22 d’abril 2026

jOVES amb SOMNiS


El signe més clar que la tardor ha arribat no és el fred, ni les fulles caigudes, és l'omissió silenciosa dels colors vius que un dia van florir. En aquesta estació, el verd mar que tant admiràvem es torna un record llunyà, una creença que ens acompanya com un ressò del passat. Sempre hi va haver en nosaltres un convenciment ferm, una convicció gairebé irracional de que coratge i estupidesa era tot el que teníem per enfrontar-nos al món comercial, aquell mercat que mai no perdona ni oblida. No érem experts ni savis, només joves amb somnis mig trencats, aferrats a aquesta idea simple d'avançar sense mirar enrere. Aquesta barreja contradictòria, aquest impuls d'actuar malgrat el risc, defineix molt més que una etapa, és un reflex de l'esperit humà enfrontat a la incertesa. 
Ara entenc que la vida no és només coratge, sinó també saviesa per no caure al parany de la neciesa. Però aleshores ens va tocar aprendre així, entre errors, caigudes i alguna que altra victòria.

*Proposta a ca la Mimi

Paraules: 
signe, omissió, tardor, convicció, acompanyar, comerç.
Frase:
"Coratge i estupidesa era tot el que teníem"
Color:
verd mar 

44 comentaris :

  1. Bons text i fotografia. La música i el video tampoc es queden enrere.
    Aferradetes Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, Josep!
      Aferradetes.

      Elimina
  2. Tans cops caus, t'aixecas!
    M'agrada la música.

    Petonets, sa lluna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A força de cops, n'aprens. ;-)
      Moltes gràcies!
      Petonets, Alfred.

      Elimina
  3. Amiga, el ciclo que presentas en tu texto es el natural. Yo veo en nuestra sociedad actual mundial una problemática basada en una especie de inversión de roles, muchos niños hoy están avanzados, maduran pronto pero pierden el acto de jugar típico de su edad, generalmente impulsados por sus propios padres. Pero también está lo otro, el problema de aquellos adultos en edad que no maduran y siguen siendo como niños siempre.
    Es complejo el ser humano.
    Te dejo mi abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muy acertada tu reflexión.
      El ser humano es muy complejo y además si añadimos lo que nos complicamos nosotros mismos, mucho más.
      Aferradetes, Valdo.

      Elimina
  4. Muito linda tua foto e palavras... As mudanças de estação no clima e as mudanças em npos mesmas! Gostei da frase fnal, bem verdadeira! Linda participação! beijos, chica

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!
      És ben cert això que dius, a mi m'afecta moltíssim. ;-)
      Petons, chica.

      Elimina
  5. Pues eso es aprender y los errores son como las faltas de ortografía. Ya después desaparecen.

    Besos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Siempre hay quien no los corrige, o mejor dicho, que no tan sólo no aprende de sus errores sino que los multiplica.
      Besos

      Elimina
  6. Un monocromo super correcto con una amplia gama de grises.
    Abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchas gracias, Luis!
      Un abrazo.

      Elimina
  7. You used the prompts beautifully!

    ResponElimina
  8. Els que creuen que no s'equivoquen mai, són els més equivocats. De joves ens costa més acceptar-ho això, però toca aprendre a fer-ho i saber aprofitar els errors no com un entrebanc sinó com un pas necessari per seguir avançant. 

    Bon Sant Jordi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així és, crec que els errors són el pilar per aprendre.
      Bon Sant Jordi, Mac! 📖🌹
      Aferradetes.

      Elimina
  9. Quan un aprèn a evitar tots els paranys de la vida és massa tard però gairebé tot.
    Llàstima... si hagués sabut abans el que sé ara m'hauria estalviat disgustos i decepcions.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'això en diuen aprenentatge i malauradament se'ns fa massa curt per adonar-nos-en. Però bé, mentre després puguem viure millor, benvingut!
      Petonets, Xavi.

      Elimina
  10. Un text molt ben confeccionat, amb sensibilitat i un admirable ventall de matisos lingüístics. Magnífica fotografia.
    Aferradetes, Paula!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies per les teves paraules!
      Aferradetes, Joan!!

      Elimina
  11. A reflective meditation on youth’s reckless courage giving way to hard-earned wisdom, where the fading colours of one season mirror the quiet lessons learned from risk, failure, and persistence.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I malgrat tot, beneïda joventut! ;-)
      Salutacions, James.

