Portava unes quantes nits que no dormia bé. Estava disposada a trencar aquella relació que tant de mal li feia, segura de que era el que li convenia més. Es llevà, agafà una bossa d'escombraries de la cuina, omplí un got d'aigua fresqueta de la gelera i es va dirigir cap el seu dormitori. Una a una les anà deixant dins la bossa, per un moment s'aturà i pensà "I sí..." res, estava decidit! Tragué tot el que la relacionava amb ell i tancà la bossa. Es vestí, agafà les claus de casa i la bossa i no s'aturà fins que va ser davant la galleda de les escombraries. Llençà la bossa amb tot el tabac que hi havia a casa, mentre pensava "Ja està!... ja està fet!"
Salir de una relación toxica no es facil por varias razones,quien logra entender que no es normal avanza positivamente a una vida normal.Te dejo un abrazo grande!
ResponEliminaSí, es muy complicado salirse de una relación tóxica, sea cual sea, más bien porque quien la sufre no tiene el "poder" de decidir sin ayuda.
EliminaAferradetes, Menta.
Es dificilísimo tomar la decisión de abandonar el tabaco. Pero ya tomada, ni un paso atrás, por ningún motivo. La salud es lo más importante y el tabaco si hace mucho daño.
ResponEliminaBesos de anís.
¿Cuántas veces se toma esa decisión y cuántas se vuelve a recaer?, muy difícil, sí.
EliminaBesos, Sara.
Ha fet mol bé.
ResponEliminaJo la vaig trencar fa nou anys.
No és que fos una relació molt intensa... però de tant en tant ens estimaven.
Un agost de fa nou anys vaig decidir que fins i tot aquella relació esporàdica havia arribat al final.
I fins avui.
Petons.
Això de "tant en tant ens estimaven" és el somni de qualsevol fumador. ;-)
EliminaEnhorabona!
Petonets, Xavi.
Difícil trovar una relación més tóxica, i tant ben explicada!
ResponEliminaAferradetes
Sí que ho és i ho sabem tots.
EliminaMoltes gràcies!.
Aferradetes, Josep.
Jo no vaig poder desfer-me tan dràsticament, vaig portar durant ben bé un mes, l'últim paquet a la butxaca, per treure'm el neguit de la ruptura. I fins avui ja sense. :)
ResponEliminaAferradetes, sa lluna!
És complicat. Jo ho vaig deixar gairebé tretze mesos (embaràs i alletament del meu fill) i una boda ho va trencar tot... ja veus!
EliminaAferradetes, Alfred.
Aquí la relació és tòxica en el sentit literal de la paraula. Com tota relació tòxica, quan abans es talli i més lluny estigui molt millor. Aferradetes sense fum, Paula!!😉🤗😘
ResponEliminaAquí sí que no pot haver-hi una ordre d'aïllament, ni canviar de país... el tabac està en totes parts i bé que li interessa al govern que n'hi hagi per tot arreu, amb una mà castiguen i amb l'altra recapten...
EliminaAferradetes, Alfons.😘🤗
Yo hice eso en el 83 y no he vuelto.
ResponEliminaBesos
¡Felicitaciones! ;-)
EliminaBesos
De esas relaciones, hay que huir de ellas, como se tiene que huir del diablo.
ResponEliminaUn abrazo.
¡Uy, no es tan fácil!
EliminaAferradetes.
Em crema salut,
ResponEliminaem buida butxaques,
sol m’omple de fum.
Tota la raó tens.
EliminaMoltes gràcies, qui sap si...
Interessant història amb un inesperat tomb final. Jo ja fa 45 anys que ho vaig deixar (em queda molt lluny...) De fet, podria dir que ja sóc un veritable especialista amb renunciar a coses, em porto un munt...
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Moltes gràcies!
EliminaNo sé si això d'haver de renunciar a tot és vida...
Aferradetes, Joan.
Diuen que per la vida es perd la vida..... Però en el cas hipotètic que volgués suïcidar-me ho faria de cop, no de mica en mica...
EliminaAfegeixo un pensament més: renunciar no sempre és per salut, però jo afirmo que renunciar és un signe de llibertat. És més lliure el que decideix renunciar (hi ho fa conscientment) que no el que és esclau de les seves afeccions, passions o inclinacions. Em podria allargar moltíssim i fer-ne una tesi, però actualment, en aquesta època, hi ha molta gent que és esclava del rol que cadascú a triat o ens ha tocat viure... El màrqueting ens indueix a unes maneres particulars de gaudir i sembla que si no és així, no pots ser feliç (i la felicitat està en la ment).
EliminaD'això avui en dia se'n podria parlar molt. Crec que tots estem exposats a suïcidar-nos de mica en mica, cada dia. Exemples n'hi ha molts: micro-plàstics a la fauna marina, edulcorants artificials, farines i olis refinats, els medicaments (t'ajuden en una cosa i et foten en mil i una), la sal... i la llista potser eterna.
EliminaEstic d'acord amb tu, renunciar és signe de llibertat, però crec que ha de ser a títol personal, meditat i molt conscientment. Ni per moda, ni per por, ni per pressions i fins i tot et diría que ni per salut. Puc ser igual de feliç amb una cigarreta entre els dits que sense ella o tot lo contrari.
EliminaMoltes gràcies, Joan!
