Cel , mar i terra
com si fos un miratge
s'hi va corfondre.
[ Sa lluna ]
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
Els seus ulls eren de cel.
Els seus cabells de mar.
El seu cos era de terra.
S'hi va fondre i confondre.
[ Carme ]
- - - - - - - - - - - - - - - - - -
Em desfaig tot jo,
en les parts universals
de tots els cossos.
[ qui sap si... ]
- - - - - - - - - - - - - - - - - -
Patien sea can wait.
Giant lying on his back
can't eternily swim.
[ Sean ]
- - - - - - - - - - - - - - - -
Tenen reflex
el cel, el mar, la terra
en les tres illes.
[ Helena ]
Indeed,
ResponEliminasky, sea and earth become one and the moon from above!!
The climax is the August full moon!!
Very beautiful piece with the dominant violin!!
Have a nice Weeked
Esperarem amb moltes ganes aquesta lluna d'agost. ;-)
EliminaMoltes gràcies, que tinguis una bona nit!
Salutacions, Katerina.
Els seus ulls eren de cel.
ResponEliminaEls seus cabells de mar.
El seu cos era de terra.
S'hi va fondre i confondre.
Molt inspirat aquest poema, Paula, dels que belluguen per dins i que fan sortir nous versos.
Aferradetes agraïdes pel moment col·lleccionat.
Agraïda a tu, Carme.
EliminaEl teus versos han donat més força a la foto i han fet companyia als meus.
Aferradetes, preciosa.
That island is a mystique
ResponEliminaPer quedar-s'hi molta estona contemplant-la.
EliminaSalutacions, James.
Un lugar aparentemente tranquilo en el que probablemente solo vive el "farero"
ResponEliminaAbrazo
Son las "Illes Medes", situadas en la Costa Brava, es una gran reserva de fauna y flora marina y actualmente no tiene farero. ;-)
EliminaAferradetes, Luis.
Sin dudas tus poemas tienen un clima especial, que reflejan muy bien la imagen.
ResponEliminaAbrazos.
Tanto unos como las otras las he parido, para mí sería muy difícil elegir. ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Eukel.
Tot és un prodigi que mai acabarem d'entendre...
ResponEliminaPetons.
La natura és tot un misteri que ens caldria entendre...
EliminaPetonets, Xavi.
No sólo faro en la cúspide, sino que también torreón vigía a la dcha.
ResponEliminaUna isla muy completa.
Abrazos Paula. Bon finde.
Les Illes Medes son un archipiélago situado en el Mar Mediterráneo, concretamente en la Costa Brava. Son un conjunto de dos islas, cinco islotes y otros islotes menores. Después de soportar multitud de batallas por su posición privilegiada, desde la Edad Media hasta 1890 aproximadamente, actualmente es una gran reserva de fauna y flora marina.
EliminaMuy buen domingo, Ernesto.
Aferradetes.
Com ja ens tens acostumats, esplendid poema i magnífica foto!!!
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Agraïda per les teves paraules, Joan.
EliminaAferradetes.
Com sempre, els teus "poemets" són un alè d'aire fresc. Bona foto
ResponEliminaAferradetes
Moltíssimes gràcies!
EliminaAferradetes, Josep.
Dos poemets preciosos! No cal dir-ne res més.
ResponEliminaUna bona panoràmica de les illes situades davant l'Estartit.
Petonets, sa lluna!
Moltes gràcies, Alfred!
EliminaSí, em va deixar bocabadada.
Petonets.
No se puede expresar tanto, en tan pocas palabras.
ResponEliminaLa imagen, despierta la mejor inspiración.
Feliz semana.
Sí, nuestro mar es muy inspirador.
Elimina¡Muchas gracias!
Besos, Antonia.
Em desfaig tot jo,
ResponEliminaen les parts universals
de tots els cossos.
Moltes gràcies, qui sap si...!
EliminaPatient sea can wait.
ResponEliminaGiant lying on his back
can't eternily swim
*
Attention: Last line spoils a fine haiku. ;-)
M'agrada tot i no ser un haiku "fine". ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Sean.
És així. A la natura tots els elements s'entrellacen per crear una experiència visual i emocional única. I la fotografia i el teu poema mostren la capacitat de la poesia per capturar aquests moments efímers. Per cert, la forma de l'illa em recorda a un cocodril sobre l'aigua!!😅 Aferradetes, Paula!!🤗😘
ResponEliminaTot i ser un lloc sempre ple de gent, la foto la vaig fer a l'hivern i semblava com una visió, tret de les sabates que s'endugueren gairebé tota la sorra mullada. ;-)
EliminaDes d'aquest angle sí que ho sembla.
Aferradetes, Alfons.😘🤗
Respondí a tu pregunta en mi blog. Me gustaría saber por qué fue la pregunta. Me sorprendió muchísimo.
ResponEliminaBesos.
Ya la respondí en tu blog. ;-)
EliminaBesos, Sara.
Magnifica foto y preciosos poemas.
ResponEliminaAbrazos Sa Lluna.
Moltíssimes gràcies! ;-)
EliminaAferradetes, Eric.
Tenen reflex
ResponEliminael cel, el mar, la terra
en les tres illes.
Moltes gràcies!
EliminaJa ho tens amunt.
Aferradetes, Helena.
Els boomers tenim una cançó per a cada cosa.
ResponEliminaGuardo a casa, com un tresor, el disc de Toni Morlà "Idò",
Totes les seves cançons són joies, però una de les que més m'agraden és "Utopia"
En veure la teva fotografia marinera hi he pensat i he escoltat la cançó.
"Es pits podrien ser un bocí de roca.
Es peus podrien ser el fons de la mar.
Sa boca serviria per una cala.
Sa mà podria ser coa d'un peix
S'esquena podria ser un banc d'arena
Sa barba podria ser un bogamarí
Ses ungles podrien ser ses pegellides
Es cabells podrien ser ben bé un grumer
Es ulls cavall de mar"
(Toni Morlà)
No la coneixia i t'agraeixo que l'hagis portat fins aquí.
EliminaM'ha agradat molt.
Aferradetes, Xavier.