Des que el vell llibreter es va jubilar viu a una caseta al costat de la riba d'un riu. Els que el coneixen bé diuen que se li ha agreujat el caràcter. Abans era capaç de resoldre qualsevol assumpte amb una eficàcia i rapidesa envejable, ara se'l veu trist i malhumorat. Altres vegades parlant sol, com si estigués fent una venda de contes de n'Olga Xirinacs i Díaz... altres vegades parla d'amor, recitant versos d'en Miquel Martí i Pol o d'en Salvador Espriu... És curiós veure'l comprar al mercat, com quan pot arribar a mentir per estalviar-se uns quants eurets; pràctic en les seves explicacions, sempre se'n surt amb la seva, amb la meravellosa bogeria que ens engatusa a tots.