29 de gener 2014

TÍTOL : LLADRE REFINAT 
"Fotògraf professional cerca senyoreta per a model pel seu pròxim treball. Es pagarà 200 euros l'hora. Condició indispensable, utilitzar com a estudi la casa de la interessada, amb això es pretén captar escenaris més familiars".
La meva resposta a l'anunci m'havia ocupat gairebé tot el dia. Havia estat una feina fàcil i ben pagada.
El que no deia  fou que en sortir de la cuina, amb el cafè pels dos, trobaria el mateix dibuix de l'anunci a la xemeneia, mentre havia desaparegut el fotògraf i tots els objectes de valor.

* Aquesta és la meva participació al microconte sol·licitat per la CARME *

34 comentaris :

  1. Aix! les feines fàcils i ben pagades no existeixen... va pagar car el seu optimisme i la seva confiança...

    Un bon relat, lluneta, gràcies per participar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Malauradament no et pots refiar de tothom.

      Gràcies a tu per fer-ho possible!
      Nanit, nina :)

      Elimina
  2. Ai, pobreta, quin pam de nas!
    Es devia quedar ben retratada...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mai més ben dit, ben retratada va quedar.

      Aferradetes :)

      Elimina
  3. Caram tu, sí que la sabia llarga el fotògraf... la va deixar ben plomada. Quina mala llet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. N'hi ha que se les saben totes, només cal mirar cap als que ens governen.

      Aferradetes i bon dia! :)

      Elimina
  4. Imaginació, elegància i bon gust per parts iguals!
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això és el que tenia aquest fotògraf, jejjej


      Elimina
  5. Estic treballant des del PC de la Glòria i per tant l'anterior comentari m'ha sortit amb el seu nom..
    Una abraçada Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. NO passa res!!

      Moltes gràcies, Josep.
      Aferradetes pel dos :)

      Elimina
  6. Ja es veu que era tot un professional, encara que potser no de la fotografia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un treball minuciós i perfecte, digne de tot un professional! ;)

      Aferradetes, Mac!

      Elimina
  7. Va captar escenes ben familiars, hehe. M'has arrencat el primer somriure del dia!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Li va mostrar toooota la casa i el va deixar "familiarment" a la sala mentre preparava el cafè.

      Espero que no fos el primer i l'últim. Somriu, preciosa!! ☻
      Bessets!!

      Elimina
  8. Ostres! Quin desengany... és que avui en dia costa molt poder-te refiar de ningú

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ni de la pròpia ombra, diuen ... penós, molt penós.

      Bessets, nina! :)

      Elimina
  9. Quina imaginació que tens, no se m'hauria acudit mai!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquí ho poseu molt difícil, hi ha una brillantíssima imaginació.

      Gràcies, nina ... aferradetes!!

      Elimina
  10. A la protagonista no li queda més remei (o cap més consol) que beure's tots dos cafès ella sola.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si li passaran per la gola. ;)

      Aferradetes!

      Elimina
  11. Els treballs fàcils i molt ben pagats sempre tenen truc...

    Un abraç sense guants :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que està ben pagat té altres noms.

      umm m'agraden les aferradetes sense guants! ;)
      Bessets, Ximo

      Elimina
  12. Jo també n'estava preparant un de lladre de guà blanc. Pensaré en una altra visió de la imatge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Telepatia?? Veurem la teva visió!!

      Aferradetes :)

      Elimina
  13. Ostreeeeeeeees què bo!! Hahaha... ai, ai pobre noia... hehehe... ja sé que no hauria... però m'ha fet riure! :-DD

    A qui se li pot ocórrer confiar en una "oportunitat" així?? 200 Eur l'horaaaaaaa!!! Molt bo, LLUNETA!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La noia té els seus propis somnis i guanyant 6 euros l'hora no se'ls pot permetre ... beneïda innocència!!

      Aferradetes ben fortes!!

      Elimina
  14. I suposo que encara no havia cobrat els 200 euros... cada cop són més sofisticats, aquests lladres de guant blanc

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, nooooooo, el cafè era pel final del treball, s'asseurien a comentar les fotos i abans de marxar li pagaria ... això pensava ella.

      Aferradetes! :)

      Elimina
  15. Es veu que era un lladre de guants blancs, com a mínim tenia classe...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sembla que li sortia rodó. Classe, classe no sé jo.

      Bessets, nina! :)

      Elimina
  16. Mira que te tengo dicho que tengas cuidado con los fotografos, que son muy peligrosos, pero nada, tu no me haces caso...

    Ayyyyyyyyy

    Un abrazo, amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. jejjej ... es que tienen un atractivo muy especial y una no es de piedra!!

      Abrazote, amic! :)

      Elimina
  17. Ai, cabàs!, no ens podem refiar de ningú. És terrible!!
    felicitats, sa lluna, la teva participació es fantàstica!!
    una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Més que terrible, jo diria que molt penós!!

      Gràcies, Josep ... aferradetes! :)

      Elimina

Benvinguts al racó!