En un tranquil capvespre, dues persones desconegudes creuaven un pont que es trobava sota un altre pont majestuós. L'estructura superior, guarnida amb una escultura en forma de búfal, evocava la història de la zona, marcant una línia de temps que connectava el passat i el present. Al seu voltant, el bosc proper xiuxiuejava una variació constant de sons, mentre un pantà s'estenia cap a l'horitzó, recordant els antics castells i les llegendes d'espases forjades per tripulacions valentes.
Tots dos, aliens entre si, avançaven amb pas ferm, cadascun reflexionant sobre les seves pròpies esmenes personals, com si aquest lloc fos un punt de trobada simbòlic. Enmig de l'escena, una rosa solitària creixia a tocar del pont, simbolitzant esperança i renovació enmig de la complexitat de l'entorn.
Sense conèixer-se, els camins es trobaren per un instant, reflectint històries i símbols diversos, units en aquest espai efímer sota els arcs de ferro.
*Proposta a River
Paraules: escultura, esmena, línia de temps, pantà, castell, espasa, tripulació, búfal, bosc, variació.
Color: rosa
Es que las rosas van por libre y como la mala hierba donde arraigan suelen hacerse las amas, no en vano se dejan tocar a duras penas.
ResponEliminaPero saben de sobra que no hace falta el tacto, mientras el olfato o la vista estén ahí.
Besos.
Y hilando con lo que dices, a mí me gusta verlas donde están, en muy pocas ocasiones he cortado alguna.
EliminaBesos
Maravilhosa história criaste, cheia de beleza e esperança ao final! beijos, chica
ResponEliminaSón dues coses que tots tenis, esperança i bellesa.
EliminaPetonets, chica.
Les pases que es creuen sense voler, com si res, només el destí els guia, ell mana.
ResponEliminaPetonets, Paula!
Qui sap si els que són aliens entre sí, no tenen els mateixos pensaments o les mateixes vivències!
EliminaPetonets, Alfred.
Aconsegueixes que una trobada casual entre dos desconeguts esdevingui una escena gairebé màgica. M’encanta com transformes els elements del paisatge en símbols que aporten una profunditat inesperada. Molt ben narrat.
ResponEliminaAbraçades.
Moltes gràcies!
EliminaNomés les mirades d'ells dos poden o no estar d'acord amb la meva mirada. ;-)
Aferradetes, Mac.
I qui sap si aquest punt de coicidència entre dos desconeguts podria canviar d'una manera o altra les connexions de les coses i de la vida. I potser ells no ho sabran mai.
ResponEliminaBoníssim i misteriós relat, Paula!
Aferradetes, nina.
Penso com tu, qualsevol pensament o moviment pot canviar-ho tot i sense adornar-nos.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, preciosa.
Una vegada més ets capaç de construir una bona història partint de paraules sense cap relació entre elles. La magnífica foto del capvespre gironí, arrodoneix perfectament el post.
ResponEliminaAferradetes Paula
Molt agraïda per les teves paraules, Josep.
EliminaAferradetes.
As almost always I am amazed.
ResponEliminaAferradetes, Paula.
Venint de tu, em sorprèn això que dius.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Sean.
I durant 5 anys, cada dia es trobaven al mateix lloc, a sobre el pont, i "hola" "hola" (això fou al cap d'un mes) fins que un dia no van trobar-se. Preocupació! li haurà passat res? haurà canviat d'horaris? Com és que mai no van passar d'un simple "hola"?
ResponEliminapodi-.
M'agrada molt la teva versió de la història.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Carles.
Me gustan estos relatos donde el espacio condensa tiempo y memoria con renovación. Es un bello concepto literario ese roce de las individualidades de esas dos personas, roce sin fundirse, pero igual algo se genera, míticamente. Muy interesante.
ResponEliminaUn abrazo.
Estoy casi segura que algo sí se genera, aunque no haya ni ese roce.
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Valdo.
