La gent pensa que la intimitat
té a veure amb el sexe.
Però té a veure amb la veritat.
Quan t'adones de que li pots
explicar la teva veritat a algú,
quan pots mostrar-te a algú,
quan et despulles davant d'algú
i la seva resposta és
«amb mi estàs fora de perill».
Això és intimitat.
- Taylor Jenkins Reid -
(Traducció pròpia)
La intimidad es uno con uno mismo y otro si quieres,ahi esta la intimidad del sexo,ambas son importantes para vivir feliz.Te dejo un abrazo y si puedes cuentame quien es el de la musica.Me encanto!
ResponEliminaCrec que la poetessa no parla de sexe, més bé de la veritat.
EliminaJoe Bonamassa és un guitarrista, compositor i cantant de blues i rock estatunidenc i Beth Hart una cantant, compositora, de blues, jazz, soul i rock; toca el piano, la guitarra, el violoncel, el baix i la percussió. Això és una col·laboració entre els dos.
Aferradetes, menta.
Una bona cita la que comparteixes. Despullar-te els pensaments devant d'algú, és sense cap dubte un moment singular i molt preuat.
ResponEliminaMeravellosa fotografia, salluna, et felicito !.
Salut ;)
Despullar els pensaments, els sentiments... és l'acció més íntima de totes...
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Artur.
M'agrada molt aquesta definició de la intimitat.
ResponEliminaPetonets, sa lluna!
A mí també em va agradar quan la vaig trobar, crec que és la més real.
EliminaPetonets, Alfred.
Quina meravella de poema i de reflexió. M'ha encantat aquesta manera d'entendre la intimitati hi estic totalment d'acord. Quan estàs amb algú ( i no cal que t'hi digui amb paraules) que et fa sentir "amb mi estàs fora de perill", no només has aconseguit la intimitat, sinó que gairebé ja ho tens tot a la vida.
ResponEliminaAferradetes, preciosa!
Mira si és senzill, només fan falta dues persones que s'estimin i, com dius tu, gairebé ho tens tot.
EliminaAferradetes, nina!
Bonito trabajo, un mundo gotas magnífico. El poema no puede ser más acertado.
ResponEliminaUn temazo de dos monstruos...
Un abrazo Paula
Sabes cómo me gusta tu "mundo gotas" y lo he tomado como referente para mi trabajo, aunque debo decir que tu mundo, luce mucho más que el mío. ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Fernando.
Wonderful poem and music!
ResponEliminaExcellent explanation of familiarity!!
Crec que va més enllà de la familiaritat, és buidar-se per complet.
EliminaMoltes gràcies, Katerina!
Un poema que descriu perfectament la veritable amistat. Jo puc dir que la Montserrat, la dona amb que compartim la vida (no m'agrada dir la meva esposa perquè té una connotació de possessió), és a la vegada la millor i íntima amiga que he tingut mai. Bona foto i magnífica música!!
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Felicitacions a tots dos per tots els anys que l'heu compartit i que en siguin molt més. Quina enveja! (I diuen que l'enveja no és bona, però la meva sí) ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Joan!
M'agrada el poema.
ResponEliminaNo el coneixia.
Per meditar i treure conclusions.
Les que he tret jo no m'agraden.
Petons.
Moltes gràcies!
EliminaÉs ser molt indiscreta preguntar-te quines són?
Petonets, Xavi.
That is the hand of wisdom
ResponEliminaLa mà que va escriure el poema, segurament sí.
EliminaSalutacions, James.
"[...]
ResponEliminaquan pots mostrar-te a algú,
quan et despulles davant d'algú
i la seva resposta és
«amb mi estàs fora de perill».
Això és intimitat."
*
O la persona interessada no té interès pel sexe. ;-)
Això de sesgar un text és poc professional, venint d'un home destre en el món de la informació, podria dir-se que és informació o interpretació tendenciosa, parcial, que no diu la veritat completa? ;-)))
EliminaPetonets, Sean!
Then let me poo some more unprofessional currants.
