21 d’agost 2024

RESCATATS . . . [ XXV ]


Els empedrats

llueixen com la llum,

trencant el blanc.

[Abril ~ 2024]

36 comentaris :

  1. Un altre haiku genial.
    La llum i els empedrats trenquen la monotonia i l'avorriment.
    També deixen adolorides les plantes dels peus.

    Petons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!
      És cert i ja ni t'he explico si portes tacons. ;-)

      Petonets, Xavi.

      Elimina
  2. Un instante en la eternidad bien reflejado en tu haiku.
    Un abrazo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchísimas gracias!

      Aferradetes, Eukel.

      Elimina
  3. T'ha quedat d'allò més bé!!!

    Petonets sa lluna!

    ResponElimina
  4. Un magnífic treball!
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!

      Aferradetes, Josep.

      Elimina
  5. La imaginación de la I.A, no la iguala cualquiera.
    Es una maravilla la imagen y su correspondiente edición.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La resolución de la IA a tu imaginación es muy buena, aunque a veces tienes que concretar mucho lo que quieres; si no dejas muy claro lo que buscas, no sale tan bien.
      ¡Muchas gracias!

      Besos, Antonia.

      Elimina
  6. That light is so fabulous!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, James!

      Salutacions.

      Elimina
  7. Me encanta Einaudi, casi a diario escucho su música (Petricor, es una delicia) los empedrados me fascinan. Y tus letras al nivel del conjunto, aunque no soy afecta a los Haikus.
    Besos de anís.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ya somos dos, Einaudi es un músico al que le gusta experimentar y crea una música relajante que me hace a menudo meditar.
      Como soy una persona de pocas palabras, me gusta la forma de decir en los haikus. ;-)

      Besos, Sara.

      Elimina
  8. Se'm fa difícil pensar en caminar per aquí; sort de les voreres!

    podi-.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, força complicat sí és... però trobo que és d'una gran bellesa.

      Aferradetes, Carles.

      Elimina
  9. ¡Magnífico...!

    ResponElimina
  10. Com la safata
    de xampinyons que surten
    veient la lluna.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que ho semblen. ;-)

      Gràcies, qui sap si...!

      Elimina
  11. Cautivador tot plegat!!
    Aferadetes, Paula!!

    ResponElimina
  12. The image of cobblestones shining like light, breaking through the white, evokes a sense of clarity and illumination. It suggests a moment of revelation or purity amidst the mundane.

    I invite you to read my new blog post and let me know what you think: https://www.melodyjacob.com/2024/08/health-risks-drinking-alcohol-on-plane.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Me gusta tu interpretación. ¡Muchas gracias!
      Bienvenida, iré a visitarte. ;-)

      Salutacions.

      Elimina
  13. Quina llum! Aquí tot llueix quasi tant com l'empedrat.

    Un haiku ben autèntic, dels bons.

    Aferradetes, preciosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies!

      Aferradetes, bonica.

      Elimina
  14. Que bé llueix la llum del sol sobre aquestes pedres arrodonides. Segur que la llum de lluna encara hi fa un efecte millor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies!
      Haurem d'esperar a veure-ho a la nit amb la lluna i si és plena millor. ;-)

      Aferradetes, Xavier.

      Elimina
  15. Buen trabajo, amiga... Por cierto, el otro día, por ese empedrado, vi caminar, a trompicones, a una bella chica "del tiempo", que lucía unos tacones muy sugerentes... Pobrecita criatura, que traspies iba dando...
    Un abrazo, amiga

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchas gracias!
      Creo que cualquiera andaría mal por ese empedrado, por eso están las aceras mucho más cómodas. Aunque no me puedes negar que no es precioso y lo bien que quedaría en el Puente Romano de Córdoba. ;-)

      Aferradetes, amic.

      Elimina
  16. Anònim24.8.24

    El blanc trencat m’agrada tant! És com el teu haiku, que diu molt amb poc.

    Helena

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Helena!

      Aferradetes.

      Elimina
  17. Hola Sa Lluna. Bonita poema con una muy bella ilustración. Abrazos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ¡Muchas gracias!

      Aferradetes, Eric.

      Elimina
  18. Exactament, la llum en la màxima intensitat ens pot encegar, ocultant els matisos i detalls de qualsevol escena. La llum, en "trencar el blanc," en lloc d'aclaparar permet que emergeixin les textures i ombres dels empedrats, que altrament passarien desapercebuts. Aquest equilibri entre llum i ombra enriqueix la nostra percepció de la realitat, tot recordant-nos la importància d'apreciar la subtilesa i els contrastos en tot allò que ens envolta. Aferradetes, Paula!!🤗😘

    ResponElimina
    Respostes
    1. D'això es tracta, de trobar l'equilibri, ni la llum encegadora ni la fosca ombra, tot just el punt mig per poder veure realment el que hi ha.
      Moltes gràcies!

      Aferradetes fortes, Alfons. 😘🤗

      Elimina

Benvinguts al racó!