"Entre o milharal" Manuel Henrique Pinto -1907
—Escolta, Josep!, has vist com ens mira l'amo darrerament?— va dir l'Anna, mentre acariciava les espigues daurades entre les mans.
—Sí, els seus ulls amaguen més que ordres— va respondre ell amb un somriure amb prou feines perceptible. —Sento que hi ha alguna cosa que ens vol dir, però té por.
L'Anna va abaixar la vista, nerviosa. —De vegades penso que ell també està atrapat en aquesta finca, com nosaltres, però per una raó diferent, que no li importa la feina dura, només els diners.
—Sí, sembla que està més rondinaire que mai. No sé si és per la collita o perquè l'estan pressionant del poble. Ahir ens va reprendre sense raó quan vam acabar abans la feina. Sembla que no li feia res el nostre esforç. Sempre tan estricte i comptant cada minut que triguem.
—Doncs jo crec que també té a veure que no para de supervisar-nos tot el dia. Ni un respir no ens dóna.
En Josep es va aturar un moment i la va mirar amb tendresa de reüll. —Avui gairebé em renya perquè anava una mica lent amb el blat. Però amb l'esquena que...
—Tranquil, que cap dels dos no aguanta aquest ritme molt de temps. Creus que ell sospita alguna cosa de nosaltres?— L'Anna va somriure nerviosa. —Tinc tanta por que ens descobreixin... Podrien acomiadar-nos sense dubtar-ho.
—Ho sé, però si seguim així, de ben segur trobarem un moment per estar tranquils, encara que sigui una estona. Aquí, entre les espigues, sembla que ningú no ens escolta.
—Les nostres trobades furtives entre els solcs, robant moments, són l'única cosa que em dóna forces per seguir. Ningú no ha de saber res. Només tu i jo, una estona per desconnectar.
—Necessito una mica d'aire fresc i amb tu seria millor. A més, si el cap se n'assabenta, segur que ens munta un ciri i...
Ella el va mirar fixament, el sol il·luminant la cara amb una brillantor especial. —Seria arriscat, però també alliberador. Aquí, on tot sembla rígid i fred, un secret així podria ser l'espurna que necessitem.
El vent va xiuxiuejar entre el blat, com a còmplice d'aquell silenci carregat de promeses i pors compartides.

Una història molt bonica i plena de matisos. M'ha encantat com barreges la duresa de la feina amb la tendresa de la seva relació secreta i aquest final ple d'interrogants: per què l'amo ha canviat d'actitud?, aconseguiran mantenir oculta la seva relació? Ens haurem de quedar amb el misteri...
ResponEliminaUn text molt ben lligat. Felicitats!!
De moment no els ha descobert i esperem que no ho faci mai. Ja sabem que, gairebé tots els amos, només volen més diners i se'n preocupen ben poc de l'esforç que suposa.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Mac.
M'ha agradat molt la teva història. Combina molt bé les dues cares de la moneda de la situació dels protagonistes. La feina dura i la preocupació pel canvi d'actitud de l'amo i la seva relació difícil i tendra al mateix temps. L'espurna que necessiten! Segur que sí!
ResponEliminaAferradetes, preciosa
L'amor tot ho arregla o almenys ho endolceix. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, preciosa.
Lindo demais,Luna e entre o medo de desemprego, o cansaço do árduo trabalho , o amor falou mais alto e entre o milharal viveram lindos momentos...Adorei! beijos, tudo de bom,chica
ResponEliminaAgraeixo les teve paraules.
EliminaAferradetes, chica.
Igual que creix el blat, la resta de la natura no es pot reprimir.
ResponEliminaI amb aquestes temperatures què poden fer, doncs això, tot bull! ;-)
EliminaAferradetes, Xavier.
Muy emocionante! El miedo hace su parte.
ResponEliminaUn abrazo grande.
Quizás el miedo lo hace más atractivo... ;-)
EliminaAferradetes, Sara.
Bona història, Paula.
ResponEliminaSi ens acostem al 2026, el vostre gran terratinent qualificaria els seus empleats de "capital humà de menor valor".
Aferradetes!
Moltes gràcies!
