13 d’agost 2021

APRENENT . . .


  Vaig quedar una bona estona enganxada als seus jocs, com si una part de mi jugues amb ells. S'havien fet seu aquell racó. Qui sap si era un gran castell on lluitaven els cavallers o potser un escenari per fer una gran representació. Un lloc encantat on els colors eren més brillants i l'aire més suau, combinació de curiositat i plaer que els deixava un somriure a la cara. M'arribava la seva innocència, la seva vivacitat i, sobretot, la seva vitalitat. Tots eren diferents, ni millors ni pitjors i això els donava ales per volar dins un univers conjunt. 
Anaven aprenent,  perquè jugar no és un luxe per uns quants, és una necessitat per a tots.

34 comentaris :

  1. Et quedes atrapat en els teus propis somnis.
    Recordes els teus jocs infantils i rememoras amb imatges d'avui el temps passat.
    Però no hi ha comparació que valgui, o potser sí, depèn la quantitat de nen que encara tinguem en el nostre interior.

    Petonets!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre queda un nin en nosaltres, el que no sé és si el sabem trobar.
      Els jocs no seran els mateixos, però això depen també del que veuen en el món dels adults.

      Aferradetes, Alfred.

      Elimina
  2. Que bello es contemplar como juegan los niños... Que bello...
    Un abrazo, amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalmente de acuerdo, me quedé un buen rato viéndolos jugar.

      Aferradetes, amic.

      Elimina
  3. Quanta raó sa lluna. El joc, a banda d'un plaer i un gaudi, és el principal instrument d'aprenentatge que té la canalla. Falta tant de joc! T'ho diu un mestre de primària.

    ResponElimina
    Respostes
    1. S'han perdut moltes hores de joc, és el resultat del temps en que vivim. No sé si dir que els nens ja no saben jugar...

      Aferradetes, Risto.

      Elimina
  4. Maravilloso entretenimiento

    Besos

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cierto, son un espectáculo.
      A cierta distancia y sin interferir en sus juegos, pude disfrutar un buen rato de ellos.

      Besos, Erik.

      Elimina
  5. Gusta verlos. Transmiten su alegría y nos llenan de recuerdos.
    Buen fin de semana. Cuídate.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vuelvo a mis orígenes. Cuando era muy joven, siempre estaba cuidando (o jugando) con todos los niños del barrio. Ahora (a falta de nietos), cuido a los niños de los vecinos, a ratos... ¡y me encanta!.

      Cuidaos mucho, también.
      Aferradetes.

      Elimina
  6. Tot el que pot arribar a ser un pal o un bastó a la mà. Infinites coses. Un plaer veure'ls jugar. Té raó en Risto: falta tant de joc, que cada cop més jugar sembla un privilegi,en.lloc de ser el què és: una necessitat i un dret.h

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segurament aquella estona amb els pals, va ser molt més creativa que passar-se hores davant la tele... Imagino que els nins de pobles petits, que encara poden jugar pel carrer, són molt més creatius que els de ciutat; però també tenen menys possibilitats d'arribar a ser el que volen ser de grans.

      Juguem a les aferradetes? 😉

      Elimina
  7. Una de les coses que més m'ha agrada del dia a dia de les meves vacances és veure els nens jugar a la piscina - en tenim una grandíssima comunitària per a molts veïns però que hi cabem tots -, tot el sant dia jugant a la pilota, dins o fora, corrents i, sobre tot, rient i divertint-se en aquest espai comunitari on els pares poden vigilar sense estar molt a sobre,
    L'última cosa aquest mateix vespre; a partir de les 20 hores no es poden ja banyar i la pilota no feia més que caure a dins l'aigua i vinga a idear la manera de crear corrents d'aigua per fer-la anar a un lloc on arribessin les seves mans, i al final... "si us plau, ens pot agafar la pilota amb la pala de netejar la piscina...?" Això, sí, cap ni un va intentar ficar-se a l'aigua, tot i que l'impediment no era pas físic.

    Potser que cap any m'havia fixat en com de bé s'ho passen.

    podi-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Temps d'estiu per a la canalla i s'ho passen d'allò més bé. Gairebé no tenen hores per fer tot el que voldrien. També han d'aprendre les normes, encara que estiguin jugant; segurament per això mateix els hi queda.

      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  8. De nens, tot jugant, comencem a aprendre. De grans hauríem de continuar fent-ho i no deixar mai d'aprendre... ni de jugar. 

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si féssim de l'aprenentatge un joc, potser no hi hauria tant de fracàs escolar. Per a mi sempre ha estat com un joc. Cercar noms o paraules per saber què són o com es fa i aquests portar-te a altres mons, m'hi podria passar hores i hores...

      Aferradetes, Mac.

      Elimina
  9. Jo crec que no he deixat mai de jugar.
    D'una manera o d'altra encara jugo cada dia.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Interessant... molt interessant...😉
      No ho deixis mai!