EliminaLady Taylor's logic reminds me of following syllogism:
Humans are bipeds.
Chickens have two legs.
All humans are chickens.
And now seriously:
Intimacy is based on trust.
That has nothing to do with truth to begin with.
Because only those who trust might dare to tell the truth.
See why I wrote last night:
'O la persona interessada no té interès pel sexe.' ? ;-)
La pau de la nit, Paula ;-)
Good morning. This way it is funnier:
EliminaHühner haben zwei Beine.
Ich habe zwei Beine.
Folglich bin ich ein Huhn.
;-)
Ens fa molt feliços -a la autora, als comentaristes i, especialment, a mi- que t'ho passis tan divertit amb el meu blog. Gaudeix-ho! ;-)
EliminaBon dia, Sean!
Sorry. It won't happen again that I dare to disagree with you on your blog.
EliminaLa pau de la nit, Paula.
No t'has de disculpar quan no hi ha motiu per fer-ho.
EliminaSi et puc robar uns minuts del teu preuat temps, per poder llegir els comentaris i les meves respostes, veuràs que no hi ha molta distància entre el que tu has comentat i les nostres opinions.
Aquí tots teniu dret a deixar les vostres paraules, com jo de contestar-les, tant si estem d'acord com si no. ;--)
Alas! 🤦♀️
EliminaThank you very much and receive a big hug!
Pot fer una mica de por expressar el teu veritable jo.
ResponEliminaPer tant, els valents seran honrats.
Salutacions. ruma
Això ha de ser una cosa de dos, sinó no funciona.
EliminaBenvingut, ruma!
Trobo que és més difícil intimar que tenir sexe.
ResponEliminaPer això la intimitat no té res a veure amb el sexe. ;-)
EliminaBon dia, Xavi!
Con una simple conversación se puede intimar bastante y contar cosas que no le contarías a cualquiera.
ResponEliminaFeliz domingo.
Para intimar tengo que conocer mucho a la persona... imagino que ciertas cosas no las cuento a cualquiera... Tiene que ser un "quid pro quo".
EliminaFeliz domingo, Antonia.
Como todo y en todo lugar, la intimidad, está sujeta a escala, y está compartimentalizada.
ResponEliminaHay todo tipo de compartimentos, para todas nuestras actividades sociales.
Y la escala se mide en todo aquello que estés dispuesto a compartir, pero la escala máxima es algo que parece sencillo a primera vista, pero, (para mí), en realidad está complicadillo de lograr, y es la honradez, la sinceridad con uno mismo, básicamente aceptar y asumir nuestras contradicciones.
Porque, ¿en cuántas ocasiones nos mentimos a nosotros mismos?, ¿en cuántas ocasiones no queremos vernos como somos, sentimos y pensamos en realidad?, etc., etc. , y si eso lo hacemos con nosotros mismos, también lo estamos haciendo con quien nos rodea o acompaña.
De hecho, todo lo que he escrito, viene simplificado en la etimología de esta palabra, que dice así: El sustantivo intimidad proviene del latín medieval, intimare, que significa “impresionar”, o “hacer familiar”, que a su vez proviene del latín intimus, que significa “lo más íntimo”.
Sa Lluneta, como ves, yo a hilar muy fino, ya que tú te empeñas en hacernos pensar con tus post.
Tu sí que files prim! ;-)
Elimina"Intimare" com deien els antics, només és pot aconseguir amb molt poques persones, en qui pots confiar en tots els sentits. Això no és una tasca d'un dia, porta temps i coneixement de les dues parts.
"Complicadillo" però no impossible, tot i que en la societat en que vivim sigui molt "raro" trobar a aquesta persona en la que puguis confiar plenament i no, no és suficient ser honrat i sincer amb tu mateix, si no ho són amb tu.
Ja veus que no només sóc jo que et faig pensar, també t'he d'agrair que ens facis pensar a tots els que passen per aquí.
faj
Ahir a les notícies van dir que a França un jutge ha dit que tenir relacions sexuals dins el matrimoni no és una obligació. Tampoc són necessàries per tenir intimitat.
