Sota un cel encapotat, una noia caminava precipitada sota la pluja que queia com un tapís gris sobre la ciutat. Perduda entre carrers que no reconeixia, els seus passos retrunyien contra el paviment mentre intentava desxifrar un rètol daurat que no la identificava. La pressa per arribar a casa era palpable, la seva ment repassava la recepta que havia deixat oblidada a la cuina, al costat d'una poma solitària sobre la taula.
Un llampec va il·luminar el cel gris reflectint en un toll la silueta d'una màquina expenedora trencada. La seva ment s'ennuvolà mentre intentava explicar la seva situació a algú invisible, com si una vespa brunzís dins del seu cap. "No m'imaginaria mai haver d'explicar això", va pensar.
En entrar a l'edifici, va buscar el bany per sacsejar les gotes d'aigua, recolzant-se momentàniament en un pal d'una escombra al costat de la porta. Mentre esperava l'ascensor, va intentar explicar-se a si mateixa com havia perdut el camí i el seu desconcert per no trobar ni un rètol en la seva pròpia llengua, sense imaginar que aquella comanda urgent l'havia portat a un lloc tan desconegut com a seu.
Finalment, amb determinació, va seguir endavant cap al seu destí, amb la jaqueta xopa i la motxilla a l'espatlla, només somiava arribar a casa seva, esperant-la, seca i càlida.
*Joc a River
Paraules:
Tapís, màquina, poma, bany, pal d'escombra, llamp, il·luminació, recepta, comanda, vespa, explicació, mai, imaginació.
Color: Daurat

Luna, fizeste uma bela história com as palavras dadas e o enredo ficou perfeito! Parabéns! É triste ficar encharcada, molhada e ainda perdida, apenas esperando a hora de votar para o seco e seu! beijos, tudo de bom,chica
ResponEliminaMoltes gràcies!
EliminaQuan has de treballar, és un pal haver d'anar mullada i frises d'arribar aviat a casa.
Besos, chica.
Fitting words accompanied by a fitting photo. Excellent!
ResponEliminaIf you allow, I'll play along:
You would never imagine what Mr. Wasp intended to order after returning from the "Recipe Machine's" bathroom.
Simply an apple.
But suddenly there was a lightning, and riding on a broomstick he got swallowed by the tapestry on the wall.
Explain!
;-) Petonets, Paula.
Moltes gràcies!
EliminaEl teu relat em sembla surrealista. Ja et vaig comentar que la primera idea que em va venir al cap, va ser el quadre de René Magritte "El fill de l'home", suposo que per la poma. ;-)
M'agrada que hagis portat el teu relat fins aquí.
Petonets, Sean.
Excelente monocromo con un encuadre acertado y lleno de equilibrio. Abrazo
ResponElimina¡Muchísimas gracias, Luis!
EliminaAferradetes.
I hope she gets where she's going. Good story!
ResponEliminaTambé ho espero. ;-)
EliminaMoltes gràcies, Mimi!
M'ha agradat molt el relat.
ResponEliminaPel missatge i per algunes paraules que has fet servir com retrunyien, brunzís...
Fons i forma... un aplaudiment.
Petons.
Moltíssimes gràcies!
EliminaPetonets, Xavi.
Aquests reptes de fer servir uns mots predeterminats, sovint tenen el problema que aquestes paraules poden semblar posades dins el text amb calçador. No és mai el teu cas, hi tens la mà trencada integrant-les de manera que no sonin gens forçades.
ResponEliminaAquest relat d'avui n'és un bon exemple. M'encanta com has sabut narrar una situació en aparença tan quotidiana com perdre's sota la pluja, omplint-la de detalls que transmeten perfectament l'angoixa i la desorientació de la protagonista (la poma solitària, el brunzit de la vespa o els rètols en un altre idioma). El final, en canvi, és una alenada d'aire fresc, ple de força i determinació. Molt ben escrit!
Abraçades.
Aquesta foto la tenia des del passat Nadal, cada any es repeteix aquest paisatge i aquest rètol que em fa mal als ulls. Quan en cercava una per fer el relat, em va sortir aquesta i vaig començar a enfilar-lo.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Mac.
Una combinació fantàstica! La imatge té una força brutal amb aquest blanc i negre, i el relat t'atrapa des del primer moment amb aquest misteri sota la pluja. Una entrada de deu, Paula. Aferradetes.