      Elimina
  12. Tomeu C.23.4.26

    Els colors que més m'agraden són els de la tardor: vermells, marrons, verds, grocs... i de les fulles que es veuen més que els de les flors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totes les estacions tenen colors per oferir-nos, a mi m'agrada molt la primavera i això que per aquí dura molt poc.
      Moltes gràcies, Tomeu!
      Aferradetes.

      Elimina
  13. Learning to tell the difference between brave action and simple foolishness is a process that only comes with the passage of time and reflection. Looking back on those half-broken dreams with the wisdom you have gained today provides a very grounded perspective on the human spirit. You might find it interesting to read the newest entry I have posted on the blog.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que tots hem passat per aquesta "estupidesa", però està bé perquè quan et vas fent gran te n'adones que s'han de reflexionar les coses, abans de donar passes. És un aprenentatge.
      Donaré una ullada al teu blog.
      Aferradetes, Melody.

      Elimina
  14. Soñamos y según vamos avanzando, algunos de esos sueños se cumplen y otros no. Pero eso no impide seguir adelante. Dejas una estupenda reflexión.
    Buen fin de semana Paula. Gracias.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cuando somos jóvenes soñamos a lo loco, a todo tren, sin pararnos a reflexionar mucho sobre los pasos a dar o las consecuencias. Según vamos avanzando, aprendemos a tener unos sueños ¿más "realistas"?...
      ¡Muchas gracias y cuídate!
      Aferradetes, Laura.

      Elimina
  15. Els erros són part de l'aprenentatge. I diria que mai deixem d'equivocar-nos. Per molt grans que ens fem.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per molt que imagini, no em puc imaginar a ningú que mai s'hagi equivocat. ;-)
      Dels errors s'aprèn i si no ho fas, hi tornes a caure.
      Bona tarda, Xavi.

      Elimina
  16. Creo recordar, leyéndote, que debió existir un tiempo en que yo era joven, aunque tampoco estoy ya muy seguro de ello.
    Un abrazo, amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. No creas, creo recordar que más o menos al mismo tiempo que yo. ;-)
      Aferradetes, amic.

      Elimina
  17. És una publicació que respira veritat. La foto capta un moment de calma que contrasta amb la lluita interna per tirar endavant els somnis que descrius al text. Has aconseguit transmetre molt bé aquesta dualitat entre el món real i les ganes de menjar-se el món que tots hem sentit alguna vegada. La frase final del relat m'agrada molt. Està plena de saviesa i realitat.
    Un abraçada, Paula.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De joves pensem i creiem que ens hem d'acabar el món i llavors...
      Moltes gràcies!
      Aferradetes, Jordi.

      Elimina
  18. Sobre "coratge i estupidesa era tot el que teníem". De grans tenim por i saviesa? El que dius de la tardor, que no parla més que de la darrera etapa de la vida , és molt ben trobat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No podria contestar a la teva qüestió...
      Moltes gràcies!
      Aferradetes, Helena.

      Elimina
  19. Potser no hi hagi altre manera d'aprendre.... ens passa a la majoria, al menys : )
    Bon diumenge !.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja que ens passa a la majoria, deu ser com dius. ;-)
      Bon vespre, Artur!
      Aferradetes.

      Elimina
  20. Estábamos muy convencidos de que éramos campeones invencibles. Y... Lo somos, puesto que aquí estamos todavía.
    Un abrazo grande.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bueno, algunos algo magullados, pero vivos. ;-)
      Aferradetes, Sara.

      Elimina
  21. Ui! M'havia passat per alt aquest post.
    Moltes veritats en el teu text. Aprenem dels errors, (o no) però tant si sí, com si no, no deixem d'equivocar-nos mai. Si aprenem, potser no repetirem, però en farem d'altres. Els errors formen part de la vida.

    Aferradetes, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Blogger va com va, sempre. ;-)
      Així és, personalment he après molt dels meus errors, gairebé n'estic més satisfeta que dels encerts i suposo que no seran els darrers.
      Gràcies per guaitar!
      Aferradetes, preciosa!

      Elimina
  22. És així. L'error no sempre és inútil, sinó que forma part de l'aprenentatge humà. Fer-se gran potser consisteixi precisament a reconciliar-se amb aquella versió impulsiva d'un mateix, entenent que, encara que estigués equivocada moltes vegades, també calia per avançar. Aferradetes, Paula!! 🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. (Ens) em manca una mica d'impulsivitat de quan era jove, suposo que hi ha altres circumstàncies que no em deixen ser-ho, tot i que la paciència va creixent amb els dies...
      Els errors per a mi, encara que alguns dolorosos, m'han ajudat a créixer.
      Aferradetes, Alfons! 😘🤗

      Elimina

Benvinguts al racó!