ResponEliminaObligació no ho ha estat mai, però sí crec que dins el matrimoni és més lògic.
EliminaNo, no és necessari el sexe per tenir intimitat. Això és el que diu, als tres primers versos, la poetessa... i jo hi estic d'acord.
Aferradetes, Helena.
Molt ben triades les paraules d'aquest poema!
ResponEliminaAferradetes
Moltes gràcies, Josep!
EliminaAferradetes.
M'encanta tot i estic completament d'acord amb els versos d'aquest poema. Despullar l'ànima davant d'algú és la veritable intimitat. Amb molt poques persones es pot fer, però quan en trobes alguna amb qui sí que et pots "despullar", en el sentit del poema, val la pena conservar-la.
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Moltes gràcies!
EliminaAixò és cosa de dos... Trobar-ne un és lo realment difícil.
També depèn de lo clara que siguis, una pot ser-ho molt i trobar-te amb un mur de formigó al davant. ;-)
Aferradetes, nina.
Muy bella imagen, amiga, y muy bello (y certero) poema...
ResponEliminaUn abrazo
Moltíssimes gràcies, amic!
EliminaAferradetes.
M'ha agradat tot: la fotografia, el poema i la cançó (que no coneixia) qmb que ho acompanyes tot plegat.
ResponEliminaMolts dels comentaris que t'han fet completen les reflexions sobre la intimitat, i les teves respostes encara més.
Una abraçada, Lluna, que aviat faràs el ple!
Molt agraïda per les teves paraules, Xavier.
EliminaFan un bon equip aquests dos o a mi m'agraden molt. ;-)
M'agrada saber les vostres reflexions sobre tot allò que escric, sinó no tindria sentit aquest blog. Gràcies!
Aferradetes, ja queda menys!
Tal vegada, intimar, potser seure en silenci amb algú.
ResponEliminaRecolzar el cap a l'espatlla, si fos necessari.
Saber-se mirar els ulls...
I sentir que, en aquell moment, tot està bé.
Prou bé com per que un lleuger somriure il·lumini el rostre.
Per tancar els ulls i sentir l'escalfor de la lluna al rostre
I tornar a somriure, sabent que no estàs sol
Abraçades enormes, Paula
I tu ho dius tan bonic i de tal manera que ho crec així jo també.
EliminaQuan hi ha molta confiança, els silencis i les mirades també parlen, com els somriures còmplices entre els dos.
Moltes gràcies!
Aferradetes dolcetes, poeta.
La autenticidad es desnudez y hace innecesario tener confidentes íntimos, porque somos como decimos que somos. No quedan verdades ocultas. No hay secretos.
ResponEliminaBesos.
Mi querida Sara... ¡ojalá fuera cierto! ;-)
EliminaBesos.
Fotaza. Que gran gran verdad. Me cuesta intimar y no lo hago con cualquiera.
ResponEliminaUn abrazo.
¡Muchas gracias!
EliminaCreo que todos tenemos la parte más íntima que no la damos a cualquiera, por mucho que parezcamos claros y sinceros.
Aferradetes, Laura.
Molt belles paraules, Paula. Moltes gràcies per compartir-les. Sí, la intimitat rau en la confiança mútua, en mostrar-se tal com un és, amb veritats, pors i defectes, sense por del judici. És un recordatori que la veritable proximitat succeeix quan som acceptats i estimats pel que som, sense màscares, ni reserves. Aferradetes fortes fins allà, amiga!!😉🤗😘
ResponEliminaMoltes gràcies!
EliminaDe fet era per aquí on volia portar el debat, entre dos si no hi ha confiança, no hi ha intimitat; sense aquesta parlaríem d'intimitat pròpia, de cadascun... pensant-ho bé, així ja no es podría parlar d'ella o hauríem d'inventar-nos-la perquè seria desconeguda... ;-)
Aferradetes de tornada, Alfons! 😘🤗