La inspectora de treball, la Sra. Gómez, avançava amb pas ferm pels carrers de la ciutat. La seva jornada començava amb un dolor punxant als peus, conseqüència de les seves contínues visites a empreses, revisant que tot complís amb les normes establertes. Va decidir asseure's en un banc per esmorzar, però en veure l'hora, va optar per continuar el seu camí.
En arribar a Cuñados, S.L., entrà amb determinació i demanà pel responsable. La van informar que no hi era i amb una veu autoritària va sol·licitar una llista de treballadors. Els va indicar que es presentessin quan ella els cridés, traient la seva llibreta de notes i un boli negre. Un a un, van aparèixer.
—Sr. Leònides, és vostè?
—Sí, senyora, va respondre un home robust.
—Sr. Fèlix?
—Aquí, jo mateix! , va dir un altre, ajustant-se les ulleres.
—Sra. Aulèstia?
—Sóc jo, encantada!, va somriure una dona amb un pentinat sofisticat.
—Sr. Arcadi?
— ... ... ... ...
—Sr. Arcadi?
—Sóc jo, senyora.
—Vostè?, però si m'ha dit que es deia Fèlix.
L'home va somriure, encongint-se d'espatlles.
—És que Fèlix és el meu segon nom, es va defensar el jove, mentre tots contenien el riure.
La inspectora va sospirar, llençant una mirada divertida.
—Potser “Arcadi el confús” sigui el més adequat... Algú sap on és el Sr. Arcadi?
—Perdoni senyora, aquí no hi ha cap Arcadi.
— I per què figura a la llista?... Està bé, està bé... I aquell d'allà qui és?
— Sóc Amancio, senyora
— Amancio... Amancio... Aquí no figura cap Amancio...
— ... però vostè em pot dir Arcadi, si així ho desitja.
La inspectora va recollir els papers i va dir a la secretària:
— Li digui a l'encarregat que passaré en un altre moment.
— Quan?, va preguntar la noia.
—Això no li puc dir, però estigui atenta perquè segur que tornaré.
En sortir de Cuñados, S.L., un somriure maliciós il·luminà el seu rostre.
Un dialeg divertit i surrealista. M'alegra llegir-te de nou.
ResponEliminaAferradetes Paula
He tingut una d'aquelles setmanes anomenades "fotudes"...
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Josep.
Ui! Quin embolic! No en treurà pas l'aigua clara, no! I amb l'encarregat, ja ho veuurem.
ResponEliminaAra, ella sembla que s'ho passa bé.
Aferradetes, preciosa!
Sí, aquesta és la sensació, però amb el seu somriure no crec que se n'escapin d'una multa com a mínim. ;-)
EliminaAferradetes, nina!
Ojito a esa sonrisa, no augura nada bueno.
ResponEliminaQue pases una buena Navidad Paula.
Un abrazo 🤗〰〰💞
Cierto, nada, nada bueno. ;-)
EliminaFelices fiestas, Laura.
Aferradetes i petonets.🤗😘💞
Encara prou que no ha sortit emprenyadíssima!
ResponEliminapodi-.
Ja ho té per mà, molta broma amb els treballadors però no saben que els espera. ;-)
EliminaAferradetes, Carles.
Un buen encuadre. Todo está en su lugar, ordenado y creando un hermoso decorado para que la inspectora lo transite.
ResponEliminaUn Abrazo
La señora parece estar cómoda. ;-)
Elimina¡Muchísimas gracias!
Aferradetes, Luis.
Oye, y por mí no preguntó...
ResponEliminaBuen relato y buena imagen de calle, amiga.
Te deseo una Feliz Navidad.
Un abrazo
Mmm... Ildefonso... Ildefonso... no, no estabas en su lista. ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Bones festes, amic.
Aferradetes!
No em sembla, que els esperi res de bo, a aquesta despistada gent de Cuñados, S.L.
ResponEliminaPetonets, sa lluna!
Crec que més d'un es quedarà sense feina, a més de les corresponents multes, segur que perdran les ganes de fer broma i de l'empresari ja ni et parlo. ;-)
EliminaPetonets, Alfred!
L'administració pública en general i els seus inspectors en particular no estan mai per gaires bromes. Val més no jugar-hi perquè, com aquest somriure final sembla presagiar, sempre tens les de perdre. I si això ja és així amb les empreses que procuren tenir-ho tot com cal, no et dic res en aquesta desgavellada "Cuñados S.L.".
ResponEliminaDivertit relat. Abraçades!!
En una ocasió van venir a l'empresa on treballava i ja pots imaginar l'ambient que van crear, com quan veus la guàrdia civil i vas conduint, que et tremola tot, més o manco. ;-)
EliminaNo, no es pot fer broma amb aquesta gent...
Moltes gràcies!
Aferradetes, Mac!!
L'Amancio segur que no es deia Ortega de cognom...
ResponEliminaMulta assegurada.
Més inspeccions fan falta en aquesta selva de país.
Petons.
No ho crec, però tampoc ho puc assegurar. ;-)
EliminaSí que en fan falta, inspeccions serioses i insubornables, així no hi hauria tanta corrupció.
Petonets, Xaxi.
Muy ingenioso Sa Lluna, Arcadio o Amancio, el diálogo con ese toque de humor y ese final abierto es un acierto. Esa sonrisa maliciosa dice mucho. Me encantó. Besitos
ResponEliminaMoltes gràcies!
EliminaEl que pot arribar a dir un somriure... ;-)
Besos, Núria.
