(I)
En un petit poble, hi vivien dos nens anomenats Lluc i Marta. Cada tarda, després de l'escola, es trobaven al jardí de l'àvia de la Marta, on creixia un romaní aromàtic. Els encantava asseure's al costat de la planta, observant com les seves fulles verdes es bressolaven amb la brisa suau.
Un dia, mentre jugaven, en Lluc va notar que el romaní semblava més fràgil. L'àvia els hi havia explicat que era important cuidar-lo i regar-lo perquè continués creixent fort. Des de llavors, els dos amics van fer torns per cuidar la planta, aprenent sobre la responsabilitat i el valor de la natura.
El romaní esdevingué símbol de la seva amistat i compromís, recordant-los que, en cuidar alguna cosa junts, els llaços s'enfortien com les seves arrels a la terra.
- - - - - - - - - - - - - - -
(II)
A prop de la muntanya hi vivia la Laia, una noia que adorava la cuina de la seva àvia. Un dia, mentre buscava al jardí alguna cosa fresca per cuinar, va trobar una planta màgica. Va decidir provar-la a la seva recepta d'estofat i, per a sorpresa de tots, el sabor va canviar totalment. Cada vegada que feia servir la farigola, el menjar tenia un toc especial, com si l'aroma els emplenés les pupil·les olfactives. La Laia no només va descobrir un nou ingredient, sinó també una passió que la connectava amb les seves arrels i amb l'alegria de compartir moments a taula. De llavors ençà, la farigola esdevingué el seu secret més ben guardat.
Cap comentari :
Publica un comentari a l'entrada
Benvinguts al racó!