"Nena tibetana" Liu Yun Sheng - 1937
Una nena, d'uns nou anys, s'assegué al llit envoltada de joguines cares i roba de marca. La seva mirada era malenconiosa mentre parlava amb si mateixa.
Sempre he tingut tot el que volia: roba de marca, l'últim model de telèfon intel·ligent que, a la meva edat, és un somni per a molts. Però… saps? Un dia, en una revista, vaig veure la fotografia d'una nena tibetana. Els seus ulls eren tan profunds que m'hi vaig perdre. Ella vestia roba estripada sí, però la seva mirada era autèntica. Tenia només un vestit, però semblava que el món sencer era als seus ulls. Jo aquí, en aquest palau, amb totes aquestes coses, em sento tan sola! De vegades crec que tindria més amics si no en tingués tantes. Els meus companys només vénen a jugar quan hi ha festes o regals. No sé què és un riure compartit sense esperar alguna cosa a canvi. Els meus pares sempre ocupats, ni tan sols saben si sóc feliç... Tinc tot el que vull, però on és l'amor?...
La gent diu que tenir diners és llibertat, però jo sento tot el contrari. Estic atrapada en un món superficial on es compra l'amor i les amistats són interessades. La nena de la foto, encara que no tenia coses materials, se la veia feliç. M'agradaria sentir això. Si tingués l'oportunitat de canviar, avui voldria ser aquesta nena amb una vida senzilla, tan sols per descobrir què significa realment viure.
Vull córrer per les muntanyes, sentir l'aire fred a la cara, no preocupar-me per com em veig o què pensen de mi. Potser ser pobre no sigui tan dolent... Potser ser pobre significa tenir alguna cosa que realment importi: afecte, amistat i aquestes rialles sinceres que ressonen a l'aire.
Aleshores, va sentir una veu que li xiuxiuejava:
Ves amb compte amb el que desitges!...
Escrius veritats tendrament punyents.
ResponEliminaI mira, crec que els nostres escrits, d'alguna manera, podrien ser complementaris. tot i que el meu no arriba al nivell d'aquest.
Una abraçada enorme, Paula
I, amb els teu permís, uns petonets dolços
Pobra nena rica! M'afegeixo al teu títol. Hi ha nens rics que se senten realment molt sols i molt poc estimats. Aquesta situació és molt real.
ResponEliminaAquesta nena de la fotogafia, no sé pas si se la veu feliç, però amb una mica de tristresa als ulls selibarreja molta paui molta serenor. Potser sí que és envejable,
M'ha agradat molt el teu relat, Paula.
Aferradetes, bonica!
Un buen texto que todos conocemos y tenemos aprendido desde siempre pero, que año tras año, siglo tras siglo, se repite,La foto es realmente una sin que logremos evitar que esa situación se vuelva a dar. La foto es todo un reto a la conciencia. Preciosa.
ResponEliminaUn abrazo