(I)
En un petit poble, hi vivien dos nens anomenats Lluc i Marta. Cada tarda, després de l'escola, es trobaven al jardí de l'àvia de la Marta, on creixia un romaní aromàtic. Els encantava asseure's al costat de la planta, observant com les seves fulles verdes es bressolaven amb la brisa suau.
Un dia, mentre jugaven, en Lluc va notar que el romaní semblava més fràgil. L'àvia els hi havia explicat que era important cuidar-lo i regar-lo perquè continués creixent fort. Des de llavors, els dos amics van fer torns per cuidar la planta, aprenent sobre la responsabilitat i el valor de la natura.
El romaní esdevingué símbol de la seva amistat i compromís, recordant-los que, en cuidar alguna cosa junts, els llaços s'enfortien com les seves arrels a la terra.
- - - - - - - - - - - - - - -
(II)
A prop de la muntanya hi vivia la Laia, una noia que adorava la cuina de la seva àvia. Un dia, mentre buscava al jardí alguna cosa fresca per cuinar, va trobar una planta màgica. Va decidir provar-la a la seva recepta d'estofat i, per a sorpresa de tots, el sabor va canviar totalment. Cada vegada que feia servir la farigola, el menjar tenia un toc especial, com si l'aroma els emplenés les pupil·les olfactives. La Laia no només va descobrir un nou ingredient, sinó també una passió que la connectava amb les seves arrels i amb l'alegria de compartir moments a taula. De llavors ençà, la farigola esdevingué el seu secret més ben guardat.
Que linda história de amizade, união e conexão com natureza!
ResponEliminabeijos, ótimo dia! chica
Moltes gràcies!
EliminaPetonets, chica.
Una bona presentació de aquestes herbes aromátiques, imprescindibles a les nostres cases.
ResponEliminaPetonets, Paula!
Moltes gràcies, Alfred!
EliminaPetonets.
Que bello es encontrar cuentos donde todo es felicidad y alegría...
ResponEliminaUn abrazo, amiga
Me alegro por ti. ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, amic.
La teva destresa per a la creació de relats sempre em deixa al·lucinat!
ResponEliminaAferradetes Paula
Gràcies per les teves paraules!
EliminaAferradetes, Josep.
Vaya que sí. Yo tengo en la ventana de mi terraza al lado de la puerta de la cocina tres macetas, una de Romero, otra de Tomillo y la tercera de Hierba buena.
ResponEliminaAsí cuando cocino no tengo mas que arrancar unas ramitas y listo.
Besos.
Hace tiempo tenía en el balcón, pero el sol las quemó todas.
EliminaBesos
Veuràs quan aquesta canalla descobreixi que amb unes quantes herbes aromàtiques més poden elaborar uns licors excel·lents... ;-)
ResponEliminaHe, he, he!, com més tard millor. ;-)
EliminaBon vespre, Xavi.
I like your stories. Rosemary is forbidden here as my Sweetie doesn't like it at all, but I will have to explore Thyme more.
ResponEliminaCadascú té els seus gustos, tot i que hi ha moltes herbes que potser li agradin. ;-)
EliminaPetonets, Mimi.
Paula,
ResponEliminaDescobri seu blog, gostei muito e agora sou seu amigo.
Voltarei mais vezes!
Saudações de uma amigo brasileiro, Mestre em Filosofia e jornalista.
Moltes gràcies!
EliminaUn plaer saludar-te i torna quan vulguis.
Romaní i fagirola són les meves espècies favorites.
ResponEliminaSalut.
podi-.
També són les que conec i faig servir més.
EliminaAferradetes, Carles.
Els dos relats són bonics i tendres.
ResponEliminaI a més fan molt bona olor!
Petons.
Moltes gràcies!
EliminaPetonets, Xavi.
Dos relats diferents, però tant un con l'altre, plens de tota l'aroma de la Mediterrània. :-)
ResponEliminaAbraçades!
Sí, fan oloreta a casa nostra.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Mac.
Dues històries precioses en què a més de conèixer aquestes dues plantes, els protagonistes senten aquesta connexió amb la natura i l'arrelament a la terra, així com els llaços d'amistat i compromís que enforteixen en Lluc i la Marta, valors tan necessaris avui en dia.
ResponEliminaEl vídeo també el trobo molt adient.
Moltes gràcies per la teva participació, nina.
Aferradetes, preciosa.
Van sortir aquestes dues i no sabia quina triar i vaig pensar "les poso a totes dues". ;-)
EliminaGràcies per fer-nos jugar i estimar una mica més la natura!
Aferradetes, nina.
Buen aroma, buen sabor, es tu entrada de hoy muy estimulante de los sentidos. Que tengas muy feliz mes de junio, Paula.
ResponEliminaBesitos de anís (aportando otro olor-sabor).
¡Muchas gracias!
EliminaEl anís lo uso frecuentemente en infusión, junto a la manzanilla, porque me ayuda en las digestiones lentas o pesadas. Es más, es tomarme la infusión y parece que el estómago se relaja al momento. ¡Mano de santo! ;-)
Feliz noche, Sara.
Besos.
Me alegra saberlo. A mí el olor del anís me encanta.
EliminaUn abrazo muy grande.
Son aromas muy agradables. ;-)
EliminaOtro enorme para ti, Sara.
Rosemary representing friendship, care, and shared responsibility, while thyme becomes a fragrant bridge between family traditions, creativity, and the joy of gathering around the table.
ResponEliminaTotes són herbes que oloren a "ca nostra".
EliminaSalutacions, James.
Sin duda lo has clavado compañera. Un abrazo
ResponEliminaMoltíssimes gràcies!
EliminaAferradetes, Núria.
Dos relats perfumats amb el teu toc personal que li dóna un bon gust a la lectura.
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Molt agraïda per les teves paraules!
EliminaAferradetes, Joan!!
De dos en dos els relats, millor. Són dos clàssics, aquestes herbes.
ResponEliminaAquest cop en van sortir dos i els vaig pujar. ;-)
EliminaDe la llista són les més conegudes per a mi.
Aferradetes, nina.
Com li deia a la Núria al seu bloc, és un goig conèixer les aplicacions de tantes plantes que ens acompanyen. Les teves històries, també ens hi fan adonar d'aquest petit plaer.
ResponEliminaSalut ; )
És ben cert, però s'ha de saber com fer ús d'elles, perquè així com curen et poden matar. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Artur.
Què faríem sense la farigola i el romaní? Si no existissin les hauríem d'inventar, he, he. Quina olor més bona i quines utilitats culinàries i medicinals tenen.
ResponEliminaAferradetes.
Ben cert, tot i que n'hi ha que tenen més bon gust que d'altres. ;-)
EliminaAferradetes, Josep Mª.
En els teus escrits he sentit l'aroma de lafarigola i del romaní.
ResponEliminaÉs màgic això que dius, perquè ens passa i no sabem el perquè. ;-)
EliminaAferradetes, Xavier.
Tots dos relats parlen, en el fons, del mateix: la capacitat de les petites coses (una planta, una aroma, un gest quotidià) per convertir-se en portadores de significat i pont entre les persones i el seu entorn. Bonics relats, Paula. Enhorabona!!👏🤗😘
ResponEliminaD'això es tracta, sobretot quan parlem de la relació amb la natura i tots nosaltres.
EliminaMoltes gràcies, Alfons!
Aferradetes.😘🤗