"Nena tibetana" Liu Yun Sheng - 1937
Una nena, d'uns nou anys, s'assegué al llit envoltada de joguines cares i roba de marca. La seva mirada era malenconiosa mentre parlava amb si mateixa.
Sempre he tingut tot el que volia: roba de marca, l'últim model de telèfon intel·ligent que, a la meva edat, és un somni per a molts. Però… saps? Un dia, en una revista, vaig veure la fotografia d'una nena tibetana. Els seus ulls eren tan profunds que m'hi vaig perdre. Ella vestia roba estripada sí, però la seva mirada era autèntica. Tenia només un vestit, però semblava que el món sencer era als seus ulls. Jo aquí, en aquest palau, amb totes aquestes coses, em sento tan sola! De vegades crec que tindria més amics si no en tingués tantes. Els meus companys només vénen a jugar quan hi ha festes o regals. No sé què és un riure compartit sense esperar alguna cosa a canvi. Els meus pares sempre ocupats, ni tan sols saben si sóc feliç... Tinc tot el que vull, però on és l'amor?...
La gent diu que tenir diners és llibertat, però jo sento tot el contrari. Estic atrapada en un món superficial on es compra l'amor i les amistats són interessades. La nena de la foto, encara que no tenia coses materials, se la veia feliç. M'agradaria sentir això. Si tingués l'oportunitat de canviar, avui voldria ser aquesta nena amb una vida senzilla, tan sols per descobrir què significa realment viure.
Vull córrer per les muntanyes, sentir l'aire fred a la cara, no preocupar-me per com em veig o què pensen de mi. Potser ser pobre no sigui tan dolent... Potser ser pobre significa tenir alguna cosa que realment importi: afecte, amistat i aquestes rialles sinceres que ressonen a l'aire.
Aleshores, va sentir una veu que li xiuxiuejava:
Ves amb compte amb el que desitges!...
Escrius veritats tendrament punyents.
ResponEliminaI mira, crec que els nostres escrits, d'alguna manera, podrien ser complementaris. tot i que el meu no arriba al nivell d'aquest.
Una abraçada enorme, Paula
I, amb els teu permís, uns petonets dolços
Escrivim tot allò que ens fa mal...
EliminaEl nivell, crec, que no l'hauries de posar tu.
A mi em deixa meravellada tot el que escrius tu.
Una capseta d'aferradetes i petonets variats, Miquel Àngel.
Pobra nena rica! M'afegeixo al teu títol. Hi ha nens rics que se senten realment molt sols i molt poc estimats. Aquesta situació és molt real.
ResponEliminaAquesta nena de la fotogafia, no sé pas si se la veu feliç, però amb una mica de tristresa als ulls selibarreja molta paui molta serenor. Potser sí que és envejable,
M'ha agradat molt el teu relat, Paula.
Aferradetes, bonica!
Hi ha molts de pares que substitueixen l'afecte per regals, com no s'han de sentir poc estimats i sols...
EliminaA la nena de la foto no la veig massa feliç, però no sé que té la seva mirada que encomana pau. Tots ens hem fixat més enllà dels seus ulls.
Moltes gràcies!
Aferradetes, nina!
Un buen texto que todos conocemos y tenemos aprendido desde siempre pero, que año tras año, siglo tras siglo, se repite,La foto es realmente una sin que logremos evitar que esa situación se vuelva a dar. La foto es todo un reto a la conciencia. Preciosa.
ResponEliminaUn abrazo
Estamos muy cansados de repetir las mismas cosas todos los años, que no haya guerras, que no pase hambre nadie, que... aunque debemos repetirlo hasta que sea una realidad.
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, Luis.
Reading your story to my grandchildren tomorrow I shall show them this photo.
ResponEliminaLa pau de la nit.
M'agradaria veure la seva reacció, encara que fos per un forat d'un pany...
EliminaAferradetes, Sean.
She may regret her wish, but it does not hurt to want to live simply, with our needs met and enough to share with others.
ResponEliminaAixò seria lo més lògic, però crec que la nena de la foto no hi viu així.
EliminaBon vespre, Mimi.
