CONFUSiÓ

La confusió em torba,

no tot és blanc o negre,

es fonen i conviuen a estones.

Veient homes i dones, 

sentenciats a viure per no morir,

oblido totes les llàgrimes inútils

i, malgrat tot, senzillament visc.

[Agost ~ 2021]

MARGALiDA

Besada pels raigs de lluna, 

els seus pètals banyats d'argent

i en els estams i pistils deixà

la imatge del sol encès.

Espontània nasqué la margalida, 

humil, innocent i senzilla,

fidel testimoni de grans amors,

de principi a fi.

Era escollida i abraçada,

pels que dubten de l'amor,

m'estima... no m'estima... 

sí... no... sí... no... sí...!

[Agost ~ 2021]

MENTiDA o SORPRESA ?

Dibuix de Josep Aragay  a  Relats de la CARME 

Què diries de la imatge:

què s'han quedat amb un pam de nas,

o què diuen moltes mentides?.

Anava rumiant, mentre caminava per la galeria d'art, quan em va venir un record del meu pare, quan era molt petita, què amb el dit índex alçat i movent-lo de banda a banda, em deia tot seriós:

- Si dius mentides, et creixerà el nas. 

Em posava a plorar, mentre la mare li deia que tenia molta imaginació, que no deia mentides. Tota aquella situació em produïa molta angoixa, però no acabava d'entendre de què xerraven... imaginació o mentida...

A la tarda em vaig asseure a prop de l'àvia i, com em veié trista, em preguntà:

- Què li passa a la meva néta petitona?.

- Aiii padrineta!. A què jo no dic mentides?.

- I a què ve aquesta pregunta?. Tu ets molt bona nina i saps que està malament mentir.

- Digues-me què vol dir tenir imaginació?.

- Ah, això és una altra cosa!. Mem si sé com explicar-t'ho i que ho entenguis. De vegades xerres de fades i castells, doncs això seria tenir molta imaginació.  En canvi si tu fas una cosa i llavors negues que ho has fet, és quan dius mentides.

- Jo no dic mentides, mira... no m'ha crescut el nas!. Veus?

- A mi em sembla què el teu pare es quedaria amb un pam de nas, si escoltés això que acabes de dir.

- Però no he dit cap mentida, el nas no em creix... mira, mira, mira...!

Vaig sortir de la galeria, passant de nou per davant la imatge que em tragué un gran somriure.

APRENENT . . .

  Vaig quedar una bona estona enganxada als seus jocs, com si una part de mi jugues amb ells. S'havien fet seu aquell racó. Qui sap si era un gran castell on lluitaven els cavallers o potser un escenari per fer una gran representació. Un lloc encantat on els colors eren més brillants i l'aire més suau, combinació de curiositat i plaer que els deixava un somriure a la cara. M'arribava la seva innocència, la seva vivacitat i, sobretot, la seva vitalitat. Tots eren diferents, ni millors ni pitjors i això els donava ales per volar dins un univers conjunt. 

Anaven aprenent,  perquè jugar no és un luxe per uns quants, és una necessitat per a tots.

EL MEU PAiSATGE

 

Per què em sedueixen tant,

deixant-me embadalida?.

Tres elements com tres déus,

envaeixen el meu esperit.

La terra, amb un toc de verdor,

on la flora brolla fèrtil, exuberant,

mentre les roques dibuixen formes

 que em conviden a somiar.

La mar, aigua clara, aigua viva,

de vegades calma, d'altres tempesta,

que des de l'infinit porta missatges

que arriben al cor com l'escuma.

El cel, on es desperten batalles

de raigs i trons, vents i pluges,

mostra avui un discret raig de sol

que m'escalfa amorosament la pell.

Qui gosa posar fronteres a la mar,

si mirant lluny,  cel i mar es fonen,

si aquest paisatge és la meva llar,

com la lluna el meu llit de somnis.

[Agost ~ 2021]

PETiTES GOTES

 

Com una font quan raja,

plena de petites gotes tremolant. 

Així la vida  que s'escola,

gota a gota, a cada instant. 

[Agost ~ 2021]

JOAN LACOMBA

A C T E    << cliqueu damunt

L'octubre passat vos parlava del cinquantè aniversari de l'IES Bereguer d'Anoia i com la  pandèmia ens desbaratà tots els plans, gairebé tots vos diria avui. 

Dins el cap d'en Joan Lacomba (primer director, professor, escultor i pintor) anava creixent una bonica història d'un arbre, que s'ha convertit en una preciosa escultura, de sis metres d'alçada, que arrelarà a la zona d'accés del nostre estimat institut.  

Ha triat un títol que a tots ens ha agradat, "Sap que la soca més s'enfila com més endins pot arrelar",  en referència a La Balanguera. 

Amb aquest acte del 27 de juliol de 2021,  acompanyats per la directora del centre, de totes les autoritats de la ciutat d'Inca, la Presidenta del Govern de les Illes Balears i amenitzat pel grup Sembrant Veus, donem per conclòs el cinquantè aniversari.

GRÀCIES, JOAN !

* Les fotos són recollides de les xarxes.