Com cada matí, el Sr. Taylor es despertà, desdejunà i desprès de netejar-se la cara i les dents, agafà el capell i sortí cap al carrer. El recorregut triat per aquest dia només el sabia ell, però el final del trajecte era sempre el mateix, la Plaça de la Concòrdia. Des d'allà i assegut en un banc, podia observar la finca on vivia la Sra. Hughes, que cada dia guaitava per la finestra, mirant sempre al cel, com si esperés algun senyal. La recordava de més joveneta, amb una cabellera llarga i negra, molt blanca de pell i amb un blau d'ulls que no havia vist mai més... tan alta com a perillosa. Més avall hi vivia la Sra. Mikhaylov. En veure-la, es baixà ràpidament el capell damunt la cara, no el podia descobrir i menys reconèixer-lo. Tot i estar retirada, mai es podia refiar dels seus contactes. Aquesta dona sí que havia canviat força, tot i que la seva cara de pocs amics era sempre la mateixa.
Però avui el seu interès era un altre, s'estava instal·lant un nou veí i això semblava que no li feia cap gràcia. Quan va sortir al balcó li va poder veure bé la cara. La situació es complicava, aquest noi no formava part de les velles llegendes. Desprès de fer una foto, tot-d'una va fer una trucada...
- Noi, d'uns trenta anys, barba de pocs dies, pell morena. Acompanyants dos... t'he enviat una foto... Què dius?. No, no pot ser!. Khalil, dius?. No serà el fill de... si... si... si, d'acord!.
Ja havien passat més de dues hores i cap al final del carrer va veure el seu relleu, era hora de partir cap a casa. Marxà preocupat, la vida d'aquelles dones estava en perill, com la d'ell mateix desprès de tants anys. Mentre caminava pensà que ja era hora de deixar-ho córrer... però, on anar per poder viure segur?.
El personal esta un tanto soliviantado.
ResponEliminaBesos
Demasiados espías en un mismo punto.😉
EliminaBesos.
El món canvia cada minut i no hi ha res segur.
ResponEliminaI pitjor encara, no et pots refiar de ningú.
Estic llegint un llibre sobre el KGB i fa por... els fills del KGB encara avui aterren el món sencer.
Petons.
El KGB, la CIA, el MOSAD i tota la resta de sigles semblants, fan por només en anomenar-les. Si hi vas pensant molt, acabes per sospitar de tothom.🤔
EliminaPetonets, Xavi.
Magnífico relato sacado del mural, impresionante. Enhorabuena Paula.
ResponEliminaUn abrazo
¡Muchísimas gracias, Fernando!.😉
EliminaAferradetes.
Una bonica narració, que un abans conegut ens hauria fet no parar gaire més atenció, que m'està bé no conèixer-lo per tal de pensar-hi una mica sabent que aigua clara no en treuré però que aigua de segur que sí.
ResponEliminapodi-.
He volgut fer una història molt innocent del món dels espies, amb un final obert perquè cadascú s'ho faci com vulgui.😉
EliminaAferradetes, Carles.
Sí, això sí.
EliminaRellegint-ho un cop més, penso que el món necessita més confiar en els demés, ni que sigui arriscadament,
podi-.
Estic d'acord amb tu.
EliminaMai m'han agradat les persones que han "d'espiar" als altres, suposo que tenen poc a fer o que no saben què fer de les seves vides.
Un relat intrigant i misteriós... molt bo, Paula.
ResponEliminaMai no estem segurs enlloc, però millor no amoïnar-s'hi gaire, ja que poca cosa hi podem fer.
Un aplaudiment, has construït un ambient de peli d'espies, perfecte.
Aferradetes de bon rotllo...
I un xic fantasiós, no sé si puc imaginar-me que quatre nacionalitats d'espies es trobin en un mateix racó... massa perillós.😂
EliminaVal més no pensar-hi massa, quan ho faig em poso molt nerviosa.
Aferradetes... sense secrets, nina.
M'agrada la intriga que vas mantenint, aquest estat d'alerta que et fan venir ganes de llegir per saber més. M'agraden totes les descripcions que has fet de tots els personatges, molt ben trobades.
ResponEliminaI on es pot viure sense perill avui en dia? És difícil...
Moltes gràcies per la teva aportació, me l'emporto.
Aferradetes, nina
Era un tema recurrent en aquests moments, on l'espionatge és la part més important de tot el que passa en el món.
EliminaMoltes gràcies a tu, per fer-nos jugar un poc.
Aferradetes, bonica.
Una història amb molt de intriga i amb un final obert... que passarà? hehehe
ResponEliminaFelicitats i abraçades ;)
El final està obert per a tots vosaltres.😉
EliminaMoltes gràcies, Artur!.
Aferradetes.
Com sempre, un magnífic relat carregat d'imaginació i creativitat.
ResponEliminaAferradetes
Moltes gràcies!, em feu contenta si vos agrada.
EliminaAferradetes, Josep.
Un escrit d'intriga, d'aquells que comences a llegir n'esperes alguna cosa i tot plegat fa un tom i canvia l'argument i de pas el teu interès...Veig que els has posat noms que semblen ucraïnesos, o sigui que més actual no pot ser. Espero que tots aquets personatges estiguin ben protegits i puguin fer la seva vida en pau...
ResponEliminaPetonets, Lluneta.
Realment era una barreja de nacionalitats, americans, anglesos, russos i àrabs. Això sí, tots espies.😉
EliminaTambé espero que els ucraïnesos trobin la pau més aviat que tard.
Aferradetes, Roser.
Es podria fer un film. Com a mínim un curt.
ResponEliminaUn curt molt curt, sí!.🤭
EliminaAferradetes, Xavier.
Un texto intrigante que nos abre interrogantes...
ResponEliminaUn abrazo,amiga
Muchos, muchos... por ejemplo: ¿qué hacen cuatro espías de diferentes nacionalidades en un mismo barrio?, ¿qué hará el hijo del espía árabe?, ¿se retirará de la agencia el espía americano?, ¿estaba enamorado el espía americano de la espía inglesa?... Como puedes ver, todo un abanico de interrogantes.😉
EliminaAferradetes, amic.
Sempre pendent de les xarxes.
ResponEliminaAferradetes, sa lluna!!!
Hi ha xarxes que no s'haurien d'obrir mai.
EliminaAferradetes, Alfred.
Se lo leí a Núria. Y tú le has puesto otra historia. Cada uno ve la viñeta distinta e intenta crear la suya. La intriga que no falte. Muy buena Paula.
ResponEliminaBuena noche.
Un abrazo.
Núria nos invita con sus Lletres i Fils cada día 2 de mes. Si la sigues seguramente te apetezca en algún momento participar.
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Laura.
Bon relat d'intriga. Divideix i venceràs, la vella màxima llatina cada vegada més present a les nostres vides, el somni anhelat per uns quants per tenir-nos controlats a la majoria, fent-nos veure com sospitosa tota persona estranya, només pel mer fet de ser-ho. Aferradetes fortes, Paula. Bon cap de setmana!!😉🤗😘
ResponEliminaEl control és poder. No me vull ni imaginar on, com i quant ens tenen controlats. Si ho fes, entraria en una paranoia constant.😉
EliminaMoltes gràcies!.
Bon cap de setmana, Alfons.😘🤗
Molt bon texte, intriga i ritme, i el final.... M'agrada força tot plegat!! Bon diumenge pULA!
ResponEliminaEl final obert per a qui hi vulgui dir alguna cosa.😉
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Joan.
Les paranoies troben espai, amb la por als espies!
ResponEliminaI un espai ben ample...
EliminaBon dia, nina.🤗