Lo que es seguro; es que nadie está contento con lo que tiene.
ResponEliminaBesos.
Nadie no sé, quizás mucha gente no lo está y a veces por tonterías.
EliminaBesos
És molt humà això de pensar que una vida diferent sempre seria millor. Qui no té diners imagina que els diners resolen tots els problemes. Qui en té descobreix que en resolen alguns… però que en creen d’altres i aleshores enveja aquells que li semblen "pobrets, però alegrets". És ben cert que els diners no fan la felicitat... però tampoc és mentida que, tal com està muntada la nostra societat, hi ajuden força.
ResponEliminaEn fi, potser el teu relat no anava exactament per aquí, però el que m'ha vingut al cap quan l'he llegit és que segurament aquesta nena del quadre no és tan lliure, ni de bon tros, com es pensa la teva protagonista i que, com hi dius al final, s'ha d'anar amb compte amb el que desitgem.
Una forta abraçada!!
Per imaginar que no quedi, però la majoria de vegades allò imaginat no té res a veure amb la realitat. Per això he posat la frase final, s'ha d'anar molt en compte amb els desitjos perquè et poden portar moltes sorpreses que ni tan sols et passaren pel cap.
EliminaAferradetes, Mac!!
Aquesta nena acabarà en un divan de psiquiatre.
ResponEliminaHem perdut el seny.
Un món artificial on els nens semblen esclaus de xarxes socials.
Petons.
El que sí és cert és que se sent molt sola i poc estimada.
EliminaPetonets, Xavi.
Hi ha sentiments que no es poden comprar amb diners.
ResponEliminaHas triat una cançó del Llach que ho il·lustra: "El dolç batec de la tendresa que ens cura..."
No sé tu, però què seríem sense tendresa, sense amor? Jo, molt poca cosa.
EliminaNo, no hi ha diners que puguin pagar un sentiment.
Aferradetes, Xavier.
Trobo molt encertada la frase aquella que "els diners no fan la felicitat".
ResponEliminaTampoc hem de ser hipòcrites, no fan la felicitat però ajuden a tenir-ne un poc més. No és el mateix no tenir per sopar, que anar a dormir sopats...
EliminaBon vespre, Risto.
Tenir els justos per tenir les necessitats bàsiques cobertes i poder fer alguna coseta que t'agradi de tant en tant.
EliminaI sense fer cosetes, també. ;-)
EliminaHas de tindre sempre un somni per complir.
ResponEliminaAferradetes, sa lluna!
Somnis tots els que vulguis, desitjos amb molta cura. ;-)
EliminaAferradetes, Alfred.
Com deia Aristòtil a la seva Poètica: "És preferible una impossibilitat creïble que una possibilitat increïble".
ResponEliminaAferradetes, Paula!!!!
Sí, res a veure. ;-)
EliminaAferradetes, Joan!!
És una reflexió molt madura per a una nena de nou anys, si la comparo amb la meva neta, que en té vuit. Però també denota la innocència de desitjar ser pobra, que ja li diu la veu: Ves amb compte amb el que desitges! Com deia Buda, el camí del mig és el que has de buscar. Massa ric, si un no és un cap boig, no dona la felicitat, i ser massa pobre no és desitjable per ningú.
ResponEliminaAferradetes i Bon Nadal, Paula!
Ni tant ni tan poc o com diem per aquí, "entre poc i massa, sa mesura passa".
EliminaI la mesura està a l'equilibri, lo fotut és que no sabem on és el camí del mig.
Bones festes, Tresa!
Aferradetes.
Magnífic relat, molt adeqüat sobretot aqueste dies! (ah!, la foto es preciosa)
ResponEliminaAferradetes Paula
Moltes gràcies!
EliminaI et dono la raó, és una aquarel·la fantàstica.
Aferradetes, Josep.
Oh!
ResponEliminasempre ho he pensat això. Quan dic allò de "tant de bo que..." immediatament penso que Compte! no sigui cas que l'acompliment del desig comporti coses indesitjades; la lletra petita dels desitjos.
podi-.
