16 de maig 2016

Bufar i . . .

Cirrus fibrats al capvespre a  RELATS CONJUNTS 

v  Bufa fort!
v  Ara mateix?
v  Sí, no perdis temps.
v  fuuu ... fuuu ... fuuuuuuu
v  Veus?
v  Ohhh, és groc ataronjat!
v  Tota la calidesa del teu cor s'hi ha ficat.
v  I ara?
v  Ara ens arribarà temps de bonança.
v  Segur, mare? 
v  No dubtis mai del teu cor.

36 comentaris :

  1. el roig de la passió per viure cada moment al màxim. Bufem i fem que es belluguin

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bufem ben fort per fer tot allò que el cor ens dugui.

      I bufant, bufant, et vull dir: PER MOLTS ANYS, JOAN!!
      Bessets festius! :)

      Elimina
    2. Gràcies altre vegada, quan ens tornem a veure serà una forta aferrada per tu. Ets fantàstica.

      Elimina
    3. Quan ens tornem a veure serà ben forta!! ;)
      Que passis una bona nit. ✿

      Elimina
  2. Quina conversa més preciosa!!! Molt poètica, molt amorosa.

    ResponElimina
  3. M'ha vingut un record... ;-)

    El meu nebot gran (que té vint anys) quan tenia un anyet i mig, era amb els seus pares i un grup d'amics. Un d'aquests celebrava el seu aniversari i, quan van treure el pastís, la persona homenatjada va voler compartir l'honor de BUFAR les espelmes amb el més petit d'allí (el meu nebot). La qüestió és que alguns dels convidats eren sud americans i van començar a dir-li "sopla, sopla" i ell, com si res... mirant sense entendre... i la gent anar repetint "sopla"... fins que al final, algú va tenir la brillant idea de dir-li al nen BUFA, ROGER, BUFA!

    I, clar, el nen va bufar ;-))

    I és que els nens catalans d'un any i mig encara no saben parlar castellà :-DD

    ResponElimina
    Respostes
    1. hahaha! En Roger ja sabia el que es feia!! ;)
      Un record molt simpàtic, Assumpta.
      Aferradetes! :)

      Elimina
  4. Quin missatge més positiu per donar a un al·lotet o al·loteta. I això que per aquí dalt diem que cel rogent, pluja o vent...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els cirrus fibrats de color ataronjat porten bonança, això diuen els pagesos de Mallorca. ;)
      Aferradetes!

      Elimina
  5. El cor no enganya.
    Si de cas, fallem nosaltres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així també penso jo, Xavier.
      Aferradetes!

      Elimina
  6. Si sempre sabem bufar en la direcció correcte tindrem alegria en el cor.

    Gràcies.
    Una Abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si sempre escoltem al cor, bufarem en bon sentit.
      Aferradetes!

      Elimina
  7. En el cel i en els nostres cors tot és possible.
    Molt bonic, sa lluna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ho dius molt bé, Consol.
      Aferradetes, nina!

      Elimina
  8. Com diu en Serrat:

    Com ho fa el vent,
    és així com jo vull viure.
    Com ho fa el vent,
    el vent que es mou i que és lliure entre la gent.

    Una forta abraçada Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Viurem com fa el vent, lliures entre la gent.
      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  9. Tendreeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!!!!!!!!!!!

    Petons.

    ResponElimina
  10. Un cel preciós...Que bé si bufant poguéssim dibuixar els núvols tal com els volem!
    Un núvol, empès pel vent, ple de petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu prova des del cor. :)
      Un ben dolç de tornada, Roser.

      Elimina
  11. Molt bonic, molt poètic :)

    ResponElimina
  12. Moltes vegades quan posem tota la força en les nostres intencions i sentiments, sembla que podem dominar el món. Bonica i tendra aportació als relats.
    Bessets ataronjats Paula

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot és sentir i voler, Alfons.
      Moltes gràssis!
      Bessets de mil colors. ;)

      Elimina
  13. Oh, m'encanta, és molt tendre, molt poètic!
    Jo acabo d'escriure el meu, demà me'l repassaré, a veure si aguanta una segona lectura.
    ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic segura que aguantarà. Demà m'ho miro. ;)
      Aferradetes, nina!

      Elimina
  14. Un relat ple d'energia positiva.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si en tenim poca, millor positiva, oi?
      Gràssis, Montse!
      Aferradetes. :)

      Elimina
  15. Segur que arribarà temps de bonança, un desig així s'ha de complir per força. Un relat preciós, SA LLUNA. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero i desitjo que sí, Mac.
      Gràssis ... aferradetes!

      Elimina
  16. molt tendre ! felicitats! aferradetes de nigul

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràssis, nina!
      Niguls de sucre i mel. 🌹

      Elimina
  17. A això se li diu dibuixar i transmetre poesia.

    ResponElimina

Benvinguts al racó!