Eren moltes més les que les miraven que no pas els paquets que hi havia. Amb un ampli somriure a les cares, cap no gosava agafar-les.
- Com ho farem? - Digué na Maria.
- Només n'hi ha quatre... - Contestà na Carme.
- I si ens les juguem a pedra, paper i estidores? - Saltà na Neus.
- No, no... així no! - Amb un fil de veu, xiuxiuejà la prudent Aina.
- Quants colors hi ha? - Rotundament cridà na Joana.
- Vermell, verd, blau, grog, negre i rosa - Totes a una anaren cantant els colors.
- Si tots els colors tenen les mateixes llaminadures, trieu pel color que vos agradi més i el que sobri, ens el repartim. Així va bé? - Digué na Maria.
- No, així no, perquè si n'hi ha dues o tres que triem el mateix color, hi haurà males cares - Xiuxiuejà n'Aina.
- Doncs com ho fem? - Cridà na Joana.
- Agafem cada color i les repartim d'una en una, sense fer mangarrufes, eh? - Contestà na Neus.
I així ho feren, primer amb el vermell, seguit del verd, del blau, del grog, del negre i del rosa. En acabar van tenir la sort de que totes en tenien de tots colors i, a més, les mateixes. Va durar més el temps de decidir-ho i de fer-ho que de menjar-se-les, però això és una altra història.
Llaminadures que volen dins la boca,
ResponEliminarestes de records
que flueixen corrents per la sang
i retornar a aquells anys innocents
on el món tenia colors llampants
i un regust tant dolç
com els petons que arribaven dia a dia.
Bosses que guardaven aquells records
de gustos i de passat
dins d’un plàstic de cel•lofana transparent,
en colors o dibuixos
que ens atreien la il•lusió
per tenir-los a l’abast.
Llaminadures,
que em porten a aquelles sessions
de cine a fosques on d’amagat
ens anàvem cruspint
el contingut d’aquells receptacles.
On són aquelles llaminadures
amb les quals vaig començar
a caminar per la vida
i fer nous aprenentatges?
Ja han quedat una mica enrere. ;-)
EliminaMoltes gràcies, qui sap si... !
Van trigar una mica, però trobaren una bona solució.
ResponEliminaNo em donen enveja... jo soc més de salat.
Petons.
A mi també m'agrada més el salat, de fet a casa en tenia totes les que volia i els únics que em feien gràcia eren la regalèssia i els xiclets.
EliminaPetonets, Xavi.
Van prendre una bona decisió, assenyada i justa. Van tenir sort, també, que les parts fossin iguals.
ResponEliminaM'agrada molt veure aquestes variants del català. M'ha encurosit la paraula mangarrufes, tan semblant a magarrufes, però amb un sentit força diferent. Tot i que deuen venir de la mateixa arrel.
Aferradetes, preciosa.
Van arribar a un bon consens.
EliminaTant l'una com l'altra són paraules que deia la meva àvia i abans d'anotar-les les vaig cercar. Si vas a l'enllaç de les paraules ho explica molt bé. ;-)
Aferradetes, nina.
The lollies are tempting
ResponEliminaSobretot per als nens petits.
EliminaSalutacions, James.
Al final la ment serveix per a això: fer les coses diferent a com es farien sensa pensar-hi i trobar una optimització.
ResponEliminapodi-.
Per ser tan petites se'n desferen molt bé. ;-)
EliminaAferradetes, Carles.
Començar a pactar, és començar a fer societat.
ResponEliminaAferradetes, sa lluna!
N'haurien d'aprendre de ben petits i així de grans no discutirien tant. ;-)
EliminaAferradetes, Alfred.
Quan decidim aplicar el sentit comú i l'equanimitat, és més fàcil arribar a un acord que satisfaci tothom. Les teves protagonistes ho han aconseguit per repartir-se les llaminadures, en altres àmbits n'hi ha que no en són gens capaços.
ResponEliminaA mi també m'ha agradat, com a la Carme, conèixer aquests nous mots. El català és una llengua molt rica (moltíssim més del que es pensen alguns) i l'hem d'aprofitar tota. :-)
Abraçades!!
En altres àmbits crec que no en varen aprendre o ho han oblidat. :-(
EliminaSón paraules que he escoltat a casa des de que vaig néixer. Com li he dit a la Carme, abans d'escriure-les, les he cercat per saber si anava equivocada. ;-)
Aferradetes, Mac.