La teva resposta és la típica d'un fumador (encara que sigui poc o ocasionalment), perquè l'he escoltada igual massa vegades. Jo he vist morir massa gent propera a mi per culpa del tabac. I jo no vaig deixar de fumar per prescripció metge, sinó que em vaig adonar que era la cosa més estúpida que estava fent.
EliminaBona nit i aferradetes, Paula!!
No et trec ni una mica de raó, però em sembla que aquesta decisió és molt personal i que cadascú ha de decidir si és estúpida o no.
EliminaMés aferradetes, Joan.
Image is profound here. Love the words beautiful as usual
ResponEliminaMoltes gràcies, James!
EliminaSalutacions.
Les relacions tòxiques no són fàcils de deixar i està molt bé que la teva protagonista hagi decidit fer el pas. Molta força, a partir d'aquí.
ResponEliminaBon relat. M'ha agradat aquest gir final que sense que t'ho esperis et canvia la 'relació tòxica' que teníem al cap per una altra de diferent... però igualment tòxica. ;-)
Abraçades!!
Totes les relacions tòxiques tenen un grau molt alt de dificultat a l'hora de deixar-les. Pel que fa al tabac he de dir que un fumador és molt conscient del mal que li fa, però això no treu ni una mica la dificultat que porta deixar-ho...
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Mac.
Un relato interesante que deriva en una sorpresa...
ResponEliminaEl "sujeto", con bigote y zapatos de charol, se convierte en elemento a desechar.
Yo abandoné al tal "bigotín" hará unos 47 años... Y a su "primo", de "grado" superior que muchos consumíamos/consumen, hace hoy dos meses!
¡Sigue dando "ambiente" a quienes no hemos salido de vacaciones... literarias. :)))))
Abrazos Paula.
¡Muchas gracias!
EliminaEspero que esos dos meses se conviertan en unos 47 años más. ;-)
¡Ay, amigo!, ¿qué sería de la literatura sin el tabaco?... ¿Cuántos bares y habitaciones se llenaban de humo y de pensamientos célebres?... Todos sabemos de su toxicidad, pero ¿y la del alcohol?, ¿y la de los coches?...
En fin, esto no pretende ser una defensa al tabaco, cada uno es mayorcito para saber qué hacer o no con sus vidas. ;-)))
Aferradetes, Ernesto.
Molt ben explicat!
ResponEliminaI molt bona la sorpresa final.
Tota una decisió que ens canvia la vida, la fa molt més agradble i més sana.
Aferradetes, bonica!
Moltes gràcies!
EliminaBé això de més sana... ho deixarem per un altre post. ;-)
Però potser sí que la vida t'ha de canviar, si més no amb el temps que perds en anar a comprar-ho, fer-te la cigarreta, fumar-ho, apagar-ho, netejar els cendrers i tirar les burilles a la brossa. ;-)
Aferradetes, preciosa.
Sin dudas hay decisiones que conviene tomar. Un gran relato en pocas palabras con una decisión tóxica aparente al principio que al final tiene un giro muy bien escrito hacia la decisión que definitivamente hay que tomar.
ResponEliminaAbrazos.
Una decisión intransferible.
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Eukel.
Una gran decisió, sense cap dubte. Ara li caldrà molta força perquè en efecte no és gens fàcil desfer-se'n de segons quines relacions, però paga la pena ;) Ànims si calgueren i tot el suport i una abraçada forta.
ResponEliminaSí que ho és, tant la decisió com la força que s'ha de tenir per desfer-se'n. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Pep.
Mit dreieinhalb Litern Wasser in einem Lungenflügel fällt die Entscheidung leicht ... sogar ohne Entzugserscheinungen nach 45 Jahren "Rauchgenuss". ;-)
ResponEliminaAixí i tot, la decisió és personal. ;-)
EliminaKüss, Sean.
En estos casos, es lo mejor... Actuar con claridad de ideas y sin temor...
ResponEliminaBuena imagen y buenas palabras, amiga Luna.
Un abrazo
Cuando se toma una decisión, imagino que se ha meditado mucho y bien.
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, amic.
👏🏻👏🏻 Així m'agrada
ResponEliminaUep, Francesca!. Qué hi fas tu per aquí?
EliminaM'agrada molt que hi siguis. ;-)))
Aferradetes, nina.
Les relacions tòxiques cal deixar-les com abans millor. Totes!! ;-)
ResponEliminaSí, totes, totes!, fins a quedar-nos més nets que una patena. ;-)
EliminaAferradetes, Risto.
Bien, al fin se decidió . Esa relación no era nada buena.
ResponEliminaSe de uno que lo pasó mal, de eso hace ya 31 años y no solo se alegra él de la decisión, también nuestros hijos y yo 😉
Un abrazo.
Imagino que la decisión fue mayúscula, sobre todo para tus hijos y tú. ;-)
EliminaAferradetes, Laura.
Relació tòxica? Em permets una expressió una mica grollera?
ResponElimina"A cagar a la via!" a la mala persona que es vol imposar amb males arts per sobre de la seva parella. O les seves amistats.
Sort que la Judit Neddermann hi posa música i poesia
I tant i me la faig meva també!
Elimina"A cagar a la via" totes aquestes persones (situacions) que fan tant de mal.
Aferradetes, Xavier.
La dependència del tabac, com la d’una relació, és nefasta.
ResponEliminaHelena
Tant l'una com l'altra són complicades de deixar.
EliminaAferradetes, Helena.