 |
| Cirrus fibrats al capvespre a RELATS CONJUNTS |
v Bufa fort!
v Ara mateix?
v Sí, no perdis temps.
v fuuu ... fuuu ... fuuuuuuu
v Veus?
v Ohhh, és groc ataronjat!
v Tota la calidesa del teu cor s'hi ha ficat.
v I ara?
v Ara ens arribarà temps de bonança.
v Segur, mare?
v No dubtis mai del teu cor.
el roig de la passió per viure cada moment al màxim. Bufem i fem que es belluguin
ResponEliminaBufem ben fort per fer tot allò que el cor ens dugui.
EliminaI bufant, bufant, et vull dir: PER MOLTS ANYS, JOAN!!
Bessets festius! :)
Gràcies altre vegada, quan ens tornem a veure serà una forta aferrada per tu. Ets fantàstica.
EliminaQuan ens tornem a veure serà ben forta!! ;)
EliminaQue passis una bona nit. ✿
Quina conversa més preciosa!!! Molt poètica, molt amorosa.
ResponEliminaGràssis, Carme!!
EliminaBessets dolcets.
M'ha vingut un record... ;-)
ResponEliminaEl meu nebot gran (que té vint anys) quan tenia un anyet i mig, era amb els seus pares i un grup d'amics. Un d'aquests celebrava el seu aniversari i, quan van treure el pastís, la persona homenatjada va voler compartir l'honor de BUFAR les espelmes amb el més petit d'allí (el meu nebot). La qüestió és que alguns dels convidats eren sud americans i van començar a dir-li "sopla, sopla" i ell, com si res... mirant sense entendre... i la gent anar repetint "sopla"... fins que al final, algú va tenir la brillant idea de dir-li al nen BUFA, ROGER, BUFA!
I, clar, el nen va bufar ;-))
I és que els nens catalans d'un any i mig encara no saben parlar castellà :-DD
hahaha! En Roger ja sabia el que es feia!! ;)
EliminaUn record molt simpàtic, Assumpta.
Aferradetes! :)
Quin missatge més positiu per donar a un al·lotet o al·loteta. I això que per aquí dalt diem que cel rogent, pluja o vent...
ResponEliminaEls cirrus fibrats de color ataronjat porten bonança, això diuen els pagesos de Mallorca. ;)
EliminaAferradetes!
El cor no enganya.
ResponEliminaSi de cas, fallem nosaltres.
Així també penso jo, Xavier.
EliminaAferradetes!
Si sempre sabem bufar en la direcció correcte tindrem alegria en el cor.
ResponEliminaGràcies.
Una Abraçada.
Si sempre escoltem al cor, bufarem en bon sentit.
EliminaAferradetes!
En el cel i en els nostres cors tot és possible.
ResponEliminaMolt bonic, sa lluna.
Ho dius molt bé, Consol.
EliminaAferradetes, nina!
Com diu en Serrat:
ResponEliminaCom ho fa el vent,
és així com jo vull viure.
Com ho fa el vent,
el vent que es mou i que és lliure entre la gent.
Una forta abraçada Paula
Viurem com fa el vent, lliures entre la gent.
EliminaAferradetes, Josep.
Tendreeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!!!!!!!!!!!
ResponEliminaPetons.
Que bé!!!!!!
EliminaBessets, Xavi. :)
Un cel preciós...Que bé si bufant poguéssim dibuixar els núvols tal com els volem!
ResponEliminaUn núvol, empès pel vent, ple de petonets!
Tu prova des del cor. :)
EliminaUn ben dolç de tornada, Roser.
Molt bonic, molt poètic :)
ResponEliminaMoltes gràssis!
EliminaAferradetes.
Moltes vegades quan posem tota la força en les nostres intencions i sentiments, sembla que podem dominar el món. Bonica i tendra aportació als relats.
ResponEliminaBessets ataronjats Paula
Tot és sentir i voler, Alfons.
EliminaMoltes gràssis!
Bessets de mil colors. ;)
Oh, m'encanta, és molt tendre, molt poètic!
ResponEliminaJo acabo d'escriure el meu, demà me'l repassaré, a veure si aguanta una segona lectura.
;-)
Estic segura que aguantarà. Demà m'ho miro. ;)
EliminaAferradetes, nina!
Un relat ple d'energia positiva.
ResponEliminaSi en tenim poca, millor positiva, oi?
EliminaGràssis, Montse!
Aferradetes. :)
Segur que arribarà temps de bonança, un desig així s'ha de complir per força. Un relat preciós, SA LLUNA. :-)
ResponEliminaEspero i desitjo que sí, Mac.
EliminaGràssis ... aferradetes!
molt tendre ! felicitats! aferradetes de nigul
ResponEliminaGràssis, nina!
EliminaNiguls de sucre i mel. 🌹
A això se li diu dibuixar i transmetre poesia.
ResponEliminaMolt amable, Rafel.
EliminaGràssis!