"Entre o milharal" Manuel Henrique Pinto -1907
—Escolta, Josep!, has vist com ens mira l'amo darrerament?— va dir l'Anna, mentre acariciava les espigues daurades entre les mans.
—Sí, els seus ulls amaguen més que ordres— va respondre ell amb un somriure amb prou feines perceptible. —Sento que hi ha alguna cosa que ens vol dir, però té por.
L'Anna va abaixar la vista, nerviosa. —De vegades penso que ell també està atrapat en aquesta finca, com nosaltres, però per una raó diferent, que no li importa la feina dura, només els diners.
—Sí, sembla que està més rondinaire que mai. No sé si és per la collita o perquè l'estan pressionant del poble. Ahir ens va reprendre sense raó quan vam acabar abans la feina. Sembla que no li feia res el nostre esforç. Sempre tan estricte i comptant cada minut que triguem.
—Doncs jo crec que també té a veure que no para de supervisar-nos tot el dia. Ni un respir no ens dóna.
En Josep es va aturar un moment i la va mirar amb tendresa de reüll. —Avui gairebé em renya perquè anava una mica lent amb el blat. Però amb l'esquena que...
—Tranquil, que cap dels dos no aguanta aquest ritme molt de temps. Creus que ell sospita alguna cosa de nosaltres?— L'Anna va somriure nerviosa. —Tinc tanta por que ens descobreixin... Podrien acomiadar-nos sense dubtar-ho.
—Ho sé, però si seguim així, de ben segur trobarem un moment per estar tranquils, encara que sigui una estona. Aquí, entre les espigues, sembla que ningú no ens escolta.
—Les nostres trobades furtives entre els solcs, robant moments, són l'única cosa que em dóna forces per seguir. Ningú no ha de saber res. Només tu i jo, una estona per desconnectar.
—Necessito una mica d'aire fresc i amb tu seria millor. A més, si el cap se n'assabenta, segur que ens munta un ciri i...
Ella el va mirar fixament, el sol il·luminant la cara amb una brillantor especial. —Seria arriscat, però també alliberador. Aquí, on tot sembla rígid i fred, un secret així podria ser l'espurna que necessitem.
El vent va xiuxiuejar entre el blat, com a còmplice d'aquell silenci carregat de promeses i pors compartides.
Una història molt bonica i plena de matisos. M'ha encantat com barreges la duresa de la feina amb la tendresa de la seva relació secreta i aquest final ple d'interrogants: per què l'amo ha canviat d'actitud?, aconseguiran mantenir oculta la seva relació? Ens haurem de quedar amb el misteri...
ResponEliminaUn text molt ben lligat. Felicitats!!
De moment no els ha descobert i esperem que no ho faci mai. Ja sabem que, gairebé tots els amos, només volen més diners i se'n preocupen ben poc de l'esforç que suposa.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Mac.
M'ha agradat molt la teva història. Combina molt bé les dues cares de la moneda de la situació dels protagonistes. La feina dura i la preocupació pel canvi d'actitud de l'amo i la seva relació difícil i tendra al mateix temps. L'espurna que necessiten! Segur que sí!
ResponEliminaAferradetes, preciosa