El signe més clar que la tardor ha arribat no és el fred, ni les fulles caigudes, és l'omissió silenciosa dels colors vius que un dia van florir. En aquesta estació, el verd mar que tant admiràvem es torna un record llunyà, una creença que ens acompanya com un ressò del passat. Sempre hi va haver en nosaltres un convenciment ferm, una convicció gairebé irracional de que coratge i estupidesa era tot el que teníem per enfrontar-nos al món comercial, aquell mercat que mai no perdona ni oblida. No érem experts ni savis, només joves amb somnis mig trencats, aferrats a aquesta idea simple d'avançar sense mirar enrere. Aquesta barreja contradictòria, aquest impuls d'actuar malgrat el risc, defineix molt més que una etapa, és un reflex de l'esperit humà enfrontat a la incertesa.
Ara entenc que la vida no és només coratge, sinó també saviesa per no caure al parany de la neciesa. Però aleshores ens va tocar aprendre així, entre errors, caigudes i alguna que altra victòria.
*Proposta a ca la Mimi
Paraules:
signe, omissió, tardor, convicció, acompanyar, comerç.
Frase:
"Coratge i estupidesa era tot el que teníem"
Color:
verd mar
Bons text i fotografia. La música i el video tampoc es queden enrere.
ResponEliminaAferradetes Paula
Moltíssimes gràcies, Josep!
EliminaAferradetes.
Tans cops caus, t'aixecas!
ResponEliminaM'agrada la música.
Petonets, sa lluna.
A força de cops, n'aprens. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Petonets, Alfred.
Amiga, el ciclo que presentas en tu texto es el natural. Yo veo en nuestra sociedad actual mundial una problemática basada en una especie de inversión de roles, muchos niños hoy están avanzados, maduran pronto pero pierden el acto de jugar típico de su edad, generalmente impulsados por sus propios padres. Pero también está lo otro, el problema de aquellos adultos en edad que no maduran y siguen siendo como niños siempre.
ResponEliminaEs complejo el ser humano.
Te dejo mi abrazo.
Muy acertada tu reflexión.
EliminaEl ser humano es muy complejo y además si añadimos lo que nos complicamos nosotros mismos, mucho más.
Aferradetes, Valdo.
Muito linda tua foto e palavras... As mudanças de estação no clima e as mudanças em npos mesmas! Gostei da frase fnal, bem verdadeira! Linda participação! beijos, chica
ResponEliminaMoltes gràcies!
EliminaÉs ben cert això que dius, a mi m'afecta moltíssim. ;-)
Petons, chica.
Pues eso es aprender y los errores son como las faltas de ortografía. Ya después desaparecen.
ResponEliminaBesos.
Siempre hay quien no los corrige, o mejor dicho, que no tan sólo no aprende de sus errores sino que los multiplica.
EliminaBesos
Un monocromo super correcto con una amplia gama de grises.
ResponEliminaAbrazo
¡Muchas gracias, Luis!
EliminaUn abrazo.
You used the prompts beautifully!
ResponEliminaMoltes gràcies, Mimi!
EliminaPetonets.
Els que creuen que no s'equivoquen mai, són els més equivocats. De joves ens costa més acceptar-ho això, però toca aprendre a fer-ho i saber aprofitar els errors no com un entrebanc sinó com un pas necessari per seguir avançant.
ResponEliminaBon Sant Jordi!
Així és, crec que els errors són el pilar per aprendre.
EliminaBon Sant Jordi, Mac! 📖🌹
Aferradetes.
Quan un aprèn a evitar tots els paranys de la vida és massa tard però gairebé tot.
ResponEliminaLlàstima... si hagués sabut abans el que sé ara m'hauria estalviat disgustos i decepcions.
Petons.
D'això en diuen aprenentatge i malauradament se'ns fa massa curt per adonar-nos-en. Però bé, mentre després puguem viure millor, benvingut!
EliminaPetonets, Xavi.
Un text molt ben confeccionat, amb sensibilitat i un admirable ventall de matisos lingüístics. Magnífica fotografia.
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Moltes gràcies per les teves paraules!
EliminaAferradetes, Joan!!
A reflective meditation on youth’s reckless courage giving way to hard-earned wisdom, where the fading colours of one season mirror the quiet lessons learned from risk, failure, and persistence.
ResponEliminaI malgrat tot, beneïda joventut! ;-)
EliminaSalutacions, James.
Els colors que més m'agraden són els de la tardor: vermells, marrons, verds, grocs... i de les fulles que es veuen més que els de les flors.
