En una tarda assolellada, un jove experimentat s'aventurà pel sender per a córrer que serpentejava a prop d'un antic cementiri, on el silenci era trencat només pel cant de les xitxarres. La brisa portava amb si un deliciós aroma dels iris i roses que adornaven les tombes. No obstant, una sospita s'apoderà d'ell en notar un carretó abandonat al costat d'un motel en ruïnes, que li recordava unes històries succeïdes en estranyes circumstàncies. Intrigat, va desviar la ruta i s'apropà amb cautela sense fer soroll.
En arribar, el motor d'una llanxa ràpida va ressonar a la distància, trencant el silenci. La curiositat el va portar a investigar, però la inquietud al seu interior el frenà. Quina història amagava aquell lloc que semblava congelat en el temps?...
POSSIBLES FINALS DEL RELAT :
Es queda sorprès, de no sentir el regirà dels ossos a les tombes, unes mans netes introduïen uns saquets d'un blanc polit, esperant la seva entrega als nens pagadors. La llàstima és que la seva curiositat li produiria un fort mal de cap, causat per la paleta del vigilant, de les tombes blanques. -Alfred
He hesitated at the threshold of the derelict motel, sensing that whatever lingered there belonged to a past best left undisturbed.
ResponEliminaSí, hi ha coses que val més no remoure.
EliminaSalutacions, James.
Sempre saps unir les paraules per crear una nova història.
ResponElimina(Per cert, la música de la banda sonora que ens adjuntes, de la pel·lícula "Carros de Foc", va donar nom a una de les travesses més populars i belles dels Pirineus: la dels Carros de Foc, que passa pel Pallars, l'Aran i la Ribagorça.)
Moltes gràcies!
EliminaAixí com ho expliques ha de ser molt maco veure-ho.
Aferradetes, Xavier.
Una foto que es puro dinamismo, pura vitalidad. El modelo situado en ese tercio bajo y saliendo de la foto le concede a esta una fuerza extraordinaria. El uso de la clave alta es una buena idea que en este caso evita distracciones al no mezclar información de más.
ResponEliminaUn abrazo
Celebro mucho que te haya gustado.
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Luis.
Es curioso, fíjate que no comprendo, me hacen falta más palabras para saber de qué trata tu relato.
ResponEliminaUn abrazo muy grande.
Me anotas las palabras y yo gustosa te las aclaro. ;-)
EliminaBesos, Sara.
No, Paula, no se trata de aclaraciones, ni de fallas en el traductor, ni de nada que debas aclarar. Sino que YO no comprendo de que trata este relato. Discúlpame si has creído que te marco alguna falla tuya. Soy yo la que no sé por qué no comprendo el sentido de tu narración.
EliminaBesitos.
Se trata de un relato donde hay que añadir ciertas palabras del juego, justo las que están en otra grafía. El relato habla de un joven que va a correr como cada día y ve algo extraño junto al motel en ruinas que le llama la atención, por curiosidad se va acercando para descubrir qué pasa, pero algo en su interior le frena (recuerdos de algo sucedido años antes). Dejo el relato abierto para que podáis imaginar que sucedió en ese lugar. Y eso es todo. ;-)
EliminaCreía que el traductor no había hecho su función, espero que te haya aclarado tus dudas.
Besos, Sara.
Un lloc ideal per a desembarcar droga.
ResponEliminaLlanxa de narcotraficants?
Petons.
Pot ser una opció. ;-)
EliminaNo sé si la llanxa era de narcotraficants, només que era ràpida.
Petonets, Xavi.
Hi tens la mà trencada en això d'escriure relats que ens deixen amb l'ai al cor. Els teus finals oberts sovint ofereixen un ventall de possibilitats i de preguntes sense resposta. Suposo que si vull conèixer la història que amaga aquest lloc misteriós... me l'hauré d'imaginar jo mateix. ;-)
ResponEliminaAbraçades!!
Moltes gràcies!
EliminaTens raó, gairebé sempre els deixo oberts.
Potser si m'aneu explicant els vostres finals, aprendré a fer-los sencers. No dic res i ho dic tot. ;-)))
Aferradetes, Mac!
Quina intriga ens deixes, per anar-hi fent propostes.
ResponEliminaPetonets, sa lluna!
Podeu començar en voler, està obert per a totes les propostes. ;-)
EliminaPetonets, Alfred!