Quina escena més viva i divertida! La Sra. Gómez entra amb tota la solemnitat del seu càrrec… i es troba immersa en un autèntic ball de noms impossibles, segones identitats i treballadors que semblen sortir d’un vodevil. L’“Arcadi el confús” és senzillament impagable, i l’Amancio disposat a reconvertir-se en Arcadi per pura cortesia és la cirereta del pastís. M’ha encantat aquest retrat d’una inspecció que comença seriosa i acaba convertida en una petita comèdia humana. Et felicito, Paula!
ResponEliminaAferradetes.
Aquesta escena la recordo vagament, per això li he volgut donar aquest toc d'humor. ;-)
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Jordi.
Un relat molt divertit, en aparença, perquè crec que la història va acabar malament. Crec que a la Sra. Gomez, l’endemà, la van acusar d’acceptar suborns de la fima INNOCENCI SARDINA, S.A. del carrer del Peix, de Xisclar de Munt.
ResponEliminaAferradetes, Paula!!!!
No en sabía res d'aquest fet però, si va passar, ben fet. ;-)
EliminaMoltes gràcies pel teu humor!
Aferradetes, Joan!!
¿Registro irregular de los trabajadores de la compañía? ¿El "despistado" (todo menos despistado) tratando de encubrir la falta?
ResponElimina(Si va por ahí la narración o tampoco la he entendido?)
Los nombres que escogiste! de lo más peculiares.
Abrazo.
Si, así fue, como lo has entendido.
EliminaTenía que buscar nombres raros para que nadie se diera por aludido. ;-)
Besos, Sara.
Fíjate que si es por el traductor cuando hay confusión.
EliminaEjemplo: Vengo a ver tu respuesta y mi comentario está modificado.
En el paréntesis puse: si va "POR" ahí la narración y cambió POR por "MIEDO" ¿?
Luego: Los "NOMBRES" que escogiste y lo cambió por "NÚMEROS".
Esto tiene su lógica, veamos si me sé explicar:
Elimina- Cuando vengas a ver la respuesta, intenta no hacerlo desde la traducción, verás que todo está bien.
- En catalán la palabra "por" es "miedo" en castellano.
- En catalán la palabra "nombres" es "números" en castellano.
Siempre te contesto en castellano, así que no tienes que traducir nada en los comentarios, porque siempre encontrarás palabras que signifiquen cosas totalmente distintas. Sólo tienes que usarlo para entender mi texto.
A mí me llegó así como la dejaste tú:
(Si va por ahí la narración o tampoco la he entendido?)
Los nombres que escogiste! de lo más peculiares.
Un abrazo, Sara.
Sra. Aulèstia?
ResponEliminaEl meu avi (de Reus) se'n deia de segon cognom. La seva mare era de Porrera.
No sé si estan emparentats amb la Sra. Aulèstia de Cuñados, S.L.
Ho voldria saber, com el de la cançó.
No en tinc ni idea, li hauré de demanar a la inspectora si la torno a veure. ;-)
EliminaCuriós que coincidís amb el teu avi.
Aferradetes, Xavier.
Un bon petit exemple de com les dones en el poder no són més sensibles que els homes.
ResponEliminaLa pau de la nit.
Això m'ha sonat una mica masclista...
EliminaLa feina d'inspector/a no crec que sigui gens agradable, precisament perquè han de fer complir les lleis i ja saps que una bona part se les bota... Jo crec que sí que va ser sensible, hagués pogut posar fi a aquest desgavell, posant multes en aquell instant, sobretot als que no estaven assegurats i a l'empresari, però no ho va fer...
Bona tarda, Sean.
Masclista? Gens ni mica. El que vaig expressar va ser simplement que les dones en posicions de poder no necessàriament es comporten de manera diferent (més moralment/empàticament, etc.) que els homes.
EliminaLa pau de la nit, Paula.
Efectivament com som iguals, n'hi ha que no tenen empatia i n'hi ha que sí. Com en totes les activitats de la vida.
EliminaConcretament la meva protagonista crec que en va tenir tanta com va poder, dit d'una altra manera, tanta com li deixava el seu càrrec.
Bon vespre, Sean.
What a great story! Although they are playing the game wrong, inspectors only play by rules and you should, too.
ResponEliminaBen cert, els inspectors només fan la seva feina, mirar que tot estigui en ordre.
EliminaMoltes gràcies, Mimi!
Vaja, una inspectora de treball que treballa!!!
ResponEliminaUna entre... no sé quant(e)s, perquè crec que gairebé tot(e)s els/les d'aquest gremi, no en fan ni brot... ;-)
EliminaBona tarda, Xavi.
Total al fin y al cabo no iba a hacer nada....
ResponEliminaBesos.
Quizás sí, quizás no... aunque motivos para el sí, si tenía...
EliminaBesos
Amb aquests noms i cognoms tan lletjos, i aquest "Cuñados" nepotista encara més, jo també els posaria una multa!
ResponEliminaA que sí! Doncs això. ;-)
EliminaAferradetes, nina!
La naturalesa de les interaccions humanes és imprevisible. Per més que planifiquem, sempre hi haurà factors que escapen al nostre control: errors, confusions, respostes inesperades. De vegades, la millor resposta davant del que és inesperat no és la rigidesa, sinó la capacitat d'adaptar-se i somriure.😅🤗😘
ResponEliminaLa Sra. Gómez té molt clara quina és la seva feina, tot i que tothom pensa que només és multar. Què més voldria ella que tothom ho tingués tot ben clar i en ordre, i així estalviar-se la xerrera innecessària i poder arribar a casa més d'hora.🤭😅
EliminaPetonets, Alfons! 😉😘