El fet de sentir-te dins meu,
va canviar tot el meu món.
Bufs d'esperança i il·lusió,
m'omplien amb la teva creixença.
Aparegueren entre ombres,
nafres, costures i cicatrius
com a punxades transparents.
Hi ha tendreses que els anys
han anat descolorint, tot i així,
en faig d'estimar-te el meu món.
[Març ~ 2022]
Els fills et canvien la vida i et fan comprendre els pares.
ResponEliminaAferradetes sa lluna!!!
És gairebé el primer que vaig aprendre, a comprendre als pares.
EliminaAferradetes, Alfred.
Parles d'una experiència que jo mai podré tenir, ni sentir, ni gaudir-ne, es poden estimar els fills, com no!, tant pares com mares, però tu descrius quelcom que va molt més enllà. Potser vaig equivocat, però crec que mai, mai cap pare podrà tenir el sentiment de simbiosi que s'estableix entre mare i la criatura que du a dins durant el temps de gestació. Després ja és un altre tema... Aferradetes Paula!
ResponEliminaBen cert que la unió entre mare i fill quan el portes a dins, mai es torna a repetir... desprès, com bé dius tu, ja és un altre tema.
EliminaAferradetes, Joan.
No hay nada más puro y hermoso que la sonrisa de un niño.
ResponElimina.
saludos poéticos
.
Pensamientos poéticos y ensoñaciones
.
En eso estoy totalmente de acuerdo contigo.
EliminaUn abrazo, Ricardo.
M'encanta la teva facilitat i sensibilitat a l'hora de posar per escrit pensaments i reflexions.
ResponEliminaAferradetes
Una fa el que pot.
EliminaMoltes gràcies, Josep!.
Aferradetes.
Un instante interesante, con ese punto entre sutil y conmovedor. Me gusta. Saludos
ResponEliminaCelebro que te guste.
EliminaBienvenido, Ángel!.
Aferradetes.
Precioso poema con esos sentimientos que solo una madre puede tener. La foto también me gusta mucho, esa edad es muy bonita.
ResponEliminaUn abrazo
A esa edad te los comerías...
Elimina¡Muchas gracias!.
Aferradetes, Fernando.
Maravillosa entrada y acertadísima elección musical.
ResponEliminaBesos
¡Muchas gracias, Toni!.
EliminaBesos.
I per això les mares - en general - ens estimen i estimaran durant tota la vida, ni que no siguin corresposes, ho faran amb dolor en aquest cas, però no deixaran de fer-ho.
ResponEliminapodi-.
El dolor és molt fort, quan no són correspostes, però tot i així mai els deixen d'estimar...
EliminaAferradetes, Carles.
"Entre ombres..." On hi ha ombra és que hi ha una llum.
ResponEliminaDe vegades ben petita, però hi és. L'esperança mai es perd...
EliminaAferradetes, Xavier.
Els fills s'estimen d'una manera especial. No hi ha cap amor que pugui ser comparable a aquest. I ho expresses d'una manera molt bonica. “En faig d'estimar-te el meu món". M'hi sento identificada, jo també faig d'estimar-los i d'ajudar-los, el meu món.
ResponEliminaAferradetes, Paula
Per a ells ets capaç de seguir vivint.
EliminaAferradetes, nina.
Exactament així. L'has clavat, Paula!
EliminaAferradetes, de nou.
Així ho sento, Carme.
EliminaMés aferradetes de tornada.
Bella escena y mas bellas aun las palabras...
ResponEliminaUn abrazo, amiga
¡Muchas gracias!
EliminaAferradetes, amic.
L'amor d'una mare no s'apaga mai.
ResponEliminaPer molt que el vent de la vida bufi en contra.
Petons.
Contra vent i marea, obstinadament.
EliminaPetonets, Xavi.
Precises i precioses paraules per descriure el sentiment de ser mare, aquest amor immens que se sent cap als fills.
ResponEliminaAferradetes, nina
I ells no ho saben o no ho entenen fins que són pares.
EliminaAferradetes, bonica.
Un sentiment inigualable, que només les mares poden tenir.
ResponEliminaAbraçades ;)
De moment segueix sent així, nou mesos són tota una vida.
EliminaAferradetes, Artur.
Entrañable imagen y palabras. Los hijos son algo especial, será por llevarlos tan dentro y los parimos y eso es algo que no se olvida.
ResponEliminaBuen fin de semana Paula.
Un abrazo.
Son nueve meses increíbles, incluso de un hijo a otro tan diferentes.
Elimina¡Gracias, Laura!
Abrazos.
Boniques paraules, Paula. És clar, l'enllaç emocinal entre la mare i el seu fill és molt gran, durant l'embaràs i després també. Tot i així, suposo que cal facilitar-los les eines necessàries perquè aprenguin a volar sols com més aviat millor. Aferradetes i petonets, Paula!!🤗😘
ResponEliminaDe vegades, això de facilitar-lis les eines per volar, no et surt com esperaves... de vegades, s'interpreta com si els haguessis abandonat...
EliminaL'embaràs i la lactància són les etapes on hi ha més unió.
Aferradetes, Alfons.😘🤗
Se'm va oblidar comentar-te la foto!!🤦♂️ Una escena de carrer ben curiosa!! Estic per assegurar que la mare de la nena és la que està a la taquilla comprant la butlleta per a alguna atracció, i que la noia jove passa entre les dues. Oi?😊🤗😘
ResponEliminaPots estar tranquil, ja veus que la majoria no en fa cas de la foto...
EliminaEn aquest cas has fallat, la noia jove anava amb la nena, tot i que la seva atenció era el mòbil. La nena reclamava la seva part.😉
Gràcies per tornar!.😘🤗
Aquests mòbils!!🤦♀️😉🤗😘
EliminaAiii!.🤪😘🤗
EliminaPenso que les "nafres, costures i cicatrius/ com a punxades transparents" ho són perquè no fan mal, de tant que estimes.
ResponEliminaHi són, però les perdones com no ho faries mai amb ningú més.
EliminaAferradetes, bonica.