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  10. Diuen que per ser creatiu és bo de prendre's-ho com un joc, això provo de fer jo.
    Ahir vaig saber què vol dir la gamificació (de "game") aplicada a les biblioteques, jo treballo en una.

    ResponElimina
    Respostes
    1. He donat una ullada al terme gamificació i suposo que està bé, en un món cada vegada més "enganxat" a les noves tecnologies. Si és una manera de que llegeixin o aprenguin més, endavant... tot i que em crea uns quants dubtes.

      Aferradetes, Helena.

      Elimina
  11. Tens raó jugar és un dret per a totes les criatures. Jo recordo que de petita, no ens podíen comprar joguines però ens les feiem nosaltres, sempre vam gaudir d'aquest dret...
    Ens llevàbem, agafàvem l'esmorzar i cap al carrer a jugar, quan tornàvem de l'escola abans i després de dinar, sant tornem-hi, i quan soriem del'escola agafàbem el berenar i apa, a tornar a jugar, fins l'hora de sopar, després de fer els poquets deures que ens posven...Jo en tinc un excelent recort perquè jugàbem a tot, nens i nenes...
    Aquesta entrada dona per a molt!
    Petonets, Lluneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, teniem un gran avantatge, tots els carrers i les places per a jugar. I no ens faltaven les joguines, qualsevol cosa ens servia per passar una bona estona, pedres, pals, herbes, xapes... Eren altres temps.

      Aferradetes, Roser.

      Elimina
  12. thank you for sharing video

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu per venir!.

      Aferradetes.

      Elimina
  13. Veient-los a ells, no passen les hores i la felicitat ens omple !.
    Una abraçada !.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una manera de tornar a la infància i ens omple de tendresa.

      Aferradetes, Artur.

      Elimina
  14. De tant en tant em recordo del dia que em vaig adonar que calia deixar el joc i entrar a formar part del món adult. Em penedeixo d'aquella trista decisió. He intentat recuperar aquella actitud infantil ... no és pas tarea fàcil

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan som joves tenim molta pressa per a ser adults. Crec que no hem de perdre mai l'actitud de ser infants, tot i que ens costi.

      Aferradetes, Manel.

      Elimina
  15. Anònim17.8.21

    La vida es juego,(Incluso las obligaciones dicen los que entienden que hay que tratarlas como si de juegos se tratase), de pequeños entre obligación y obligación, encontramos huecos para jugar, exactamente igual que cuando somos adultos, jugamos..... pero a otros juegos, una tarea totalmente necesaria para el desarrollo psíquico, cada edad tiene sus inquietudes y preferencias, pero jugamos, y los juegos están sometidos a diversos clichés y modas, a cada tiempo sus juegos. Aunque algunos sean Inmemoriales.

    ¡BUEN VIAJE!
    Amado Nervo

    Con la mitad de un periódico
    hice un buque de papel
    y en la fuente de mi casa
    va navegando muy bien.

    Mi hermana con su abanico
    sopla que sopla sobre él.
    ¡Muy buen viaje, muy buen viaje,
    buquecito de papel!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Todos jugamos, eso es indiscutible, pero es cierto que al llegar a adultos se pierde (para mi entender) la esencia del juego, que no es otra cosa que la bendita inocencia. Quizás al verles fuera lo que me atrapó en realidad.
      Hay juegos muy peligrosos que sólo aquellos muy entendidos pueden disfrutar. Pero ésto, mi querido amigo, es otro tema.

      Un poema muy tierno nos dejas, ¡gracias!.
      Aferradetes, Jota.

      Elimina
  16. Anònim17.8.21

    Un encantador racó per admirar, amb uns nens fent de nens, sembla molt lògic però cada cop es van perdent més els jocs al carrer i la canalla es queden a casa davant de la tele o qualsevol altre aparell electrònic...
    També és cert que a les ciutats és més difícil jugar a fora pels perills que comporta, i potser en pobles petits és més fàcil, però val la pena cercar llocs com àrees de jocs infantils.

    Aferradetes, nina

    ResponElimina
    Respostes
    1. És la façana de l'ajuntament de Sóller. Encara que sigui un lloc turístic, és un poble molt tranquil, on els nens poden jugar lliures.
      Quan érem petites, podíem jugar gairebé per tot arreu. Encara recordo les meves relliscades a la font de la Plaça d'Orient i la cara de la mare quan tornava a casa. 😉
      El jugar a casa, segurament influirà en la educació de les properes generacions. No sé si serà bo o dolent, haurem de veure-ho.

      Aferradetes, Núria.

      Elimina
  17. Espectacular la imaginació que té la canalla, es poden distreure sols, i veuen coses que nosaltres ja no veiem. Per nosaltresja no existeix allò que viuen tan intensament. Curiosament, els gats petits també ho fan, això.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La realitat ja ho té això, ens mata la imaginació.
      No sabia que els gats petits també ho fan, ja puc anar a dormir. ;)

      Aferradetes, Xexu.

      Elimina

Benvinguts al racó!