ResponEliminaTotes les estacions tenen colors per oferir-nos, a mi m'agrada molt la primavera i això que per aquí dura molt poc.
EliminaMoltes gràcies, Tomeu!
Aferradetes.
Learning to tell the difference between brave action and simple foolishness is a process that only comes with the passage of time and reflection. Looking back on those half-broken dreams with the wisdom you have gained today provides a very grounded perspective on the human spirit. You might find it interesting to read the newest entry I have posted on the blog.
ResponEliminaCrec que tots hem passat per aquesta "estupidesa", però està bé perquè quan et vas fent gran te n'adones que s'han de reflexionar les coses, abans de donar passes. És un aprenentatge.
EliminaDonaré una ullada al teu blog.
Aferradetes, Melody.
Soñamos y según vamos avanzando, algunos de esos sueños se cumplen y otros no. Pero eso no impide seguir adelante. Dejas una estupenda reflexión.
ResponEliminaBuen fin de semana Paula. Gracias.
Un abrazo.
Cuando somos jóvenes soñamos a lo loco, a todo tren, sin pararnos a reflexionar mucho sobre los pasos a dar o las consecuencias. Según vamos avanzando, aprendemos a tener unos sueños ¿más "realistas"?...
Elimina¡Muchas gracias y cuídate!
Aferradetes, Laura.
Els erros són part de l'aprenentatge. I diria que mai deixem d'equivocar-nos. Per molt grans que ens fem.
ResponEliminaPer molt que imagini, no em puc imaginar a ningú que mai s'hagi equivocat. ;-)
EliminaDels errors s'aprèn i si no ho fas, hi tornes a caure.
Bona tarda, Xavi.
Creo recordar, leyéndote, que debió existir un tiempo en que yo era joven, aunque tampoco estoy ya muy seguro de ello.
ResponEliminaUn abrazo, amiga
No creas, creo recordar que más o menos al mismo tiempo que yo. ;-)
EliminaAferradetes, amic.
És una publicació que respira veritat. La foto capta un moment de calma que contrasta amb la lluita interna per tirar endavant els somnis que descrius al text. Has aconseguit transmetre molt bé aquesta dualitat entre el món real i les ganes de menjar-se el món que tots hem sentit alguna vegada. La frase final del relat m'agrada molt. Està plena de saviesa i realitat.
ResponEliminaUn abraçada, Paula.
De joves pensem i creiem que ens hem d'acabar el món i llavors...
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Jordi.
Sobre "coratge i estupidesa era tot el que teníem". De grans tenim por i saviesa? El que dius de la tardor, que no parla més que de la darrera etapa de la vida , és molt ben trobat.
ResponEliminaNo podria contestar a la teva qüestió...
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Helena.
Potser no hi hagi altre manera d'aprendre.... ens passa a la majoria, al menys : )
ResponEliminaBon diumenge !.
Ja que ens passa a la majoria, deu ser com dius. ;-)
EliminaBon vespre, Artur!
Aferradetes.
Estábamos muy convencidos de que éramos campeones invencibles. Y... Lo somos, puesto que aquí estamos todavía.
ResponEliminaUn abrazo grande.
Bueno, algunos algo magullados, pero vivos. ;-)
EliminaAferradetes, Sara.
Ui! M'havia passat per alt aquest post.
ResponEliminaMoltes veritats en el teu text. Aprenem dels errors, (o no) però tant si sí, com si no, no deixem d'equivocar-nos mai. Si aprenem, potser no repetirem, però en farem d'altres. Els errors formen part de la vida.
Aferradetes, bonica!
Blogger va com va, sempre. ;-)
EliminaAixí és, personalment he après molt dels meus errors, gairebé n'estic més satisfeta que dels encerts i suposo que no seran els darrers.
Gràcies per guaitar!
Aferradetes, preciosa!
És així. L'error no sempre és inútil, sinó que forma part de l'aprenentatge humà. Fer-se gran potser consisteixi precisament a reconciliar-se amb aquella versió impulsiva d'un mateix, entenent que, encara que estigués equivocada moltes vegades, també calia per avançar. Aferradetes, Paula!! 🤗😘
ResponElimina(Ens) em manca una mica d'impulsivitat de quan era jove, suposo que hi ha altres circumstàncies que no em deixen ser-ho, tot i que la paciència va creixent amb els dies...
EliminaEls errors per a mi, encara que alguns dolorosos, m'han ajudat a créixer.
Aferradetes, Alfons! 😘🤗