From no connection comes a connection. You used all the prompt words very well.
ResponEliminaAlmenys la vaig tenir amb ells. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Petonets, Mimi.
Paula; this is very lovely, almost magical. Thank you.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies!
EliminaPetonets, River.
Two strangers sharing the same fleeting moment beneath bridges that connect eras, while the solitary rose quietly reminds us that even the briefest crossings of paths can carry meaning, hope, and untold stories.
ResponEliminaEl paisatge és el mateix, no els personatges i sempre em pregunto: què explicaran les pedres de tots nosaltres?
EliminaSalutacions, James.
Sembla el començament d'una bona novel·la gòtica.
ResponEliminaPetons.
Ja tens el començament, la vols escriure tu? Jo no em veig capaç!
EliminaPetonets, Xavi.
Vaig comentar en castellà??????
EliminaJo ho veig en perfecte català.
EliminaMés petonets.
No entenc res...
EliminaNo ets el primer que ho ha vist, en Josep Mª també em va dir fa uns quants posts, si havia barrejat paraules en castellà i català.🤔
EliminaTampoc ho entenc.
Com els dos rius paral·lels de Màrius Torres. Una trobada de ponts que genera un text ben trobat.
ResponEliminaUna trobada de ponts, de personatges i d'èpoques...
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, nina.
Los desconocidos al ver la rosa solitaria entablaron una conversación y surgió la amistad. Guapa muy guapa la foto.
ResponEliminaBuena semana Paula.
Un abrazo.
Podría ser, ¿por qué no? ;-)
Elimina¡Muchas gracias, Laura!
Feliz lunes.
Aferradetes.
M'ha agradat molt, Paula. A vegades dues persones desconegudes només comparteixen un instant, però aquest instant ja forma part de la seva història. Molt bonic també el simbolisme del pont com a lloc de trobada i de pas. Aferradetes. 😊
ResponEliminaMoltes gràcies!
EliminaUn instant que potser no canviï res, però que forma part de totes aquestes persones al mateix temps.
Aferradetes, Gumer.
Un pont que uneix dues ribes i
ResponEliminaun altre que uneix dues vides.
A la fi, un instant màgic.
EliminaAferradetes, Xavier.
Què bonic t'ha quedat. Els ponts uneixen dues ribes i, de la mateixa manera, poden unir dues vides.
ResponEliminaAferradetes, Paula.
Moltes gràcies!
EliminaFins i tot encara que no ho sàpiguen, van viure un mateix instant.
Aferradetes, Josep Mª.
En la llunyania d’un temps gris,
ResponEliminaon tot flueix amb lentitud.
Temps , aigua, el pas de la gent,
les modulacions de la veu.
Queda com un silenci quiet,
un passar gairebé sense viure.
Un estar en el lloc equivocat,
en un pont que potser no era el teu.
Passejar i ser el pas.
Cantar i ser la veu.
Mirar i ser l’ull.
El temps, i ser el instant,
Però, el pas, la veu, l’ull, l’instant.
Ser tot i ser l’equivocat.
Moltes gràcies per aquest poema!
EliminaBon vespre, qui sap si...
Estuvo muy acertado el detalle de las rosa :) aquí tu espíritu de fotógrafa se hizo presente y le dio ese protagonismo.
ResponEliminaUn fuerte abrazo.
Era una de las palabras del reto, aunque en la foto no se distingue. Tenemos suerte, puede ser nombre de persona o de flor. ;-)
EliminaBesos, Sara.
Trobades fugaces entre persones, cadascuna amb la seva història particular. Sota la casualitat aparent d'una trobada efímera conviuen el passat, el present i l'esperança d'un futur representada per la rosa. Aferradetes fortes, Paula!!🤗😘
ResponEliminaD'aquestes trobades en som partícips tots cada dia. Cadascun amb la seva història i també amb el passat, el present i un possible futur. Ho has interpretat molt bé. ;-)
EliminaAferradetes, Alfons!😘🤗