ResponEliminaCelebro que t'hagi agradat, moltes gràcies!
EliminaAferradetes, Jordi.
Quan un se sent perdut i a sobre ha de suportar la pluja que el deixa xop i amb pressa per arribar al seu destí, pot desvariar una mica i sentir-se com en un altre món. Per cert, quan em trobo amb un problema insesperat jo també parlo amb mí matex. he, he.
ResponEliminaAferradetes.
Aquest "mania" la compartim tots dos. ;-)
EliminaAferradetes, Josep Mª.
The city around her felt foreign and rain-soaked, yet beneath the confusion and flickering lightning, the simple longing for warmth, familiarity and home carried her forward through the storm.
ResponEliminaAixí és, només saber que tenia un lloc on estar a gust, la va fer seguir fins acabar la feina.
EliminaSalutacions, James.
El que has aconseguit amb aquest joc és molt kafkià.
ResponEliminaAquestes situacions se'ns presenten més sovint del que pensem.
EliminaAferradetes, Helena.
Molt ben narrat, Paula, fas que ens trobem a la pell de la teva protgonista. Amb una mica d'inquietud i tot. Un aplaudiment.
ResponEliminaAferradetes, preciosa!
Si així vos arriba, em feu molt contenta. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, nina.
Una imatge plena d'encant, no sols pel blanc i negre sinó també per l'ambient que despren de pluja y fred.
ResponEliminaAferradetes Paula
Moltes gràcies, Josep!
EliminaAferradetes.
Felicitacions per la teva habilitat creativa en aquests reptes literaris. Esplèndida foto !!
ResponEliminaAferradetes, Paula!!!
Moltes gràcies per les teves paraules!
EliminaAferradetes, Joan!!
Cada mot ha anat a parar allà on calia. I has construït una història.
ResponEliminaMolt bé.
M'agraden aquest tipus de reptes, és nota oi?
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Xavier.
Ja, ja...
ResponEliminaEres toda una maestra en el arte de utilizar todas esa palabras especificadas.
Besos.
No creas, me lleva su tiempo y a veces ni con tiempo salen. ;-)
EliminaBesos
Com una cançó que no para mai,
ResponEliminaescolto el degoteig
de la pluja que m’acompanya.
Sembla que faig
els acompanyaments dels baixos
amb les petjades
sobre les rajoles molles.
Mentre el cap
té la seva pròpia cançó
amb lletra inclosa,
sento més forta la de fora.
Em desconcentra
i camino d’esme
cap a on destí que encara no reconec.
Ara jo també regalimo
les notes sobrants de la melodia,
que llisquen avall fins arribar
fent salts al buit a l’alçada
de les soles que naveguen aventureres
per la vorera que marca el camí
dels meus passos.
disculpa, no se com em va sortit com a anònim
Un poema que descriu molt bé el moment.
EliminaTranquil, aquest Blogger va molt malament.
Moltes gràcies, qui sap si...!
Un buen relato para analizar aquello cotidiano que a veces se nos vuelve ajeno, así es como dudamos y titubeamos. Y si el entorno es hostil se siente una angustia o una urgencia en lo doméstico. Me ha pasado alguna vez.
ResponEliminaUn abrazo.
En esos momentos añoramos la calidez del hogar.
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Valdo.
Quan passem moments angoixants només es tenen ganes d'arribar a casa, el nostre lloc segur, el nostre refugi. Déu n'hi do la història que n'has tret de la imatge, i és que moltes vegades ignorem què passa darrera d'una senzilla quotidianitat que ens és aliena.
ResponEliminaLa meva enhorabona per haver-te'n sortit amb un repte més.
Aferradetes, preciosa.
Una senzilla quotidianitat per a tu, pot portar un mal moment per a un altre.
EliminaMoltes gràcies, Núria!
Aferradetes, nina.
Quan les circumstàncies ens treuen del nostre entorn més familiar i conegut, ens sentim perduts. Tot i així seguim avançant guiats per l'esperança de recuperar un lloc de pertinença, seguretat i tranquil·litat enmig d'un món exterior que de dia en dia esdevé més estrany i confús. Aferradetes, Paula!!🤗😘
ResponEliminaNo és gens fàcil sortir a fora, tot canvia tant i, a més, se'ns fa estrany veure les coses que passen i que mai hauries ni imaginat...
EliminaAferradetes, Alfons! 😘🤗