla estar absent, com un tabú que no se'n parla i que s'emporta massa vides.
*Proposta a ca la Mimi
Paraules:
artista, cuina, viu, gestionar, cas
enganyat (haver enganyat o estafat a algú)
primmirat (preocupat per detalls menors)
enrenou (agitació, commoció)
Color:
Verd mar
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada
Benvinguts al racó!