M'agrada molt que els somnis siguin de llarg recorregut i capaços de fondre la sorra. Somnis potents, són els que fan falta. Aferradetes de somni, bonica.
La foto es estupenda y tiene un toque atemporal, me ha dado la sensación de una de esas fotos que guardamos en una caja de zapatos, quizás sea esa música tan relajante e igual de atemporal... Preciosos esos tres versos. Un abrazo Paula y buen fin de semana
Bonica ambientació musical per a les teves paraules i la foto. Entenc l'al·lusió als somnis al teu poema com la necessitat d'il·lusions, anhels, desitjos. He tingut algun problema per a la traducció exacta de "eixiren". He pogut esbrinar què és la forma plural del passat simple del verb. És un matís important, perquè aleshores els somnis de què parles són part del passat, mentre que la mirada trista que et torna el mirall, de la qual parlaves a la teva anterior publicació, forma part del teu present. Que difícil de vegades poder reconnectar-nos amb el present!! Molt ànim des d'aquí, Paula!! Aferradetes ben fortes i petonets!!
El significat que li he volgut donar a la paraula és aquest: Anar-se’n, una persona o cosa, fora del lloc tancat o circumscrit, o que es considera tal, on s’estava, on era ficada, obligada a no moure-se’n. Pel que fa a la mirada que em retorna el mirall, és una realitat. Encara que tingui dies bons, la mirada segueix igual...
Passejant per aquestes llargues platges tens molt de temps de somniar i només cal mirar el mar perquè la inspiració et vingui a trobar... I aquesta sorra tan blanca!!! Bon vespre, Lluneta.
Los sueños acarician la arena de la playa, y la ilusión de sentir la vida desde la belleza, latidos que palpitan el alma.
ResponEliminaMuy bonita entrada.
Un beso enorme
Los sueños pueden sobrepasar mares y montañas, o al menos intentarlo.
Elimina¡Muchas gracias, María!.
Besos.
Em grinyola l'alfabet de mar endins
ResponEliminaper no saber llegir-ho, ni navegar
entremig de les ones, atzar enllà
on l'horitzó escriu els mots de la ventura.
Sé que forma part del vestit
que embolcalla el meu ésser.
El mar em va veure néixer,
va acotxar-me amb la seva escuma.
No l'he oblidat, el guardo
com una penyora entremaliada
amb constants pessigolleigs d'inquietud.
L'enyor dels ataronjats albors,
les converses callades al capvespre,
la frescor de les salabroses aigües.
M'agraden molt aquest versos d'un enamorat de la mar.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Joan.
Mar encalmada
ResponEliminapel forat de la xarxa
s'escapà un somni.
On anirà a parar?.😉
EliminaEstic molt agraïda pels vostres poemes.
Aferradetes, Xavier.
Jo, sovint somio despert platges com la de la fotografia. I, de tant en tant, els somnis es fan realitat.
ResponEliminaDoncs aquesta no la tens molt lluny...
Eliminaamb un cap de setmana ja el pots fer realitat.
Aferradetes, Risto.
I platges que produeixen somnis per tal de travessar-les posteriorment.
ResponEliminapodi-.
Si ho somiem és pot fer realitat.
EliminaAferradetes, Carles.
M'agrada molt que els somnis siguin de llarg recorregut i capaços de fondre la sorra.
ResponEliminaSomnis potents, són els que fan falta.
Aferradetes de somni, bonica.
Anem de mal en pitjor, per això necessitem somnis potents, capaços de fondre tot el mal que ens envolta.
EliminaAferradetes, nina.
ResponElimina·.
Una agradable música acompaña tan relajante foto. Estupendo lugar para unas vacaciones.
Un abrazo Paula
.·
LaMiradaAusente · & · CristalRasgado
La foto está tomada en la Playa de Alcúdia, en mi querida "roqueta".
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Alfonso.
Poema i foto van de la mà.
ResponEliminaEls somnis tenen vida pròpia.
Petons.
I encara sort que no depenguin de nosaltres...
EliminaMoltes gràcies, Xavi!.
Aferradetes.
