Té el mèrit de conservar la seva bellesa. Tot i que del camí de flors, ja no se'n recorda. M'agrada molt aquesta foto amb aquesta silueta desdibuixada...
El poema no ha perdut ni una engruna de sentiment ni de validesa si la papallona és de paper, però jo he quedat més tranquil. M'ha agradat molt llegir-lo mentre escoltava les notes d'aquestes tecles tan ben trobades.
Jo també pensava que era una papallona sacrificada... Bé, millor que siga de paper. En realitat tots hem perdut el camí de les flors. Un munt de cordes invisibles ens tenen atrapats.
Sembla feta de llana del color de la tardor naixent, com si en un santuari de lepidopteròleg li clavessin l’agulla que la farà immortal. Queda la imatge en la retina i el color balla en l’ambient. És de veritat?
Muchos no han visto más que la mariposa (de papel o no)... pocos, se han fijado más en el verdadero mensaje del poema. Todos estamos jugando al juego de la vida. ;-)
Les papallones són una bona representació del fragil i efímer de la vida, a més del bell. Tot i la seva fragilitat i breu vida, amb la seva metamorfosi, des d'una eruga fins a un ésser alat de colors vibrants, és un símbol de transformació i bellesa. Preciosa l´ambientació musical. Aferradetes i petonets, Paula!!🤗😘
Tristor davant la realitat d'una humil papallona sacrificada per fer d'acolorida colecció.
ResponEliminaAferradetes, sa lluna!
Tot i el poema, en realitat la papallona era de paper. ;-)
EliminaAferradetes, Alfred.
Oh!!!
Elimina:)
Ah!!! ;-)
EliminaTé el mèrit de conservar la seva bellesa. Tot i que del camí de flors, ja no se'n recorda.
ResponEliminaM'agrada molt aquesta foto amb aquesta silueta desdibuixada...
Aferradetes, bonica!
Justament era el conjunt el motiu del poema, com sempre em llegeixes el pensament. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, preciosa.
M'encanta la teva poètica visió de les coses!
ResponEliminaAferradetes
També l'has de tenir per veure-ho. :-)
EliminaMoltíssimes gràcies, Josep!
Aferradetes.
El poema no ha perdut ni una engruna de sentiment ni de validesa si la papallona és de paper, però jo he quedat més tranquil.
ResponEliminaM'ha agradat molt llegir-lo mentre escoltava les notes d'aquestes tecles tan ben trobades.
Quan he vist el caire que agafava, m'he estimat més aclarir-ho tot-d'una...
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Xavier.
Preciós poema!!!
ResponEliminaAferradetes, Paula!!!
Moltes gràcies, Joan!
EliminaAferradetes.
Son tan efímeras...
ResponEliminaBesos
Cierto, aunque las de papel suelen durar más. ;-)
EliminaBesos
Jo també pensava que era una papallona sacrificada...
ResponEliminaBé, millor que siga de paper.
En realitat tots hem perdut el camí de les flors.
Un munt de cordes invisibles ens tenen atrapats.
Petons.
Doncs no era una papallona sacrificada.
EliminaPer aquí anava el poema, pel camins perduts i les cordes que ens atrapen.
Petonets, Xavi.
La bellesa efímera, s'ha convertit en paper..... serà un bon record d'ella :)
ResponEliminaSalut !.
Si més no dura més, tot i no ser tan bella.
EliminaAferradetes i molta salut, Artur.
Nada perdura y todo tiene su caducidad. El tiempo se encarga de ello.
ResponEliminaAsí es, una cruda realidad.
EliminaAferradetes, Antonia.
Sembla feta de llana
ResponEliminadel color de la tardor naixent,
com si en un santuari
de lepidopteròleg
li clavessin l’agulla
que la farà immortal.
Queda la imatge en la retina
i el color balla en l’ambient.
És de veritat?
No, no ho és. ;-)
EliminaGràcies, qui sap si... !
Bonito encuadre minimalista
ResponElimina¡Muchas gracias, Luis! :-)
EliminaKind of coincidence, indeed. ;-)
ResponEliminaAferradetes, Paula.
These things happen often. ;-)
EliminaHugs, Sean.
The butterfly is very dreamy
ResponEliminaJo crec que ens ajuda a somiar. ;-)
EliminaSalutacions, James.
Mariposa de papel...
ResponEliminaHay que ver el juego que ha dado!
Abrazos Paula.
Muchos no han visto más que la mariposa (de papel o no)... pocos, se han fijado más en el verdadero mensaje del poema.
EliminaTodos estamos jugando al juego de la vida. ;-)
Aferradetes, Ernesto.
Aún de papel es una belleza . Y en su mente seguro que sigue viendo flores.
ResponEliminaPrecioso Paula. Buen jueves.
Un abrazo.
Algo se quedará en su memoria...
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Laura.
Quina peneta! Tot i essent de paper fa pensar en la manca de llibertat i en el que va tenir i ja no té.
ResponEliminaAferradetes, sa lluna!
Tot tan efímer, nina!
EliminaAferradetes ben fortes.
Les papallones són una bona representació del fragil i efímer de la vida, a més del bell. Tot i la seva fragilitat i breu vida, amb la seva metamorfosi, des d'una eruga fins a un ésser alat de colors vibrants, és un símbol de transformació i bellesa. Preciosa l´ambientació musical. Aferradetes i petonets, Paula!!🤗😘
ResponEliminaAixí és o hauria de ser en totes les vides, transformar-nos en bells i savis, perquè la vida és una i massa curta.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Alfons.😘🤗
Bendito sea que sea de papel... Ya existe demasiado sufrimiento en el mundo...
ResponEliminaUn abrazo, amiga
Así es, aunque el significado del poema va por otro camino...
EliminaAferradetes, amic.
És de paper però és tan maca i colpeix com si fos de veritat.
ResponEliminaHelena
La realitat és molt crua.
EliminaAferradetes, Helena.