Punta esmolada,
gira la maquineta,
llapis en retro.
(Març ~ 2026)
. . . . . . . . . . .
Den Mördern zum Trotz
Lasst uns die Stifte spitzen
Um anzuklagen.
(Sean)
. . . . . . . . . . .
Buscant les paraules
no hi vaig poguer trobar
els mots sense punta.
(Alfred)
. . . . . . . . . . .
Llapis vermell
i vella maquineta,
record que torna.
(McAbeu)
. . . . . . . . . . .
La punta fina.
Els encenalls de fusta.
Torno a ser infant.
(Carme)
. . . . . . . . . . .
Un llapis vermell,
un trasto vell,
records d'altres temps.
(Risto)
. . . . . . . . . . .
Surt dins del forat
la punta afilada
del color vermell.
(qui sap si...)
Son hermosos los objetos antiguos ya en desuso. Buen haiku.
ResponEliminaAbrazos.
Será que han envejecido con nosotros...
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Valdo.
Den Mördern zum Trotz
ResponEliminaLasst uns die Stifte spitzen
Um anzuklagen
* * *
Fascinating photo.
Gumer-like. ;-)
* * *
Seamus Heaney's might have answered with no haiku:
"Between my finger and my thumb
The squat pen rests.
I'll dig with it."
* * *
Feel yourself hugged, Paula.
Primer de tot. gràcies pel teu haiku!
EliminaBen cert que és millor denunciar els fets que pegar un tir.
* * *
La foto sí que és d'un estil Gumer, espero que si la veu, li agradi tant com a tu. ;-)
* * *
No és Seamus Heaney un escriptor que hagi llegit, però imagino que tu sí, per això podría ser ben bé que ho digués.
* * *
Una altra aferradeta dolceta de tornada, Sean.
It was always fun to sharpen a pencil in school, the sharpeners worked so well.
ResponEliminaÉs cert, sempre era divertit esmolar-los, fins i tot ara. ;-)
EliminaPetonets, Mimi.
Buscant les paraules
ResponEliminano hi vaig poguer trobar
els mots sense punta.
Petonets, Paula!
Un altre haiku que va cap amunt.
EliminaGràcies!
Petonets, Alfred!
Llapis vermell
ResponEliminai vella maquineta,
record que torna.
Abraçades.
Entre tots farem un trenet ben maco. ;-)
EliminaGràcies, Mac!
Aferradetes.
La maquineta..., el col·legi... quins records!
ResponEliminaNosaltres també anem en retro...
Petons.
Sí, quan veiem aquestes peces tan antigues, ens posem a recordar.
EliminaI tant!, massa de pressa...
Petonets, Xavi.
An outstanding still life photography here. Love the directional light
ResponEliminaMolt agraïda, James!
EliminaSalutacions.
Me encantan esos afila lápices, cuando yo empecé en los bancos aun había.
ResponEliminaBesos.
Aún quedan algunos por ahí...
EliminaBesos
Una magnífica fotografia d'aquests objectes que ja pocs recordem del seu ús quotidià.... i un haiku bonic , que li fa honor.
ResponEliminaSalut ; )
Moltes gràcies!
EliminaEns fan patxoca. ;-)
Aferradetes, Artur.
Tão lindo de ver e relembrar! Gostei de teu haicai! beijos, chica
ResponEliminaMoltes gràcies, chica!
EliminaPetonets.
Qué recuerdos. He buscado uno como ese y es difícil de encontrar.
ResponEliminaUn saludo
Esta foto tiene sus años, la hice en un taller de un carpintero (amigo de mis padres), que desgraciadamente ya no está entre nosotros.
EliminaSaludos, Jesús.
Que bona!
ResponEliminaM'encanten els encenalls de la fusta del llapis.
Aferradetes Paula
Moltes gràcies!
EliminaA mi m'encanta tot el procés, encara ara en faig servir. ;-)
Aferradetes, Josep.
La punta fina.
ResponEliminaEls encenalls de fusta.
Torno a ser infant,
Moltes gràcies, preciosa!
EliminaJa és amunt.
Aferradetes!
Un llapís vermell,
ResponEliminaun trasto vell,
records d'altres temps.
Aquesta en particular ho és vella i suposo que encara funciona. ;-)
EliminaGràcies pel teu haiku!
Bona tarda, Xavi.
Wonderful photo. I love ❤️ retro. Warm greetings from Montreal, Canada ❤️ 😊 🇨🇦
ResponEliminaDoncs ja en som dues. ;-)
EliminaSalutacions, Linda.😘
Una imatge realment retro, però que porta vells records, tot i que la meva maquineta era prou més petita, he, he. I encara que diuen que una imatge val més de mil paraules, les paraules versades aquí li fan molt bona companyia (boniques i acertades).
ResponEliminaAferradetes,
La meva maquineta també és més petita però fa anys que la tinc, per tant també és retro com jo. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Jose Mª.
Hola, Sa lluna.
ResponEliminaA través de tus versos y esa fotografía me has trasladado a la niñez.
Un beso y buen fin de semana.
Está bien eso de irnos a la infancia y sacar la niña que llevas dentro, aunque de esto sabes más tú que yo. ;-)
EliminaBesos, Marisa.
Surt dins del forat
ResponEliminala punta afilada
del color vermell.
Molt bon haiku.
EliminaMoltes gràcies, qui sap si...!
Dóna gust llegir els haikus, tan el teu com els dels altres. La foto molt bona!
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Per la part que em toca, moltes gràcies!
EliminaAferradetes, Joan!!
Sembla que el poema parla de l'instant previ a la creació: aquell moment en què tot s'afina, es prepara i encara no ha començat l'escriptura pròpiament dita, abans de fer-se realitat la màgia sobre el paper. Bonic bodegó i poema, Paula!!🤗😘
ResponEliminaMés bé parla del fet després de la màgia, de quan el llapis ja té punta de nou. En aquesta ocasió la teva mirada, tot i ser diferent a la meva, també m'agrada.😉
EliminaMoltes gràcies, Alfons!! 😘🤗