En un tranquil capvespre, dues persones desconegudes creuaven un pont que es trobava sota un altre pont majestuós. L'estructura superior, guarnida amb una escultura en forma de búfal, evocava la història de la zona, marcant una línia de temps que connectava el passat i el present. Al seu voltant, el bosc proper xiuxiuejava una variació constant de sons, mentre un pantà s'estenia cap a l'horitzó, recordant els antics castells i les llegendes d'espases forjades per tripulacions valentes.
Tots dos, aliens entre si, avançaven amb pas ferm, cadascun reflexionant sobre les seves pròpies esmenes personals, com si aquest lloc fos un punt de trobada simbòlic. Enmig de l'escena, una rosa solitària creixia a tocar del pont, simbolitzant esperança i renovació enmig de la complexitat de l'entorn.
Sense conèixer-se, els camins es trobaren per un instant, reflectint històries i símbols diversos, units en aquest espai efímer sota els arcs de ferro.
*Proposta a River
Paraules: escultura, esmena, línia de temps, pantà, castell, espasa, tripulació, búfal, bosc, variació.
Color: rosa
Es que las rosas van por libre y como la mala hierba donde arraigan suelen hacerse las amas, no en vano se dejan tocar a duras penas.
ResponEliminaPero saben de sobra que no hace falta el tacto, mientras el olfato o la vista estén ahí.
Besos.
Maravilhosa história criaste, cheia de beleza e esperança ao final! beijos, chica
ResponEliminaLes pases que es creuen sense voler, com si res, només el destí els guia, ell mana.
ResponEliminaPetonets, Paula!