Els millors treballadors de la pedra no són les eines de coure o acer, sinó els suaus tocs d'aire i aigua que treballen al seu gust, amb una concessió generosa de temps. [Henry David Thoreau]
No sé si hi estic d'acord, tot i que té raó en part. El mestre es serveix d'eines per crear la seva obra, però em sembla un treball lent i precís. Encara que faci dues peces iguals, sempre hi haurà un detall que les distingeixi, pel simple fet de que no hi ha dues pedres iguals i que el moment d'inspiració no és el mateix. A l'art la inspiració mana, com a la natura els elements.
Pura arte a dos artesãos. Têm a minha admiração e elogio.
ResponElimina.
Cumprimentos poéticos
.
Pensamentos e Devaneios Poéticos
.
Per a mi és un plaer poder mirar mentre fan les seves obres.
EliminaAferradetes, Ricardo.
Sin duda, la naturaleza es la mejor artista o artesana, pero no quita que haya maestros y artistas que sean una maravilla. Bonita foto y has elegido para acompañar al maestro de los maestros...
ResponEliminaUn abrazo
La natura té uns temps que no posseeix l'home. Amb eines i habilitat crea la seva obra, però cap serà igual, es fa difícil creure que de cada cop, cada poliment seran exactament iguals, ni tan sols la seva inspiració serà la mateixa.
EliminaAferradetes, sa lluna!!!
és clar que no he posat
Eliminael comentari on tocava.
Demano disculpes.
Fernando:
EliminaLa naturaleza sin los elementos tampoco podría crear nada, al igual que los artistas.
Aferradetes.
Alfred:
EliminaPotser la vertadera diferència sigui el temps perquè, tant una com els altres, necessiten eines/elements per a la seva creació.
No et disculpis, ja veus que tot té solució... menys la mort.
Aferradetes.
Els treballs artesanals no contemplen la imperfecció de la perfecció.
ResponEliminapodi-.
Crec que en la nostra imperfecció habita la perfecció, per tant també en tot el que fem.
EliminaAferradetes, Carles.
Jo sempre priritzo la genialitat humana a la resta, tot i que reconec que, l'entorn o les eines hi tenen molt a veure.
ResponEliminaAferradetes
De la mateixa manera que ho fa la natura amb les seves eines, que són els elements.
EliminaAferradetes, Josep.
Tot ho acaba amotllant el temps.
ResponEliminaAi el temps!, sempre enmig com el dijous.😉
EliminaAferradetes, Xavier.
El "millor" sempre és molt relatiu dels gustos i a les idees de cadascú. És ben coherent que per a Henry David Thoreau, siguin els elements naturals, l'aire i l'aigua els millors treballadors de la pedra. Realment tenen la seva gràcia, la seva manera i la seva bellesa. Però no cal menystenir l'art de les mans humanes ni les seves eines. Ben sovint fan meravelles també.
ResponEliminaPreciosa, la foto, Paula! Aferradetes que no siguin de pedra...
L'asseveració seria més coherent només traient unes quantes paraules "no són les eines de coure o acer", perquè ell mateix posa als elements com a eines perquè passi, tot i que entenc la seva defensa de la natura.
EliminaEm va agradar molt el moment, ell no es va distreure amb res. Gràcies!.
Aferradetes ben sentides, nina.
No sabes cuanto...
ResponEliminaBesos
Tú lo sabes más que yo, aunque me pueda hacer una idea.
EliminaBesos.
Ho veig igual que tu.
ResponEliminaNo hi ha dues peces d'art iguals.
Petons.
Fins i tot utilitzant les mateixes eines.
EliminaPetonets, Xavi.
Siempre me han encantado los cantos rodados que nacen en los rios... Y que luego los humanos transformaron en herramientas...
ResponEliminaUn abrazo, amiga
Por aquí los llamamos "còdols", que me parece una palabra preciosa llena de musicalidad.
