.JPG)
"Fotògraf professional cerca senyoreta per a model pel seu pròxim treball. Es pagarà 200 euros l'hora. Condició indispensable, utilitzar com a estudi la casa de la interessada, amb això es pretén captar escenaris més familiars".
La meva resposta a l'anunci m'havia ocupat gairebé tot el dia. Havia estat una feina fàcil i ben pagada.
El que no deia fou que en sortir de la cuina, amb el cafè pels dos, trobaria el mateix dibuix de l'anunci a la xemeneia, mentre havia desaparegut el fotògraf i tots els objectes de valor.
Aix! les feines fàcils i ben pagades no existeixen... va pagar car el seu optimisme i la seva confiança...
ResponEliminaUn bon relat, lluneta, gràcies per participar...
Malauradament no et pots refiar de tothom.
EliminaGràcies a tu per fer-ho possible!
Nanit, nina :)
Ai, pobreta, quin pam de nas!
ResponEliminaEs devia quedar ben retratada...
Mai més ben dit, ben retratada va quedar.
EliminaAferradetes :)
Caram tu, sí que la sabia llarga el fotògraf... la va deixar ben plomada. Quina mala llet.
ResponEliminaN'hi ha que se les saben totes, només cal mirar cap als que ens governen.
EliminaAferradetes i bon dia! :)
Imaginació, elegància i bon gust per parts iguals!
ResponEliminaUna abraçada
Això és el que tenia aquest fotògraf, jejjej
Elimina▼
▼
Estic treballant des del PC de la Glòria i per tant l'anterior comentari m'ha sortit amb el seu nom..
ResponEliminaUna abraçada Paula
NO passa res!!
EliminaMoltes gràcies, Josep.
Aferradetes pel dos :)
Ja es veu que era tot un professional, encara que potser no de la fotografia.
ResponEliminaUn treball minuciós i perfecte, digne de tot un professional! ;)
EliminaAferradetes, Mac!
Va captar escenes ben familiars, hehe. M'has arrencat el primer somriure del dia!
ResponEliminaLi va mostrar toooota la casa i el va deixar "familiarment" a la sala mentre preparava el cafè.
EliminaEspero que no fos el primer i l'últim. Somriu, preciosa!! ☻
Bessets!!
Ostres! Quin desengany... és que avui en dia costa molt poder-te refiar de ningú
ResponEliminaNi de la pròpia ombra, diuen ... penós, molt penós.
EliminaBessets, nina! :)
Quina imaginació que tens, no se m'hauria acudit mai!
ResponEliminaAquí ho poseu molt difícil, hi ha una brillantíssima imaginació.
EliminaGràcies, nina ... aferradetes!!
A la protagonista no li queda més remei (o cap més consol) que beure's tots dos cafès ella sola.
ResponEliminaFita
No sé si li passaran per la gola. ;)
EliminaAferradetes!
Els treballs fàcils i molt ben pagats sempre tenen truc...
ResponEliminaUn abraç sense guants :)
El que està ben pagat té altres noms.
Eliminaumm m'agraden les aferradetes sense guants! ;)
Bessets, Ximo
Jo també n'estava preparant un de lladre de guà blanc. Pensaré en una altra visió de la imatge.
ResponEliminaTelepatia?? Veurem la teva visió!!
EliminaAferradetes :)
Ostreeeeeeeees què bo!! Hahaha... ai, ai pobre noia... hehehe... ja sé que no hauria... però m'ha fet riure! :-DD
ResponEliminaA qui se li pot ocórrer confiar en una "oportunitat" així?? 200 Eur l'horaaaaaaa!!! Molt bo, LLUNETA!!!
La noia té els seus propis somnis i guanyant 6 euros l'hora no se'ls pot permetre ... beneïda innocència!!
EliminaAferradetes ben fortes!!
I suposo que encara no havia cobrat els 200 euros... cada cop són més sofisticats, aquests lladres de guant blanc
ResponEliminaNo, nooooooo, el cafè era pel final del treball, s'asseurien a comentar les fotos i abans de marxar li pagaria ... això pensava ella.
EliminaAferradetes! :)
Es veu que era un lladre de guants blancs, com a mínim tenia classe...
ResponEliminaPetonets.
Sembla que li sortia rodó. Classe, classe no sé jo.
EliminaBessets, nina! :)
Mira que te tengo dicho que tengas cuidado con los fotografos, que son muy peligrosos, pero nada, tu no me haces caso...
ResponEliminaAyyyyyyyyy
Un abrazo, amiga
jejjej ... es que tienen un atractivo muy especial y una no es de piedra!!
EliminaAbrazote, amic! :)
Ai, cabàs!, no ens podem refiar de ningú. És terrible!!
ResponEliminafelicitats, sa lluna, la teva participació es fantàstica!!
una abraçada
Més que terrible, jo diria que molt penós!!
EliminaGràcies, Josep ... aferradetes! :)