Es queda sorprès, de no sentir el regira dels ossos a les seves tombes, unes mans netes, introduïen, uns saquets d'un blanc polit, esperant la seva entrega als nons pagadors. La llàstima és, que la seva curiositat, li produiria un fort mal de cap, causat pel cop de pala del vigilant, de les tombes blanques.
EliminaPetonets, sa lluna!
M'agrada moltíssim la teva proposta, si em dones permís la pujaré a dalt.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Alfred.
Per descomptat, és tot teu, m'ha agradat jugar.
EliminaGràcies a tu!
Petonets.
😉😘
EliminaQuin misteri! Ens deixes ben intrigats.
ResponEliminaAferradetes, preciosa!
Aquesta era la meva intenció. ;-)
EliminaAlguna idea?
Aferradetes, nina!
"La curiositat, va matar al gat!".... que vagi amb compte ! hehehe.
ResponEliminaGenial !, una abraçada !!.
Crec que amb el que ja sap, no s'arriscarà. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Artur!
D’això si que es podria dir que és un relat compartit. És el que té fer una història amb final obert, que cadascú li posi imaginació amb un final a mida...
ResponEliminaAferradetes, Paula!!!
T'hi apuntes?
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Joan!!
Good one, Paula! And no one around to tell the end? ;-)
ResponEliminaJa n'hi ha una! Si t'inspira, ja saps. ;-)
EliminaMoltes gràcies, Sean.
Estuve muy a gusto en ese lugar.
ResponEliminaPor qué será que te creo? ;-)
EliminaBesos
Una imagen espectacular, amiga... Genial.
ResponEliminaUn abrazo
¡Muchísimas gracias!
EliminaEso es todo un regalo viniendo de ti.
Aferradetes, amic.
M'agrada molt el moviment i dinamisme que transmet aquesta foto!
ResponEliminaAferradetes
Moltíssimes gràcies, Josep! ;-)
EliminaAferradetes.
Some mysteries are best left unexplored.
ResponEliminaSí, val més deixar-los com estan. ;-)
EliminaPetonets, Mimi.
Crec que a mi la inquietud també m'hauria frenat a investigar quina història amagava aquell lloc ;-)
ResponEliminaLa imatge és espectacular.
Aferradetes, preciosa!
De fet, no sé si ni tan sols m'hi hagués apropat. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, nina!
Quina gran cançó i quina gran pel·lícula amb el mateix títol.
ResponEliminaPer cert, suposo que vas veure el clip del Rowan Atkinson amb aquesta cançó als JJOO de Londres. Impressionant!!!
No acostumo a veure els jocs olímpics, potser algun trosset, però no, no ho vaig veure.
EliminaLa pel·lícula sí.
Bon vespre, Xavi.
Helena Bonals 14.12.25 em va comentar això:
ResponEliminaTots els finals són mals finals, deia Margarit. Prefereixo no saber-lo.
Doncs a mi m'hagués agradat que tots n'haguéssiu deixat un...
EliminaEn fi, hi ha explicacions per a tots els gustos.
Aferradetes, Helena.
Per una finíssima i lleugera al·lusió, t’haig de dir que no sóc fan dels finals, m’agrada que els relats quedin oberts, ho prefereixo perquè el mot final ho trobo massa agressiu... I a la vegada t’haig de dir que era millor no espatllar el teu magnific relat....
EliminaAferradetes, Paula!!!
Ja saps que el meu blog és molt lliure, tothom pot dir allò que vulgui sempre que sigui amb respecte. Agraeixo molt les teves paraules.
EliminaAferradetes, Joan!!
Ufff, me has sorprendido gratamente Sa Lluna, un relato impresionante. Besitos
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, nina!
EliminaPetonets.
A la vida, moltes vegades ens enfrontem a decisions similars: seguir l'impuls de saber-ne més o mantenir-nos en la seguretat del conegut. La pregunta final del teu relat simbolitza a la perfecció aquesta tensió entre el desig de comprendre i el risc que implica endinsar-se en allò desconegut. Aferradetes fortes, Paula!!😉🤗😘
ResponEliminaLes persones que ens agrada investigar, de vegades no mesurem el perill que comporta endinsar-se en segons quins mons. ;-)
EliminaAferradetes de tornada, Alfons! 😘🤗