Sí, tots els desitjos tenen lletra petita, per això s'ha d'anar molt en compte o s'ha de saber molt bé com formular-los, clars i precisos.
EliminaAferradetes, Carles.
A quiet moral parable, reminding us that abundance without presence can feel like emptiness, and that what the child longs for is not poverty but the unpurchased riches of attention, belonging, and love
ResponEliminaHo dius molt bé, la nena no vol la pobresa, més bé allò tant important que li falta, amor.
EliminaSalutacions, James!
Tus palabras describen una situación que viven muchos "angelitos"...
ResponEliminaNos dejas con el corazón sobrecogido.
Un abrazo fuerte, amiga
Estos "angelitos", todos ellos, sólo tienen que crecer, aprender jugando, tener su inocencia muy intacta y que les cuiden y amen muchísimo.
EliminaAferradetes, amic.
Se atribuye a Cristina Onassis, una frase que decía algo así, "Soy tan pobre que solo tengo dinero".
ResponEliminaTristemente esta mujer acabó suicidándose, el dinero no lo es todo, falta algo, algo sustancial.
Sa Lluneta, ahora hablaré de mí, siempre, siempre, en brindis, cuando he visto estrellas fugaces (que algunas he visto), o soplando velas, siempre, indefectiblemente pido solo un deseo, y siempre el mismo, "Felicidad".
Y esto tan necesario, es lo que te deseo en estas fechas (y siempre), y a la vez también lo deseo a toda esta pequeña familia, que nos reunimos a leer, comentar y opinar sobre tus post.
Sa lluneta, y por extensión a toda esta pequeña familia, Salud, Felicidad, y Prosperidad, junto a un fuerte abrazo.
Cierto, si sólo se tiene dinero y todo gira a su alrededor, debe ser muy triste vivir así.
EliminaEt vull agrair personalment (i amb permís de tots) els teus desitjos, o millor dit, el teu desig de felicitat per a nosaltres. Com en una petita família, on compartim molt de moments, també et desitgem salut i felicitat, avui i sempre.
Bones festes, Jota!
Aferradetes amb pessics.
Pobres padres ricos, que no pueden dar a sus hijos el amor que necesitan para ser felices.
ResponEliminaUn gran abrazo, Paula.
Ciertamente son muy pobres.
EliminaAferradetes dolces, Sara.
És pot ser pobre de materials i alhora , ric en sentiments i vida, com li passa a aquesta noieta desconeguda de mirada enamorada.... potser és millor tenir una vida així de plena !.
ResponEliminaBona reflexió, salluna !!.
I aprofito per desitjar-te unes bones festes de Nadal, amb amor i felicitat !!.
Estic totalment d'acord amb tu!
EliminaMoltes gràcies, Artur.
Bones festes i bons desitjos cap a tu.
Aferradetes!
Forster diu que protegir-se de la pobresa és protegir-se de les alegries. Molt ben trobat aquest relat en primera persona.
ResponEliminaCrec que és millor protegir-se de les persones de pocs sentiments que de la pobresa.
EliminaMoltes gràcies, Helena!
És cert, acostumem a confondre benestar amb possessions, però oblidem que la veritable riquesa està en les relacions humanes i en la llibertat interior. Tenir molt no garanteix felicitat: de vegades, com més en tenim, més ens aïllam. Ara, és clar que un mínim de benestar material també és necessari, i si no que ho diguin a tantes i tantes persones que viuen en condicions infrahumanes, com als campaments de Gaza.🤔🤗😘
ResponEliminaJa sabem que la riquesa està molt mal repartida, fins i tot diria que més que aquesta, la poca capacitat de certa gent, no tan sols d'ignorar el que passa al món dels menys agraciats, sinó d'empatitzar amb la gent que no té res de res.
EliminaBon vespre, Alfons! 😘🤗
A veces los deseos pueden convertirse en una amenaza. La riqueza está en primer lugar en tener salud, en los pequeños detalles que la vida muestra, en empatizar y no perder la humanidad. Un relato cargado de sensibilidad. Me gustó mucho.
ResponEliminaUn abrazo
Sí, s'ha de pensar molt bé abans de desitjar res.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Núria.