Los que no hemos tenido la suerte de degustar ningún color, nos quedamos con la palabra "mangarrufas"... :))))))
ResponEliminaQué habrá que preguntarle a Neus de dónde la ha sacado!
Abrazos Paula.
Es una palabra mallorquina, de hecho las dos: "estidores" i "mangarrufes". Las he dejado en amarillo porque llevan a un enlace para saber su procedencia. Si quieres te las traduzco:
EliminaEstidores = Tijeras
Mangarrufes = Engaño, trampa
Si quieres saber más, cliquea el enlace. ;-)
Aferradetes, Ernesto.
Viví en Pont d' Inca, aeropuerto de entonces, allá por los años 1954/59. Nacido en Eivissa. Hoy en Bizkaia.
EliminaPero ya no recuerdo la mayor parte del idioma materno.
De todas formas, "mangarrufes" no creo que con esa edad las conociese... :))))))
Abrazos Paula.
Un magnífico popurrí de lenguas has vivido. ¡Qué pena que se te haya olvidado la lengua materna!
Elimina"Mangarrufa" es una palabra infantil, quiero decir que la usamos en nuestro vocabulario infantil. Son engaños sí, pero no tiene la misma fuerza que trampa o engaño en los adultos. Serían como líos para esconder algo, sin que te pillen. ;-)
Més aferradetes, Ernesto.
Llaminadures amb tots els colors del parxís.
ResponEliminaI molt més colors... pots triar! ;-)
EliminaAferradetes, Xavier.
La repartición de manera justa. Dos palabras interesantes que aplicaste con ingenio.
ResponEliminaBesos y golosinas, jajaja.
Esas dos palabras se tienen que aprender de muy pequeños, porque como decía más arriba, cuando somos mayores... o no las hemos aprendido de niños o las hemos olvidado.
EliminaMe apetecía escribir un cuento infantil. ;-)
Petons i llaminadures, Sara.
M'agrada molt això de les "estidores" i les "mangarrufes", que molt bé has remarcat en aquest entranyable conte. M'encanten els mots i l'accent de ses Illes.
ResponEliminaAferradetes
Les he remarcades expressament perquè vos duguin a un enllaç on s'explica d'on venen. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Josep
Suele ocurrir. Ja, jajaja.
ResponEliminaBesos.
Y se empieza desde muy pequeño. ;-)
EliminaBesos
Sin conocer la palabra mangarrufa me di cuenta de lo que era, cada país tiene sus palabras para las trampas, por aquí decimos "mula" ejemplo: meter la mula o hacer mula (hacer trampa).
ResponEliminaSimpática publicación.
Abrazo.
Curiosa vuestra palabra... ¡cuántas cosas aprendemos por aquí! ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Eukel.
Mariposas coloridas hechas a mano muy hermosas.
ResponEliminaEstán acompañados de hermosos textos y música.
Que tengas un hermoso septiembre🧡☕🥐
¡Muchísimas gracias!
EliminaFeliz mes, Katerina.
Aferradetes.🤗
Hola Paula
ResponEliminaYa estoy de vuelta visitando vuestros blogs y he visto tus entradas que, como siempre, son estupendas. Me ha sorprendido, para bien, esos trabajos con IA.
Los paquetes me atraen más que las golosinas...bonita foto.
Un abrazo
Espero que hayas disfrutado de tus vacaciones y deseando ver ya tus magníficas fotos.
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Fernando.
Encontraron una buena solución y todos quedaron contentos. Así deberían resolver también los problemas la gente adulta.
ResponEliminaFeliz semana.
Los adultos han (hemos) perdido las formas correctas para solucionar los muchísimos problemas que, por otra parte, nos creamos nosotros mismos.
EliminaFeliz lunes, Antonia.
Simpatica historia, amiga... Parece que hay "alguien" que es capaz de ponerse de acuerdo en algo...
ResponEliminaUn abrazo
Las niñas de entonces sí... ahora no pondría la mano en el fuego...
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, amic.
Plasent història!!!
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Volia escriure un conte, tot i que els meus lectors ja sou un poc grans. ;-)
EliminaAferrradetes, Joan.
Quan fas un plat també trigues molt més temps a preparar-lo que a empassar-te'l.
ResponEliminaSóc l'Helena.
Tens raó, però aquí s'havia de repartir perqué no n'hi havia per a totes. ;-)
EliminaAferradetes, Helena.