18 de juny 2026

SERVEiS . . .


En un món on els afectes són com a monedes rares, l'amistat és un luxe difícil de trobar. La gent camina amb la mirada fixa a les pantalles, evitant qualsevol contacte que no sigui digital. Les xarxes socials, lluny de ser un canal espontani, actuen com a vitrines on s'ofereixen aquests serveis. La gent recorre a aquests mecanismes per mitigar solituds implacables, configurant una nova forma de relació interpersonal basada en la transacció.
Les persones no necessiten bata blanca ni receptes per curar ferides que ningú no sap que existeixen. La seva medicina és aquesta espurna humana que es nega a apagar-se, el simple gest de ser-hi, sense esperar res a canvi. Resistint amb la poca cosa que tenen, una mica d'amistat en un món on escasseja la calidesa de l'ànima.
No hi ha braços per abraçar ni veus per amanyagar l'ànima, només gestos mínims que sobreviuen al vent fred de la indiferència. Petits actes de bondat, com compartir una manta o un somriure, deixen marques invisibles, tan subtils com el frec d'una brisa en un desert. 
En places buides, bancs solitaris esperen qui escolti sense jutjar, un refugi sense nom per fer fallida de solituds. En cafès diminuts, les mirades troben refugi breu i un somriure compartit es converteix en un pont fràgil entre dues ànimes distants. Actuen com a fils invisibles, teixint connexions efímeres que trenquen la monotonia de l'aïllament. Són trobades sense promeses, carícies sense exigències, una xarxa discreta que sosté els qui saben que, en aquest món on l'afecte escasseja, qualsevol mostra sincera pot ser un acte de resistència silenciosa. Aquí hi són ells, els pocs que encara s'atreveixen a oferir un somriure sincer o una abraçada sense motiu aparent.

1 comentari :

  1. Molt bona la foto. El B/N es magnífic i l'escena molt actual!!
    Aferradetes Paula

    ResponElimina

Benvinguts al racó!