17 de novembre 2012

CASTELL de SOMNIS- 260è joc literari



260è Joc Literari d´en Tibau


Embadalida vaig amunt i avall.

Des de baix,

            miro el cel en els ulls de la innocència.
Des de dalt,

            miro la Terra en els ulls de la saviesa.

I m'enlairo, com una ploma,

                             LLIURE.

24 comentaris :

  1. M'agrada molt, sa lluna! Jo també vaig amunt i avall entre infantesa i maduresa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec Elena que és el estat millor, ja que físicament no ens podem quedar en la infantesa, almenys d´ànim si.

      Aferradeta!

      Elimina
  2. Respostes
    1. Gràcies a tu Jesús.

      Bon diumenge!

      Elimina
  3. M'agrada lluneta !! m'encanta l'encanteri!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I a mi m´agrada que em visitis, MOLT!

      Bessets, Miquelet!!

      Elimina
  4. Molt be, molt be, m'agrada molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Jp!

      Aferradetes i bon dia!

      Elimina
  5. Ets una enxaneta gran, que bonic :))

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé jo Sílvia si ho podria ser, tot i que admiro moltíssim als castellers per tot el que representen.

      Aferradetes i gràcies!!

      Elimina
  6. M'encanta el teu castell de somnis! amunt!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre amunt Elfree!!

      Bessets plens de llum!

      Elimina
  7. Respostes
    1. L´esperit se sent lliure, Joan.

      Aferradetes!!

      Elimina
  8. Poder veure la realitat des de diferents angles és genial.
    El poema, m'encanta!

    Petonets!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si que ho és Rachel, encara que de vegades ens costa un munt.

      Gràcies,nina...bessets!

      Elimina
  9. Quantes i boniques versions de la mateixa imatge! La teva m'agrada molt.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Montse.

      Aferradeta ben gran!!

      Elimina
  10. Està molt ben trobat, doncs els que estan més a prop del cel, són la canalla(innocència) i els que estan de peus aterra, són els més grans (la saviesa)...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta era la meva intenció, l´has clavada!

      Bessets, Roser!!

      Elimina
  11. Que maco Lluneta!!!! Totes les perspectives tenen la seva part bona.... Ptonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre hem de buscar la part bona de tot, la dolenta ja apareix per si sola.

      Aferradetes, Alba!

      Elimina
  12. M'enlairo amb tu, lluneta! Que bonica aquesta versió de la imatge!

    En molt poques paraules, ens enlaires a tots!

    ResponElimina
  13. Ens enlairem Carme, ben amunt!

    Bessets lleugers.

    ResponElimina

Benvinguts al racó!