23 de juliol 2012

LA CREMA MIRACULOSA

Proposta de na Zel a ARA MATEIX

- Com es troba avui, Miquel?
- Molt millor Dr. Miralles, gràcies.
- Ja ha passat el pitjor, l'últim implant sembla que no ha estat rebutjat. Sap que encara ens queden uns quants, però ja ha sortit de la gravetat i el seu aspecte - considerant com va arribar al Centre - és més que satisfactori. Si segueix així, no quedarà cap rastre de la seva bestiesa ... Crec que ja està preparat per veure les fotografies del dia que va entrar. A vostè li sembla bé?
- Crec que si doctor, encara que he de reconèixer que no sé com reaccionaré. El record del dolor està molt present encara.
- Hauria de veure-les i explicar-nos com va succeir tot. Marta, faci el favor de apropar-les al pacient.
- Ohhh Deu meu!!
- Amb calma, a poc a poc, i intenteu fer memòria.


- Era al juliol, no?
- Si, la tercera setmana de juliol, segueixi ...
- Recordo que hi havia estat llegint uns posts d'alguns blocaires amics ...
Parlaven d'un moviment slow i d'un altre quick Tenia una setmana de vacances i ... ohhhh Déu meu!!
- Tranquil · litzi, sé que és dur però ha de continuar pel seu bé.
- Com li deia, tenia poc temps i havia decidit llogar un apartament prop del mar. Sempre he estat de pell molt blanca i mai aconseguia estar bronzejat quan finalitzava l'estiu. Tots els meus amics, els companys de treball, tots lluïen un bru intens a la tornada i jo, com a molt, un lleuger rosat. Quina bestiesa ara que ho veig!
- Vol descansar una mica?
- No doctor, millor passar el mal tràngol ara. Vaig sortir molt d'hora per arribar a l'apartament i deixar-ho tot llest per sortir a donar-me un bany. No volia desaprofitar ni un sol minut de la meva setmana. Tot anava com havia previst. A les vuit ja estava desfent la maleta i posant cada cosa al seu lloc. Em vaig posar el banyador, vaig agafar la tovallola i el bronzejador, un que havia llegit que et deixava bru en un parell de dies. La platja a vint metres de l'apartament, un luxe!. Quan vaig arribar a la sorra vaig escollir el millor lloc  - a aquelles hores no hi havia gairebé ningú -  vaig estendre la tovallola i un cop assegut, em vaig empastifar de la crema miraculosa. "Si vols un bon bronzejat, utilitza Quick, en dos dies seràs l'enveja de tots els teus amics i totes les noies et somriuran". Això deia l'anunci de la crema i com jo era partidari de fer-ho tot ràpidament, em va semblar molt bona la proposta. Vaig estar tot el matí entrant i sortint de l'aigua, posant-me crema cada vegada que entrava i sortia ... Després, vaig dinar en un xiringuito de la platja i després em vaig estirar de nou al sol, amb la crema posada,  és clar!!
- I no sap que, com a primer dia, l'exposició al sol ha de ser molt breu i sempre amb una crema de protecció molt alta?
- Si doctor, si que ho sabia ... però tenia pocs dies de vacances i estic acostumat a fer totes les coses en poc temps, molt ràpid ... Quan em vaig despertar amb un dolor insuportable, la pell em queia a trossos. .. cridava i en dos segons vaig tenir un munt de gent al meu voltant que no sabia què fer ... no em podien tocar i jo no parava de cridar, ajuda!!. No recordo com vaig arribar fins aquí, si recordo quan vostè va arribar, jo seguia cridant amb un dolor insuportable ...
- Bé, ara descansi, el pitjor ja ha passat i imagino que després d'això, pensarà com fer les coses, abans de posar la seva vida en perill.
- Si, moltes gràcies Dr Miralles, estic molt agraït per la seva tasca i la del seu equip. Mil gràcies, de veritat!!.
- És la nostra tasca, ara descansi.

- Doctor, abans que marxi ... quant trigaré a sortir d'aquí???









31 comentaris :

  1. Sa lluna... una bona aportació al moviment slow... una història genial!

    ai! pobres quicks, per quines situacions ha de passar... pobrets, si finalment són de plànyer!

    Quines idees! Has sentit a dir si els ballarins del petit blog de l'Assumpta també han acabat a urgències? Han arriscat molt també! ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això sol passar quan fas les coses de pressa ... com la meva caiguda a l´escala!!
      És complicat ser slow, perquè sempre ens han ensanyat a fer tot quick, pero de cada dia ho tinc més clar.

      Els bailarins estàn bé, saps per què? Perquè han passat molts moments slow per fer-ho tan bé ;)

      Aferradeta!

      Elimina
  2. M'agrada com has utilitzat el doble significat de "crema" al títol.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Sergi. M´agrada que t´agradi!

      Uns bessets!

      Elimina
  3. Moooolt rebé! I a més hi has incorporat l'slow i el quick, bona picada d'ullet. Però m'ha fet cosa perquè el cap de setmana passat em vaig cremar del sol i m'he sentit una mica identificada amb el prota..

    ResponElimina
    Respostes
    1. També has utilitzat la crema Quick??? Ja te val!!
      Ves en compte! Saps que va bé? Un drap suau mullat amb aigua i vinagre, meitat i meitat, i el deixes damunt fins que xucli la calor ... i vas repetint. Mà de sant/a!!
      Pobrissona meva!!

      Bessets!

