CONFIDèNCIES

Tornar, tornar...
Necessitat avial de tornar als dies

i als camins
que menaven a la casa.
Aquell d'avall ben a vorera del riu,
sota la via, entre conreus i barrancs.
Serpentina de tolles
i secrets de bultra.
I el que ve del poble pel damunt de la segla,
insinuat i primet per enmig de l'herba
i les pomeres
sensible i aromós.
Camins que vaig recórrer amb morral de vent
i pluja o boira,
amb neu.
En un clar dia de neu, ara recordo
la necessitat de tornar,
encara més urgent que l'altra de quedar-me.
Predint futurs naufragis esperant-me
riu avall,
seguint la via. Vida enjús, cap a on ma vida?
Desori empeny un vent
desfermat cap a una mar de peixos.
Tan gran necessitat!
de tornar a les boires
i a les sabatilles,
a la gebrada blanca
escuma de la tundra on l'ànima es conforta
a la vella estufa , panxa de purpurina, que respira fusta.
Tornar a la fusta i tornar a l'ocell
en les nits tan pures.
I endementres perdonar
aquesta vida aspra, viscuda a penes massa lluny de la casa.
del riu i de la via,
de l'arbre i de la boira,
de la neu i del foc...
Necessitat del pa.

Ans la sal. D'ésser que soc;
al lloc on té raó i destí de succeir
tot allò que de mi
s'acabarà algun dia.
I abans, però, aquesta fal·lera
per tornar a l'home que espera,
a la conversa plàcida amb el vell frare
d'hàbit gruixut del temps i ... la pana
dels pantalons del Silvestre.
Tornar a fer-me companyia,
que estic sol, xop de bellesa
que he buscat encegant-me
amb vida i vides distintes
com espectres de sales de miralls
que trenco a bastonades per trobar-me.
Tornar ran meu
agafat a la ma del meu petit, tornar, tornar...
A fitar-me les edats
per establir
la que és final i per això perfecta.
Miquel Àngel Tena-Rúbies "La casa Prop de la Via" El Turó. Manacor 1993

Saps on tornaria jo?
Al ventre de mumare
als diumenges, de parxís, a la tauleta camilla
a la pell contra pell, sota l'escalfor dels llençols a la matinada
al somriure d'un nen

als contes de la meva àvia

a l'olor a terra banyada

a les esquitxades prop del mar

al so d'un piano

a un t'estim en una mirada

a una posta de sol

a l'olor a pa desenfornat

al xiuxiueig d'un poema d'amor

a un bany de raigs de lluna

....................................

i podria no acabar mai!!

Paula al blog de sa lluna - Maig 2013

ÈXTASI

CARME  substituint a Relats Conjunts

Estàs estirat sobre el llit, cap per avall. Entro poc a poc, no et vull despertar, m'estiro al teu costat i em mires somrient. M'assec sobre teu, el dia ha estat llarg i estàs cansat, unto les mans amb aquest oli relaxant que tant t'agrada i començo a massatgejar l'esquena. Les meves mans llisquen sobre la teva pell suaument, vaig relaxant cada múscul,  la tensió del teu cos va cedint sota els dits. Et mous com si volguessis girar-te, jo no et deixo, estàs atrapat entre les meves cuixes i segueixo ... els meus dits es van obrint, imprimint els meus desitjos en la teva pell, m'inclino per besar-te el clatell, recorrent la teva cara amb els meus llavis, la respiració és més intensa, cada cop més intensa, aprofites aquesta debilitat per girar-te i els meus pits cerquen ... dolç massatge de la teva boca ... En aquest moment sé que estic a les teves mans, segueixo movent-me damunt teu, buscant la teva resposta, em mires, somrius, acceptes i jo reclam per a mi tota la teva atenció. Els nostres cossos s'encaixen, moviments més lents,  mentre les teves mans s'aferren als meus malucs, el ritme és suau alhora que intens, la meva ment va perdent nocions, recobrant sensacions, vull aturar el temps, vull sentir-me teva, vull que et sentis meu, vull que siguem un ... El ritme va creixent i els dos anhelem el mateix, arribar al plaer més intens, al més íntim ... i arriba, arriba com mai ha arribat, arriba aquest moment en que la meva ment no controla el meu cos, on sabors, olors, colors, tot és un ... on la vida recobra el seu sentit ... Em llisco sobre el teu cos humit, les teves mans acaricien els meus cabells,  els teus llavis s'enganxen als meus i, mentre sento el brunzir del despertador, la meva ment es resisteix a despertar del somni ...

Paradisum

Joc creatiu literari a  ANTAVIANA

Tanco els ulls imaginant-te 
com un paradís enmig del no-res

Fort com la soca de la palmera
Embriagant com la llet de coco 
Sensible com l'ona acaronant la sorra
Misteriós com la línia de l'horitzó
Calent com un raig de sol
Serè com la nit estrellada

Obrint el ulls et veig aquí

allargant la mà cap a mi

còmplice del teu somriure

Dolç