El meu cor no va fer soroll quan es va trencar
va esclatar en mil engrunes, en silenci
com el cordó umbilical
que s'estira fins quan es talla...
deixant-me en un no res
Ara toca reconstruir-me
aconseguir cors que em pensin
frecs que em belluguin
encara que siguin els meus...
novament
La tardor torna a ser aquí
cauen les fulles lentament
Estimar no hauria de ser...
aquest silenci
[Setembre ~ 2025]

Es más fácil que se rompa en mil pedazos, que reconstruirlo después, con mucha paciencia se puede reconstruir, pero necesita un buen tiempo para poder conseguirlo.
ResponEliminaUn abrazo.
Ya no queda igual, por muy bien que lo hagas.
EliminaAferradetes, Antonia.
No debería. Poco a poco se van apagando las voces de un tiempo cálido que volverá seguro, mientras, solo nos queda que mirar tras los cristales como llora el otoño en ellos.
ResponEliminaBeso.
El silencio no puede serlo.
EliminaHay muchos tipos de amores, el de pareja, el de un amigo, el de una madre...
Sí, la lluvia detrás de lo cristales ha sido mi compañía hoy.
Beso
El món està molt ple de cors trencats i ànimes en tristor. Molt més del que ens pensem. I quan el cor es reconstitueix, no ho fa de la mateixa manera.
ResponEliminaAbraçades-
podi-.
Si, ho sé... no tinc l'exclusivitat i tampoc m'agradaria...
EliminaÉs complicat que sigui igual, per molt que es reconstitueixi... les peces son difícils d'encaixar...
Aferradetes, Carles.
Every day, hearts break. And even more stop beating.
ResponEliminaLa pau de la nit, Paula.
Sí, això que dius és molt cert i no és necessari morir per deixar de bategar.
EliminaBon vespre, Sean.
My heart broke today, too, learning about Sue.
ResponEliminaCada dia deixa de bategar per un fet o per una persona.
EliminaAhir se'ns va aturar per la Sue... Descansi en pau.
Petonets, Mimi.
La feina de reconstruir un cor trencat no és una feina fàcil, però resulta molt satisfactòria quan s'aconsegueix.
ResponEliminaAbraçades!
Crec que mai es recupera del tot, és com si s'assequés un tros...
EliminaAferradetes, Mac.
Un poema dels que m'agraden molt.
ResponEliminaLa tristor es vesteix amb poesia de la bona.
Petons.
Moltes gràcies!
EliminaDeixo un trosset d'aquest cor en silenci... per no fer mal...
Petonets, Xavi.
Quan et trenquen el cor, només pots, amb molta humilitat, reculli les engrunes i posar-les a la butxaca.
ResponEliminaAferradetes, sa lluna!
Sobretot si tu segueixes estimant...
EliminaAferradetes, Alfred.
Es estupendo este poema!!!
ResponEliminaMe encanta.
Besos de anís estrella.
¡Muchas gracias, Sara!
EliminaBesos.
Pero el corazón se regenera cada vez que nos volvemos a ilusionar.
ResponEliminaUn fuerte abrazo.
Puede regenerarse algún cachito, pero nunca vuelve a ser lo que era...
EliminaAferradetes fortes, Sara.
Un poema excel·lent!!
ResponEliminaAferradetes Paula
Moltíssimes gràcies!
EliminaAferradetes, Josep.
Muy buen poema, querida Sa Lluna, y es que cuando se rompe el corazón, es tan dificil reconstruirlo, pero a la larga, con el tiempo se vuelve a recomponer .
ResponEliminaY el otoño... el otoño lo siento nostálgico, como un corazón derrotado, así las hojas de los árboles se caen... como el verano se fue...
Un placer disfrutar de tus publicaciones.
Que tengas una feliz semana.
Besos enormes.
Cuando se rompe en mil pedazos te corta la vida, puedes ir reconstruyéndolo poco a poco, pero nunca vuelve a ser lo que era y no porque no quieras... hay algo que se pierde por algún rincón que desconoces...
EliminaEl otoño nos ha dejado granizo, relámpagos y truenos, lluvia y muchas hojas caídas, hoy.
¡Muchas gracias!
Besos, María.
Magnífica poesia!!
ResponEliminaAferradetes, Paula.
Moltíssimes gràcies!
EliminaAferradetes, Joan!!
Això dels cors trencats és una cosa molt novel·lesca i pel·liculera. Per a la poesia queda molt bé. Per a la vida real és una llosa.
ResponEliminaNo sé si ha passat a més gent, a mi sí.
EliminaRes de pel·lícules, ni de novel·les, sentir el cor que et fa un catacrac, físic i molt real en un moment donat... i per un fet molt concret...
Bona tarda, Xavi.
Pensava que havia deixat un comentari aquí, potser és culpa de blogger o potser meva. Algun cop m'he pogut adonar que escric i em descuido de clicar publicar. Si no tanco la pestanya, ho veig més tard, però si la tanco ja està perdut.
ResponEliminaEncara que el cor es trenqui en silenci, fa molt de mal quan passa i és un mal que dura molt. I tens raó que mai no es recuperen del tot tots els bocins. El silenci sempre té dues cares, hi ha la cara de la de la pau, de la calma i l'altra, la del desinterès.
I tens raó que estimar no hauria ser només silenci…
I sí, ens reconstruïm, intant que si! Amb temps, amb molt d'esforç i de mica en mica i al final ens podem sentir orgullosos, malgrat els bocins perduts…
Aferradetes que durin molta estona, preciosa.
També culpa meva, per no tenir els comentaris oberts. També em passa amb altres blocaires que penso que li he donat a publicar i, com desapareix el comentari, no ho sé fins que ho miro al dia següent. ;-)
EliminaI quan es trenca el cor, ja no torna a ser el mateix, per molt que facis, per molt que vulguis, hi ha ferides que no curen mai... i no es tracta de perdó, és que queden bocins perduts que no pots refer...
Aferradetes ben fortes, nina.
A mi el cor se'm va trencar tan en silenci que ni jo era conscient que se m'havia trencat. A l'inconscient dels veritables amors és on va anar a parar. Fa pensar, el teu poema.
ResponEliminaDe vegades passa que no te n'adones.
EliminaEl meu silenci parla de la no resposta...
Moltes gràcies, nina!