EliminaAferradetes, amic.
En artesania mai hi ha dues creacions iguals, poden semblar-ho però sempre hi ha una petita diferència. I cada peça és creada posant-hi tot el saber fer, tot l'amor. M'encanta aquesta imatge, admirar els treballs artesans és bonic, t'adones de tota la feina que hi ha darrera.
ResponEliminaAferradetes, nina
Potser sigui aquesta la diferència entre la natura i la mà del home, l'amor que hi posa en fer les coses.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, preciosa.
A mi els treballs artesanals m'agraden molt, la natura no deixa de ser una gran artesana, que utilitza l'aigua i el vent, per fer el seu relleu, l'ésser humà copia allò que veu quan passeja, o des de la finestra...
ResponEliminaQui pot imitar la perfecció d'un còdol de riu, tan suau? Nosaltres també en diem "codadells"...
Petonets, Lluneta.
Això estava discutint, els elements, les eines i la inspiració, tots fan la seva feina.
EliminaGràcies per deixar una paraula nova, ens enriquim!.
Aferradetes, Roser.
Crec que són dues maneres diferents, molt díficil de comparar. Veure el pedregar del Cap de Creus, per exemple, com la tramontana ha transformat les pedres és tot un espectacle digne de veure, així com els còdols de qualsevol riu. Tot i això admirar les escultures que d'ençà de segles i segles els humans han moldejat les pedres verges en precioses escultures és una de les grans aportacions del èsser humà. Aferradetes Paula!
ResponEliminaPer això deia que, per a mi, sobrava a la frase "no són les eines de coure i acer". En la natura els elements i, en els homes les eines i la imaginació, fan una feina magnífica.
EliminaAferradetes, Joan.
Por mucho que se esmere el artesano, imposible hacer dos piezas iguales. Se pareceran pero algún mínimo detalle descubrirá al final.
ResponEliminaBuen domingo Paula.
Un abrazo.
Todas las piezas hechas a mano son únicas, como las que toca la naturaleza.
EliminaFeliz tarde, Laura.
Aferradetes.
La natura és mestre en crear obres d'art arreu dels paisatges , nosaltres...intentem seguir-ne el seu exemple, com bé feia en Gaudí.
ResponEliminaSalut ;)
Crec que cobrim les mancances amb una bona dosi d'imaginació.
EliminaAferradetes, Artur.
Bona reflexió! Les coses fetes a mà són sempre més artístiques.
ResponEliminaNo hi puc dir res més, és així!.
EliminaGràcies, nina!.
Aferradetes.
Estic totalment d'acord amb la teva apreciació, Paula. Però per afegir una apreciació per la meva part, diria que l'artesà, en el seu primer moment d'inspiració, crea una obra única i particular i es converteix en artista, però quan després la reprodueix una vegada i una altra, encara que siguin diferents en algun detall, perd la condició d'obra d'art per convertir-se en obra d'artesania, que tampoc està gens malament, per cert. Aferradetes ben fortes esculpides a cisell a l'aire!!😃🤗
ResponEliminaAnem sumant apreciacions i potser trobem la veritat.😉
EliminaL'artista no és fa, ho és o no. Que sigui reconegut com a tal, ja és una altra història, que sobre gustos no hi tinc res a dir.🤭
Aferradetes ensucrades, Alfons.😉🤗
Tinc una reconeguda debilitat per la infinita capacitat de la Natura per crear bellesa, tant en les coses inerts com en les vives, però la meua admiració per les mans humanes que són també capaces de fer-ho és infinita: tindre la voluntat (a més de la capacitat) de fer alguna cosa només perquè és bella em sembla un atribut inequívocament humà; és a dir, i si bé es mira, part també de la Natura... Abraçada!
ResponEliminaComparteixo la teva debilitat, tant la natural com la humana. Al cap i a la fi, són la mateixa.
EliminaAferradetes, Pep.