el racó de sa lluna : RESCATATS . . . [ XXXVI ]

09 de desembre 2025

RESCATATS . . . [ XXXVI ]

Reixes de ferro,

ombres allargades com

un gris monòleg.

Reixes al pont

abraçant la solitud,

miratge del temps.

[Novembre ~ 2025]

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada

Benvinguts al racó!

Subscriure's a: Comentaris del missatge ( Atom )

Detalls que arriben molt endins- Gràcies!!

Al principi dels temps hi havia una petita illa a la Mediterrània que era ocupada per dos amics; un follet i una sargantana

de dia quan el sol brillava jugaven i prenien el sol, però a l'hora baixa quan el sol es ponia tot quedava fosc i aburrit i es guardaven aixopluc de l'únic arbre que tenia l'illa

Ell es sentia tan feliç de tenir dos companys a qui fer ombra i donar refugi que un dia fins i tot van veure com li creixia un fruit, era blanc i petit i tots estaven contents amb la novetat

-si es una pilota jugarem tot el dia...

-si es un formatge ens el menjarem...

deien la sargantana i el follet

Els dies plens de sol i les nits buides de tota llum passaven ràpid i el disc creixia i creixa tant que l'arbre ja no tenia força i un dia..el fruit va caure

El dos amics intentaven penjar.lo de nou al arbre quan de sobte una terrible ventada de tramuntana va aixecar l'enorme disc com si fos de paper i el va fer volar i volar fins que va quedar suspès en un punt del cel

Era tan amunt que veia el sol i el seu reflexa l'il·luminava tant que semblava que tenia llum pròpia

que bonic es veia el disc i com brillava als vespres i la companyia que els hi feia !

Ara a les nits ja no tenien por i sa lluna que era com havien batejat al disc suspès del cel els hi explicava tot el que veia des-de la seva talaia

Éren histories tan boniques que fins i tot els estels s'acostaven a escoltar-les i el paisatge del follet i la sargantana va esdevenir ple de vida i de llum.

Vina tu també i viu les moltes histories que sa lluna te per explicar-te...

-CONTE DE LA SARGANTANA I EL FOLLET-