Fotografia de Miquel Ángel Vich
Dos amics es troben en una exposició de fotografia, tots dos davant d'una d'en Miquel Àngel Vich, després de les salutacions efusives es queden mirant la foto:
— És molt bona, no et sembla, Pere?
— Una mica rara, no acabo de veure-li el significat...
— Què dius, ara! No veus que, al mig de les tenebres, sempre hi poden trobar un xic d'esperança?
— No, no ho veig. Hi veig molt de fum i una bombolla que no hi diu res.
— Ai, Pere, Pere! Em sembla que has vingut una mica deprimit...
— T'ho semblo, Joan?
— No veus quanta vida hi ha dins d'aquesta bombolla, que fins i tot emet raigs de llum?
— Vols dir?
— Fixa-t'hi bé, home!
— ... doncs sí, hi veig uns reflexes...
— Oi que la veus diferent, ara?
— Tens raó, Joan!... no era el meu millor dia per anar a una exposició...
— Au, vinga! Tens cap compromís aquest migdia?
— No, cap ni un.
— Doncs, dit i fet!, podem anar a dinar plegats i parlarem de tot, fins i tot del fum.
Cada mirada és una interpretació i cada interpretació tot un món.
ResponEliminaAquests dos amics eren dos móns ben diferents.
N'has tret una bonica i entranyable història, Paula. Me l'enduc cap allà.
Aferradetes, preciosa.
I tant, com la nit i el dia! ;-)
EliminaTot i que he de dir que tothom pot tenir un mal dia.
Gràcies a tu, nina!
Aferradetes, Carme.
Cada mirada té vida pròpia.
ResponEliminaEl que veiem és fruit de l'obra i de tot el que som i hem viscut.
Bon enllaç.
Petons.
Tots hi deixem una part de nosaltres en cada cosa que mirem, sigui passat o present.
EliminaEn Miquel Àngel és un molt bon fotògraf i un magnífic poeta.
Petonets, Xavi.
Es lo máximo tener un amigo con quien puedes hablar hasta del humo y encontrar esperanza hasta en la oscuridad.
ResponEliminaBesos, Paula.
Hola Sara, Paula.
EliminaComento por aquí pues es de donde mejor me aclaro... O creo! :)))))
¿Humo, esperanza y oscuridad es lo que se supone que trata la fotografía?
Abrazos.
Sobre todo es en esos momentos donde se encuentran los amigos.
EliminaBesos, Sara.
No lo sé, eso deberíamos preguntárselo al fotógrafo. Yo sólo he hecho un relato de dos maneras de percibir las cosas, según el carácter o el momento en que se encuentran los dos protagonistas... Si és cuestión de traducción, siempre puedes ir a la barra lateral y elegir el idioma que prefieras. :-)))
EliminaHe puesto el enlace a su obra y otro para la responsable de los relatos. ;-)
Aferradetes, Ernesto.
Un relat boníssim. He vist una mica l'obra de Miquel Àngel Vich i m'ha agradat molt!
ResponEliminaAferradetes
Moltes gràcies!
EliminaA mi també m'agrada moltíssim. ;-)
Aferradetes, Josep.
La mania aquesta de no contemplar i sí intentar esvrinar.
ResponEliminaEsperem que l'optimisme acabi encomanant-se.
podi-.
Gairebé tots ho fem, ho interpretem tot.
EliminaCrec que sí, si més no aquell dia.
Aferradetes, Carles.
Al seu amic, només li ha faltat vendre-li el quadre ! hehehe
ResponEliminaDivertit !, bona setmana ;)
Sí que ho sembla, oi? ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Bona tarda, Artur.
Es lo bueno de las fotos y, o cuadros raros , que quien los mira puede encontrar algo diferente.
ResponEliminaBesos.
El artista lanza su obra, los demás la interpretamos.
EliminaBesos
Exactly everyone according to their character,
ResponEliminatheir values and their experiences analyze the works of art differently!!
I també l'humor del dia. ;-)
EliminaSalutacions, Katerina.
Hi ha coses que per a veure-les, necessites que algú te les faci veure.
ResponEliminaAbraçades!!
I n'hi ha que, tot i així, no les veuen. ;-)
EliminaAferradetes, Mac.
Bon relat.
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Moltes gràcies, Joan!
EliminaAferradetes.
Una imagen, que se presta a muchas interpretaciones, según la persona que la mira.
ResponEliminaUn abrazo.
Ciertamente, tal cual.
EliminaAferradetes, Antonia.
Muy buena tu historia y la aproximacion que nos haces a la tan enigmatica imagen.
ResponEliminaUn abrazo, amiga.
¡Muchísimas gracias!
EliminaAferradetes, amic.
Gràcies Paula per fer-me doblement protagonista.
ResponEliminaSi és cert què, fa uns anys, en vaig fer una expo d'algunes coses meves.
Vaig tenir l'honor i el plaer que alguns blogaires de pro anessin a veure-la, tal i com en el seu dia va explicar El Veí de dalt , aquí
Una abraçada enorme, Paula
Amb la teva foto ets el protagonista. ;-)
EliminaÉs una pena que estem tan lluny, perquè m'hagués agradat ser-hi.
Aferradetes dolcetes, Miquel Àngel.
Pero si era su mejor día para pasarlo con Juan. Interesante relato.
ResponEliminaMe alergra que los tomates te traigan esos recierdos.
Buen martes Paula.
Un abrazo.
¡Muchas gracias!
EliminaSí, incluso los olores y sus sabores. Estaban buenísimos. ;-)
Feliz noche.
Aferradetes, Laura.
Dos amigos, cada uno vive con su realidad, muy semejante a la vida misma. Pero uno de ellos parece ser más positivo ya que quiere beneficiarlo con el acercamiento al arte. El otro parece receptivo. Una interesante situación nos has planteado.
ResponEliminaUn abrazo.
Es mejor ser positivo en la vida, aunque no siempre se puede lograr.
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Eukel.
What was it Arnold Schönberg said? "If it is art it is not for all, and if it is for all it is not art." ;-)
ResponEliminaBesos, Paula.
No és per contradir el Sr. Schönberg, però l'art al meu parer és tot allò que surt de les entranyes de l'artista amb tanta força que ens deixa bocabadats i enamorats tota una vida. ;-)
EliminaKisses, Sean.
A la fotografia experimental la interpretació està oberta a l'espectador. Cadascú pot trobar diferents significats i emocions a la imatge, depenent de les seves pròpies experiències i perspectives. En Pere sembla estar en un estat d'ànim més negatium i veu només fum i una bombolla sense significat. En Joan, en canvi, veu esperança i vida a la mateixa imatge. Però abans de res preval l'amistat entre tots dos, i un bon menjar compartit és la millor manera de celebrar-ho. Aferradetes, amiga!!😉🤗😘
ResponEliminaHi ha persones positives i n'hi ha de negatives, com per exemple tu i jo. Tu ho veus tot amb tanta llum que em deixes com a poc sorpresa; en canvi jo veig, gairebé sempre, el tassó mig buit. I els amics hi són sempre, en els bons i els moments menys bons.😉
EliminaAferradetes, amic.😘🤗
Un bon final:
ResponEliminaConversar i menjar!
Són dues coses que poden pujar l'ànim a qualsevol. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Xavier.
Realment és una imatge que no deixa indiferent.
ResponEliminaHelena
Sí, té molta força.
EliminaGràcies, Helena!