Reixes de ferro,
ombres allargades com
un gris monòleg.
Reixes al pont
abraçant la solitud,
miratge del temps.
[Novembre ~ 2025]
. . . . . . . .
Pont enreixat
camí de ferro guia
els nostres passos.
[McAbeu]
. . . . . . . .
El pont de ferro
embelleix la ciutat,
com una torre.
[Carme]
. . . . . . . .
Entre les reixes
cerco records i somnis
d'un temps passat.
[Núria]
Pont enreixat
ResponEliminacamí de ferro guia
els nostres passos
Abraçades!!
Moltes gràcies, Mac!
EliminaEn tenir un moment ho pujaré. ;-)
Aferradetes!!
Un pont sobre un riu, ens permet traspassar bé per sobre, evitant les molèsties, de mullar-se.
ResponEliminaAquest en qüestió, l'he fet servir uns quants cops. ;)
Petonets, sa lluna!
Ja fa uns quant anys que hi vaig passar, espero poder veure'l almenys un altre cop. ;-)
EliminaPetonets, Alfred!
Es una fotografía que me sugiere el paso del tiempo, tantos rincones hablan de nuestro pasado... y de la soledad. Un abrazo
ResponEliminaDesde el momento de la foto hasta ahora ha pasado tiempo y muchas cosas también...
EliminaAferradetes, Ángel.
Molt bones, tant l'imatge com el "poemet"!
ResponEliminaAquest pont gironí es una meravella (el va construir Gustave Eiffel, el mateix de la torre parisenca).
Aferradetes Paula
Moltíssimes gràcies!
EliminaSí que ho és, com moltes coses de Girona. Sé de la seva història...
Aferradetes, Josep.
A París quan parlen de la torre diuen:
ResponElimina"aquesta torre la va fer el mateix arquitecte que va fer el pont de ferro de Girona."
No m'estranyaria gens ni mica. ;-)
EliminaAferradetes, Xavier.
Opino como Angel, me sugiere el paso del tiempo, el poema es muy bonito y la foto también. Un saludo.
ResponElimina¡Muchísimas gracias!
EliminaUn abrazo, Ana.
Una foto des de fora del pont, on es veu molt bé la seva estructura. Molt bonica!
ResponEliminaM'hi afegeixo...
El pont de ferro
embelleix la ciutat,
com una torre.
Aferradetes, preciosa.
Moltes gràcies!
EliminaUn altre haiku que va cap amunt. ;-)
Aferradetes, preciosa.
Your verses give the iron bridge a quiet soul, turning cold metal into a keeper of time and whispered journeys.
ResponEliminaM'agrada molt la teva visió.
EliminaSalutacions, James.
I si et fiques al pont a mitja nit, diuen els gironins, resulta que apareixen noves reixes tant a l'inizi com al final i que no tornen a obrir-se mai més, mai més,... L'endemà, però, no es nota cap canvi.
ResponEliminapodi-.
Haurem de creure als gironins, oi? ;-)
EliminaAferradetes, Carles.
Aquest pont em recorda un de similar de Girona que travessa el riu Onyar.
ResponEliminaAquest pont és el de Girona, Xavi.
EliminaBon vespre!
Excelente diagonal con una fuerza tremenda.
ResponEliminaAbrazo
¡Muchísimas gracias, Luis!
EliminaUn abrazo.
The grating makes a fascinating pattern.
ResponEliminaSí, és un pont molt maco, per dintre i per fora.
EliminaPetonets, Mimi.
Ferro... em dona fredor!!!
ResponEliminaPetons.
Sol passar, a part de que ho és.
EliminaPetonets, Xavi.
El temps a la solitud es percep com un miratge, cosa que no avança, que s'estanca. La manca de connexió humana pot transformar el món en un paisatge gris, en què fins i tot els elements que uneixen, com aquest pont, es converteixen en barrera.😉🤗😘
ResponEliminaTens raó en tot el que dius, encara que de vegades te la trobes sense cercar-la...
EliminaAferradetes fortes, Alfons! 😘🤗
Fredós, indiferent, apàtic, seré, sòlid, geomètricament resistent, però rau allà, sempre impertorbable, però calladament uneix, alleugera espais, testimoni de milions de petjades indiferents, anònimes, indiferents al seu vell esquelet... Però rau allà.
ResponEliminaM'ha encantat la descripció d'aquest pont.
EliminaMolt ben escrit, Joan.👏
Aferradetes!
Un puente siempre es un camino que nos lleva al otro lado, aunque algunos puedan verlo como una barrera...
ResponEliminaBonitos versos y preciosa Gerona.
Un abrazo y feliz día.
Hay una nueva entrada en mi blog, si te apetece pasar.
Es que puede ser las dos cosas, dependiendo de dónde esté. ;-)
Elimina¡Muchas gracias, Marisa!
Aferradetes i bona nit!
El tiempo fluye entre los hierros del puente y te transporta de un lugar a otro Sa Lluna, si pudiera hablar cuantas historias nos contaría. Un abrazo
ResponEliminaSí, encara sort que no parla. ;-)
EliminaAferradetes, Núria.
Estoy fuera pero vuelvo en unos días.
ResponEliminaBesos
¡Disfruta del viaje!
EliminaBesos
Això del "gris monòleg" m'arriba molt. És tal i com és aquest pont solitari.
ResponEliminaAixí ho vaig veure jo.
EliminaAferradetes, nina.
Entre les reixes
ResponEliminacerco records i somnis
d'un temps passat.
Aquest any hi he passat uns quants cops per aquest pont, cada cop que vaig a Girona és un dels llocs de pas "obligatori". Quina ciutat tan maca i plena d'història :)
Aferradetes, nina.
Sí que ho és, espero poder-hi tornar alguna vegada....
EliminaGràcies pel haiku, ja el tens amunt.
Aferradetes, preciosa.