Quan vaig arribar al bar, la Sílvia ja m'esperava. Duia una gorra i semblava una mica confosa.
—No sé com explicar-t'ho —va dir.
Sobre la taula hi havia un barrilet petit de fusta.
—Què és això?
—Un regal del meu avi. Abans de morir em va dir que l'obrís avui, però mai no em va explicar què hi havia dins. També va dir que l'havia de beneir i que la participació de la meva futura parella seria important.
Vaig somriure.
—Sembla un joc.
Ella no va riure. Em va mirar amb atenció.
—Per què jo? Si ni tan sols el vaig conèixer...
—No ho sé. Però va insistir molt que hi fossis.
A dins hi havia una fotografia, una carta i una pedra de color blau acer.
La fotografia era difusa. S'hi veia un nen, sol, damunt una moto i a un carrer del mateix poble on estàvem, sota una llum que semblava descriure una òrbita.
—Sembla un nen petit! —va exclamar la Sílvia.
Vaig mirar-la amb atenció.
—La carta diu: "Si has arribat fins aquí, ja és hora que ho sàpigues"
La Sílvia va girar la fotografia i va quedar totalment en silenci.
—Què hi posa?
Em va passar la foto.
Al darrere hi havia una data d'aquell mateix dia, treinta anys enrere.
I un nom.
El meu.
*Joc a ca la Mimi
Paraules: 1. atenció, 2. vague (confús, difús), 3. òrbita, 4. joc, 5. pensar, 6. insistència, 7. únic (sol), 8. totalment, 9. barril (tonell), 10. beneir, 11. participació, 12. gorra
Color: blau acer
Lindo e emocionante jogo com final maraavilhooso! Bela participação! beijos, chica
ResponEliminaMolt agraïda per les teves paraules, chica!
EliminaPetonets.
La verdad es el final me ha dejado sorprendido... Precioso texto el que nos brindas.
ResponEliminaUn abrazo, amiga
Y mira que ya te han dado muchas sorpresas... aunque yo siempre digo, que el día que no me sorprenda algo, puedo morirme... ;-)
Elimina¡Muchas gracias!
Aferradetes, amic.