Impossible dir més, amb menys paraules!!
ResponEliminaAferradetes
Sense dir res... la foto.
EliminaGràcies, Josep!.
Aferradetes.
Que sempre hi hagi algun somni per mantenir vives la il·lusió i l'esperança.
ResponEliminaUna platja molt bonica per passejar-hi i teixir-hi somnis.
Aferradetes, preciosa
Potser sigui la clau, no perdre la capacitat de somiar.
EliminaAquesta platja és molt bonica a la primavera o a la tardor. A l'estiu gairebé no es pot veure.😉
Aferradetes, nina.
Bellisimo.
ResponElimina¡Muchas gracias!.
EliminaBienvenida a este rincón.
Un abrazo.
es el mar con calma de lago que maravilla
ResponEliminaLas aguas del Mediterráneo son así, muy serenas.
EliminaUn abrazo.
gracias por acercarte a mi Blog
Eliminabeso
Un placer, gracias a ti.
EliminaBesos.
La foto es estupenda y tiene un toque atemporal, me ha dado la sensación de una de esas fotos que guardamos en una caja de zapatos, quizás sea esa música tan relajante e igual de atemporal...
ResponEliminaPreciosos esos tres versos.
Un abrazo Paula y buen fin de semana
Fotos que nos traen recuerdos y que, al verlas, vivimos esos momentos como si fueran de hoy mismo. Ludovico nos lo pone muy fácil con su música.
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Fernando.
La sorra es fon com el teu poema es fa transparent, a més de bell.
ResponEliminaEls somnis haurien de fondre-ho tot.
EliminaGràcies, nina!.
Aferradetes.
Las playas solitarias son un espacio muy propicio para soñar...
ResponEliminaFeliz domingo, amiga
Cierto, es un espacio fantástico para dar rienda suelta a la imaginación.
EliminaAferradetes, amic.
Quants somnis han escoltat les onades a la platja ... tantes com grans de sorra que les reben !.
ResponEliminaBonica entrada,saluna !.
Abraçades ;)
Ben cert això que dius, crec que impossibles de comptar.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Artur.
Soñar junto al mar ... Lo mejor que nos puede pasar. Preciosos versos.
ResponEliminaUn abrazo.
Siempre hay que soñar, pero si es en una playa desierta (o casi) mucho mejor.
Elimina¡Gracias, Laura!.
Aferradetes.
Bonica ambientació musical per a les teves paraules i la foto. Entenc l'al·lusió als somnis al teu poema com la necessitat d'il·lusions, anhels, desitjos. He tingut algun problema per a la traducció exacta de "eixiren". He pogut esbrinar què és la forma plural del passat simple del verb. És un matís important, perquè aleshores els somnis de què parles són part del passat, mentre que la mirada trista que et torna el mirall, de la qual parlaves a la teva anterior publicació, forma part del teu present. Que difícil de vegades poder reconnectar-nos amb el present!! Molt ànim des d'aquí, Paula!! Aferradetes ben fortes i petonets!!
ResponEliminaEl significat que li he volgut donar a la paraula és aquest: Anar-se’n, una persona o cosa, fora del lloc tancat o circumscrit, o que es considera tal, on s’estava, on era ficada, obligada a no moure-se’n.
EliminaPel que fa a la mirada que em retorna el mirall, és una realitat. Encara que tingui dies bons, la mirada segueix igual...
Aferradetes i petonets, Alfons.
Ja entenc. Vindria a ser sinònim de “alliberar-se”, oi?. Aferradetes de nou ben fortes, Paula!!🤗😘
EliminaIrse, escaparse, salir de, liberarse... cualquiera de ellas valdría.😉
EliminaMés aferradetes, Alfons.😘🤗
Passejant per aquestes llargues platges tens molt de temps de somniar i només cal mirar el mar perquè la inspiració et vingui a trobar... I aquesta sorra tan blanca!!!
ResponEliminaBon vespre, Lluneta.
Ben cert, només mirant la mar i aquest cels la inspiració ja hi és. Ets sents tan lliure!.
EliminaAferradetes, Roser.