LA iNSPECTORA

La inspectora de treball, la Sra. Gómez, avançava amb pas ferm pels carrers de la ciutat. La seva jornada començava amb un dolor punxant als peus, conseqüència de les seves contínues visites a empreses, revisant que tot complís amb les normes establertes. Va decidir asseure's en un banc per esmorzar, però en veure l'hora, va optar per continuar el seu camí.

En arribar a Cuñados, S.L., entrà amb determinació i demanà pel responsable. La van informar que no hi era i amb una veu autoritària va sol·licitar una llista de treballadors. Els va indicar que es presentessin quan ella els cridés, traient la seva llibreta de notes i un boli negre. Un a un, van aparèixer.

—Sr. Leònides, és vostè?

—Sí, senyora, va respondre un home robust.

—Sr. Fèlix?

—Aquí, jo mateix! , va dir un altre, ajustant-se les ulleres.

—Sra. Aulèstia?

—Sóc jo, encantada!,  va somriure una dona amb un pentinat sofisticat.

—Sr. Arcadi?

— ... ... ... ...

—Sr. Arcadi?

—Sóc jo, senyora.

—Vostè?, però si m'ha dit que es deia Fèlix.

L'home va somriure, encongint-se d'espatlles.

—És que Fèlix és el meu segon nom, es va defensar el jove, mentre tots contenien el riure.

La inspectora va sospirar, llençant una mirada divertida.

—Potser “Arcadi el confús” sigui el més adequat... Algú sap on és el Sr. Arcadi?

—Perdoni senyora, aquí no hi ha cap Arcadi.

— I per què figura a la llista?... Està bé, està bé... I aquell d'allà qui és?

— Sóc Amancio, senyora

— Amancio... Amancio... Aquí no figura cap Amancio...

— ... però vostè em pot dir Arcadi, si així ho desitja.

La inspectora va recollir els papers i va dir a la secretària:

— Li digui a l'encarregat que passaré en un altre moment.

— Quan?, va preguntar la noia.

—Això no li puc dir, però estigui atenta perquè segur que tornaré.

En sortir de Cuñados, S.L., un somriure maliciós il·luminà el seu rostre.