      Elimina
    2. Me l'apunto però espero no haver-lo de fer servir, sóc una inconscient... Petonets :)

      Elimina
  4. bon escrit sa lluna, extrapolable a moltes situacions de la " mala vida " que portem avui en dia... tot amb presses, tota l'agenda plena, sense temps per parar...

    rep una abraçadeta, slow !
    joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si Joan, hem de fer les coses amb més pausa, per tenir millor qualitat de vida.

      Aferradeta slow!!

      Elimina
  5. Que m'agrada!!!! te donaria petons de tant que m'agrada , com ho escrius i tot plegat tan ben equilibrat ,intel·ligent i la picada d'ullet també... Gènia!! que ets una Gènia!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies nin, tu que em mires amb bons ulls ;)
      M´agrada veure´t per aquí!!

      Aferradeta llargaaaaaaa i ben forta!

      Elimina
  6. Ooooooh! Aquest relat (molt ben escrit, per cert) no té res a veure amb la realitat :-))

    Un autèntic Quick és una persona assenyada i sap què li pot anar bé i què li pot anar malament... Si em coneguessis a mi, l'Iniesta et semblaria morenet :-DD

    Bé, la veritat és que he rigut molt amb aquest diàleg!! "...sé que és dur però ha de continuar pel seu bé." :-DDD

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un Quick si que ho sap nina, que aconsegueixi fer-les és una altra cosa!!, jejje

      L´Iniesta?? imagino que és un jugador de futbol, però com a mi no m´agrada el futbol, ni idea com és ell ... l´imagino com jo, blanquet com la llet ;)

      Uns bessets pacífics!!

      Elimina
  7. Quina imaginació! molt ben trobat! ara té raó l¡Assumpta ser quick no vol dir anar cremat....a mi em passa el mateix L'Iniesta està moreno comparat amb mi.. bon relat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si era la crema que era Quick, jajjaja

      Gràciessss i uns bessets!!

      Elimina
  8. el que més m'agrada és la pressa que te per marxar a llegir i publicar apunts.....la crema l'ha convertit en quick.

    ResponElimina
  9. Mira si era Quick que no li feia res patir, això si, gairabé hi deixa la vida! ... i el pobre doctor, de res li varen servir les recomanacions!!
    El teu moreno no és d´aquesta crema, oi???

    Molt bona tarda, Sr. Gasull ;)

    ResponElimina
  10. Osti, lluneta, quina manera d'escriure, em sembla que tu, com jo, deus ser més quick que slow, tot i que volem compaginar...no hi ha manera!!!


    Genial el relat! Petons! ja hi ha el link a la suplència!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Zel, però t´equivoques amb mi, sóc moooolt slow i un dia us explicaré perquè.

      Bessets calmats!!

      Elimina
  11. Aquest bloc és més de la nit, de sa lluna, de l'slow, que no pas del dia, el quick i el sol que crema! La ironia de la narració ho demostra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu si que en saps Elena, has donat en el clau just!!

      Una aferradeta còmplice ;)

      Elimina
  12. Molt enginyós, Sa lluna, un molt bon relat; el protagonista no n'aprendrà mai; després que sembla haver entés els perills de fer-ho tot masa de pressa, ja pregunta quan podrà sortir d'allí... Ai, que ens hi assemblem, de vegades...!
    Una abraçada i gràcies per la bona estona!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ho veus, n´hi ha que encara que es morin, no poden canviar!

      Gràcies a tu per llegir-me.
      Bessets!!

      Elimina
  13. M'ha agradat molt el relat, a més, a mi, en veure la imatge, em va inspirar una sensació més aviat negativa, dramàtica, en canvi a tu, te n'ha sortit un text divertit carregat d'ironia. Felicitats!!!

    Però una cosa...jo ja anava perduda amb això de l'slow (pk jo sí que sóc slow slow slow i no entro a tots els blogs que hauria d'entrar per acabar entendre-ho...) i ara va, i m'hi afegeixes el quick!

    Petons, quicks i slows, que et vagin bé per tots els moments del dia! ;)

    ResponElimina
  14. Tot és seguir el fil, si vols passar-ho bé, vas llegint als partidaris del moviment SLOW i als del QUICK (aquests menys, jiiji) i ho entendràs fàcilment ;)

    Una aferradeeeeeta molt Slooooooow!

    ResponElimina
  15. Molt bo, lluna! A poc a poc aneu convencent-me de les virtuts slow, encara que sé que em costarà deixar-me el quick...

    T'agafe la idea del metge, que crec que se m'ha acudit una cosa ;) Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. De mica en mica...temps al temps...tot això és ser slow, no t´agrada??

      La idea que ha tingue és molt bona , aquest metge fa hores extres!!

      Una aferrada.

      Elimina
  16. vaig tard..ja ho se
    no cridis
    jajajajjaja
    pero m'agrada, ho te tot !!

    veig que ja n'has `publicat un altre al radera i jo encara aqui...
    ostres..semblo quick ara mateix...

    jajajaj..petonets i mes petonets

    ResponElimina
    Respostes
    1. M´has sentir cridar mai?
      NOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO ... oi? jejje

      Tranqui, MEM si ara la INVENTORA dels blocs SLOW es passarà a l´altre BÀNDOL!!!!

      Més bessets! ;)

      Elimina
  17. Tot s'ha de fer al ritme que toca, quan vols còrrer massa ja passen aquestes coses. Molt bo!! :-))

    ResponElimina
  18. Moltes gràcies Mac, gràcies per venir!!

    Bessets!

    ResponElimina

Benvinguts al racó!