EliminaSé que la IA és el futur, però em nego encara a que una màquina m'atengui quan parlo pel telèfon. A parlar amb una màquina si que ho catalogo com a tal, millor dit: ni valor, ni humà, més bé capital...
Aferradetes, Sean.
I do hope they don't get caught and can stay together. It's hard when employers are just after their own ends.
ResponEliminaSi compleixen amb la feina i tenen temps lliure no valorat pel seu empleador, no hi altre manera millor que passar-ho bé. ;-)
EliminaPetonets, Mimi.
Sembla que la primavera no tan sols fa créixer el blat, sinó també les passions.
ResponEliminaJa ho diuen que altera la sang. ;-)
EliminaBon vespre, Xavi.
Això és treballar i també gaudir.
ResponEliminaQue no els facin fora.
Petons.
No hi ha com fer el treball a gust.
EliminaSi són vius no els trobarà. ;-)
Petonets, Xavi.
El viento tuvo la última palabra. Precioso texto. Un abrazo
ResponEliminaEl vent, el seu millor còmplice. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, nina.
Com sempre, un relat molt ben confeccionat.
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Moltes gràcies, Joan!
EliminaAferradetes.
Molt bon relat i com de costum, perfectament il·lustrat!
ResponEliminaAferradetes Paula
Molt agraïda, Josep.
EliminaAferradetes!
El amor lo puede todo, o casi. Que bonita y real historia. Un abrazo
ResponEliminaYo creo que sí, que lo puede todo. ;-)
EliminaAferradetes, Gil.
Los amores clandestinos siempre tienen algo que los diferencia del resto, y si es bajo la opresión laboral más aún. Pero lo más interesante es como supiste mostrar que el amo también está esclavizado por el sistema. Muy bueno.
ResponEliminaCada uno en su rincón y en su condición.
Elimina¡Muchas gracias!
Un abrazo, Valdo.
Jo crec que l'amo està engelosit d'aquesta parella, mentre que ells fan la seva, he, he.
ResponEliminaAferradetes.
Vols dir?... Això sí que seria fort! ;-)
EliminaAferradetes, Josep Mª.
Es que hay un momento para cada cosa...
ResponEliminaBesos.
Aunque a veces se pueden hacer dos a la vez, o eso dicen. ;-)
EliminaBesos
Aquestes espigues tan altes, com el vent, també són còmplices del seu amor.
ResponEliminaMalgrat les pors, un amo a qui només l'importen els diners i la duresa de la feina, els seus sentiments són el que els empeny a continuar.
Una història amb molta tendresa, m'ha encantat!
Aferradetes, preciosa.
Malgrat la duresa, malgrat els diners, malgrat l'amo, quan hi ha amor res és més gran.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, nina.
This was so good! I need to know what happens next!
ResponEliminaEls meus relats gairebé sempre queden oberts a la vostra imaginació. ;-)
EliminaSalutacions, Alex.
A quiet portrait of two people carving out intimacy under pressure, where even small moments of connection become both refuge and risk within a rigid, watchful world.
ResponEliminaEn aquest espai només es tenen l'un amb l'altra.
EliminaSalutacions, James.
Boa noite de sábado, amiga Paula!
ResponEliminaTodo amor encontra o melhor lugar para ser amado...
Tenha um final de semana abençoado!
Beijinhos fraternos
Ben cert, qualsevol racó és bo per estimar-se.
EliminaBon diumenge!
Petonets, Roselia.
Olá.
ResponEliminaHoje, gostei muito de conhecer o teu blogue.
Este texto está bellissímo.
Cumprimentos!
Moltíssimes gràcies!
EliminaSalutacions, Fox.
El vigilant en el camp de sègol no provaria de frenar-los en la seva relació. Et fas llegir, Paula.
ResponEliminaTot i la por, crec que no els frenarà.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Helena.
Sens dubte, uns quants moments compartits poden donar sentit i força per suportar una realitat difícil. Moltes gràcies per compartir el teu relat, Paula!!😉🤗😘
ResponEliminaTinc poca gent a prop, però em sento millor quan puc compartir el que em passa amb altra gent, no sempre són històries personals, però sempre m'ha agradat compartir tot quan tinc... encara que no sigui massa conscient de qui ho rep o m'escolta...
EliminaAferradetes ben fortes, Alfons! 😘🤗