Si mires aquest paisatge, l'atmosfera se sent gran, gairebé intangible, però present a cada respiració. En un món on la recerca constant de grandesa sembla que és el motor que impulsa les nostres accions, és curiós com l'harmonia es presenta com un tema delicat, gairebé esquiu. L'atracció per l'èxit ens porta a perseguir metes sense aturar-nos a observar el verd mar que ens envolta, aquest símbol de calma i equilibri natural que poques vegades valorem. Intentar assolir una cosa significativa, moltes vegades implica perdre de vista aquests petits detalls que conformen el nostre entorn. En aquest remolí, l'objecte del nostre desig es torna borrós i la delicada línia entre allò que volem i allò que realment necessitem es desdibuixa.
Així transcorre el dia, en un moviment continu entre esperança i realitat, sense l'experiència pura d'haver transitat aquest espai, deixant que les paraules flueixin sense cap conclusió.
*Proposta de la Mimi
Molt bonic i ben muntat aquest escrit amb les paraules proposades. Ets una artista. La foto és magífica.
ResponEliminaAferradetes, Paula!!
Sempre em deixes paraules boniques, t'ho agraeixo!
EliminaAferradetes, Joan!!
Lleva mucha razón lo expuesto en este maravilloso texto. Nos enseñan a poner la vista en el mañana que aún no existe olvidando este mundo maravilloso que tenemos delante ahora. Y me pregunto. Que es la grandeza? Acaso la felicidad, o la paz? Un abrazo
ResponEliminaSi no hay paz, poca felicidad nos puede llegar...
Elimina¡Muchas gracias, Gil!
Aferradetes.
La fotografia, el text i "la mer".
ResponEliminaTrio d'asos.
Triplement agraïda, Xavier!
EliminaAferradetes i bones festes.
You capture how easily the quiet equilibrium of the world slips past us, even as it offers exactly the clarity, we keep searching for.
ResponEliminaSí, no cal fer moltes coses més que obrir el cor...
EliminaSalutacions, James.
Preciós el teu trio d'asos, com diu en Xavier!
ResponEliminaAferradetes, preciosa.
Moltes gràcies, Carme!
EliminaAferradetes i bones festes.
Un escenario con mucha fuerza. Me gusta el procesado con esa dominante
ResponEliminaAbrazo
¡Muchas gracias y bienvenida!
EliminaAferradetes, Ana.
No és fàcil fer-ho, perquè vivim en una societat on tot ha de ser immediat i urgent. Però hauríem d’aprendre a aturar-nos més i a gaudir de la bellesa dels petits detalls que ens envolten. Aquesta fotografia i el teu text són una invitació a respirar i a reconèixer que la serenor, que sovint passa desapercebuda, és essencial, ja que ens ajuda a aclarir la confusió entre el que volem i el que realment necessitem.
ResponEliminaBon cap de setmana de Pasqua.
I encara que ho vulguis fer, tot sembla que t'empeny per anar de pressa. Ens cal aturar-nos més, encara que sigui per respirar i potser així puguem trobar la serenor que ens manca per les decisions més importants.
EliminaBones festes, Mac.
Aferradetes!
He arribat a un moment a la vida que ja no sé ni el que vull ni el que necessito.
ResponEliminaÉs increïble però cert.
Petons.
Doncs en aquests moments poc et puc ajudar, poca cosa necessito i cada cop "vull" menys coses... i si la natura no t'ajuda a aclarir-te, tu que pots sortir, no sé què dir-te més...
EliminaPetonets, Xavi.
Bona experiència és la que deixes avui, d'aquelles que justifiquen la pau que trobes davant certs paisatges.
ResponEliminaPetonets, sa lluna!
Si la trobes, poca justificació has de donar. ;-)
EliminaPetonets, Alfred!
Una imatge plena d'harmonia i que transmet pau i tranquil·litat.
ResponEliminaAferradetes Paula
Això és el que realment volem tots, pau, harmonia i tranquil·litat.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, Josep.
Esos paisajes nos ayudan a entrar en contacto con lo que no se ve, a partir de la inmensidad de lo que sí se ve.
ResponEliminaUn abrazo.
Somos seres minúsculos comparados con esos paisajes, nos vendría bien saber escuchar sin abrir la boca. ;-)
EliminaAferradetes, Sara.
Es un gran texto el que presentas hoy, estimada amiga. Encuentro en él una fluída relación con lo natural pero al mismo tiempo buenos conceptos filosóficos, también poesía y contemplación.
ResponEliminaTiene tu prosa la virtud de hacernos detener unos minutos para la reflexión sobre la búsqueda del éxito.
Y el lenguaje usado es evocador.
Te dejo un abrazo.
¡Muchas gracias!
EliminaSi ha servido para parar y pensar, ya me doy por satisfecha.
Aferradetes, amic Valdo.
Wonderfully done and a beautiful use of the prompts. Thank you for playing along.
ResponEliminaMoltes gràcies a tu per fer-nos jugar!
EliminaPetonets, Mimi.
Aquest paisatge convida a aturar-se i a cercar aquells petits detalls que a vegades, per les presses, passen desapercebuts. O també, senzillament, aturar-s'hi a contemplar, sense cercar res en concret, deixant que el mar i el so de les onades ens asserenin. Avui en dia amb la immediatesa en què va tot plegat, moments són així són de gran valor.
ResponEliminaText i foto preciós, amb totes aquestes paraules ben col·locades.
Aferradetes, preciosa.
Així és, Núria! De vegades no importa cercar res, simplement contemplar, respirar i deixar-te anar. Aquest és el valor de la natura.
EliminaMoltes gràcies!
Aferradetes, nina.
Com fas pensar amb aquestes paraules tan ben integrades!
ResponEliminaEm fas molt contenta si t'arriba així.
EliminaAferradetes, Helena.
Totalment d'acord amb el que planteges al text: més que cercar constantment una mica més, potser allò essencial és aprendre a habitar el que ja està, amb calma i consciència. Però gran part de l'entorn —publicitat, xarxes, certs models d'èxit— tendeix a generar desitjos que mai no s'acaben de satisfer. Funcionen com un mecanisme de desplaçament continu: quan aconsegueixes alguna cosa, apareix immediatament una altra meta. Potser l'acte de rebel·lia més gran és no deixar-se portar per aquesta estratègia. Aferradetes, Paula!!🤗😘
ResponEliminaAquest món va massa de pressa, estem envaïts per una mena de bogeria que fa que no tinguen res mai clar, que lo més important és tenir més i més. Necessitem més tranquil·litat i saber què realment necessitem o el que no. De vegades no cal cercar res, perquè ja ho tenim.
EliminaAferradetes, Alfons!😘🤗